Els comuns es tornen a allunyar de l’executiu
La negociació pressupostària perilla i també el front ampli contra la repressió
BarcelonaSi el debat de política general va evidenciar la sintonia entre el Govern i Catalunya en Comú - Podem per respondre a la sentència de l’1-O i també per tirar endavant els pressupostos del 2020, la resposta de la Generalitat a la condemna del Tribunal Suprem ha capgirat la situació. La figura del president, Quim Torra, és, segons fonts dels comuns, el principal escull per al partit que capitaneja Ada Colau, sobretot des que va tornar a posar damunt la taula la via unilateral en el ple de la setmana passada. Ahir la picabaralla entre Torra i la presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, va ser el símptoma més palpable que les relacions estan en el pitjor moment. Fins al punt que fonts del partit avisen que els comptes de l’any que ve pengen d’un fil: “Si Torra insisteix en la via unilateral, serà molt complicat aprovar els pressupostos”.
“S’ha acabat el temps de l’equidistància: o estem amb els repressors o amb els represaliats”, va etzibar ahir Torra a Albiach durant la sessió de control al Parlament. La líder parlamentària dels comuns li havia qüestionat l’aposta per tornar a exercir el dret a l’autodeterminació. “¿No estan a favor que es pugui parlar de tot al Parlament? ¿No estan a favor del dret a l’autodeterminació o del dret a la manifestació o la protesta?”, li va preguntar el president. “Insistir en la via unilateral és repetir els mateixos errors del 2017 i això només genera frustració”, li va respondre ella en una intervenció plena de retrets. “Ningú el té com un interlocutor vàlid, ni a Catalunya ni a fora”, va insistir-li tot seguit, lamentant també que el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, no li agafés el telèfon per “motius electoralistes”.
Abans del 14 d’octubre -el dia en què es va publicar la sentència-, tant l’executiu com els comuns s’havien conjurat per donar una resposta unitària i transversal -sense concretar com- a l’aleshores probable condemna contra els líders independentistes. Però una setmana després la fotografia de la transversalitat no existeix i el distanciament es consolida en tots els àmbits. Colau ni tan sols va voler assistir a la reunió de dissabte passat al Palau de la Generalitat amb Torra i els alcaldes de Lleida, Girona i Tarragona, i el cap de l’executiu s’ha convertit en la diana de les crítiques dels comuns, que el responsabilitzen tant de la crisi política generada després de la sentència com de les ineficiències en el dispositiu policial.
Únic soci potencial
La resposta institucional del Govern a la sentència del Suprem ha sigut simple “gesticulació”, segons Catalunya en Comú, que encara no ha decidit el sentit del vot en la proposta presentada per JxCat, ERC i la CUP. Però ahir el líder de Podem, Pablo Iglesias, va assegurar que els comuns no hi votarien a favor. El refredament de les relacions entre el Govern i els comuns també podria afectar els pressupostos del 2020, tenint en compte que són l’únic soci possible per a l’executiu.
Des de dies abans de la sentència no hi ha hagut reunions amb la conselleria d’Economia i la de Presidència -que piloten les negociacions en nom del Govern-, i no s’espera que n’hi torni a haver a curt termini. Fonts governamentals reconeixen que la situació ha empitjorat des de fa una setmana i, amb les eleccions generals a tocar, és difícil que es desencalli ara per ara. Per mantenir la bona relació que hi havia fins a principis d’octubre, els responsables dels comptes haurien preferit que Torra no carregués directament contra els comuns com va tornar a fer ahir. Ara bé, assumeixen que encara es pot redreçar la situació: el Govern necessita els comuns i Colau necessita ERC o JxCat per aprovar els comptes a l’Ajuntament. Un quid pro quo que podria acabar sent el desllorigador.
