La confusió al judici dels Pujol: "Soc mestra i sempre he treballat a l'escola pública"

MadridDurant el judici a la família Pujol Ferrusola que se celebra a l'Audiència Nacional des del mes de novembre, hauran de declarar més de 200 testimonis. El tribunal fa mans i mànigues per ordenar-los, convocar-los i treure el màxim profit de les sessions. Però no està sent una tasca fàcil. Les dificultats per connectar amb els testimonis –la majoria declaren telemàticament– i per localitzar-los –fa uns dies el tribunal va reconèixer que n'hi havia una trentena en terreny desconegut– estan sumant un plus de complicació a les vistes, que acaben tenint un punt caòtic. I aquest dijous, en la setzena sessió, la ficada de pota ha sigut convocar una testimoni que no era realment qui s'havia d'interrogar.

Era Eva Martín Moreno. "Sí, correcte, soc jo", ha respost ella al president del tribunal, José Ricardo de Prada, quan li ho ha preguntat. I li ha recordat que tenia l'obligació "absoluta i inexcusable" de dir la veritat. L'equívoc s'ha fet palès quan el fiscal Fernando Bermejo l'ha començat a interrogar: "Vostè va treballar o no sé si treballa encara al despatx del senyor Carreté?", li ha preguntat. Joan Anton Sánchez Carreté és l'assessor fiscal de la família Pujol. I tot seguit s'ha desvelat l'equivocació: "Ui, déu meu. Miri, des del principi d'aquesta convocatòria ja sabia jo que hi havia algun error", ha replicat ella. "Jo soc mestra i sempre he treballat a l'escola pública, no tinc res més", ha explicat.

Realment, el fiscal volia interrogar Eva María Moreno. L'origen de l'error és l'escrit d'acusació de la Fiscalia, que va signar Belén Suárez i que contenia el nom de la professora en lloc de la persona que treballava amb Joan Anton Sánchez Carreté. Un cop ha sigut conscient de l'error, el fiscal –evidentment– ha renunciat a fer més preguntes. "De veritat, investigui'm", ha exhortat la testimoni a la defensiva. I ha recalcat que ella ja havia advertit de l'equivocació: "Sempre li he dit a la persona de contacte de Madrid. «Ah, vostè sabrà», deia ella. «Bé, doncs jo sabré», deia jo". Finalment, José Ricardo de Prada s'ha acabat disculpant mentre l'acomiadava: "No sé per què han mantingut la seva citació quan constava que no tenia vostè res a veure, disculpi en qualsevol cas".