El consell de ministres es converteix en una fàbrica de marques electorals

BarcelonaEl PSOE ha redefinit la seva estratègia electoral, convertint el consell de ministres en el seu principal planter de candidats territorials. Des de Pilar Alegría, exministra d’Educació i exportaveu del govern espanyol, a l'Aragó, fins a María Jesús Montero, vicepresidenta de l’executiu, a Andalusia, passant per Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats, al País Valencià, i Óscar López, ministre per a la Transformació Digital i de la funció pública, a Madrid, els socialistes han apostat clarament per l’anomenat "efecte ministre" com la recepta per intentar sacsejar el tauler polític.

Els partits busquen imatges familiars que entren a les cuines de la gent en un context en què "el que predomina és el nivell de coneixement –afirma Ricard Vilaregut, professor de ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, en conversa amb l’ARA–. L’adjectiu guanya el substantiu. El paradigma actual, des de fa 10 o 15 anys, és el de la comunicació política". En aquest paradigma, la substància del projecte polític queda en un segon pla, ja que l'objectiu és l'impacte: "Comunica qualsevol cosa, és igual". La prioritat, afirma, ja no és la gestió, sinó la notorietat, perquè "el que predomina és el nivell de coneixement de les persones. Ho facin bé o ho facin malament, tant és".

Darren Lilleker i Daniel Jackson, professors a la Universitat de Bournemouth, en els seus treballs sobre la campanya permanent avisen d’un escenari en què el màrqueting ha colonitzat la ideologia. El candidat és una marca. Ja no comprem programes, sinó identitats visuals en un lineal saturat en què el rostre és l'únic reclam per sobreviure al mercat de l'atenció. Així, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s’ha consolidat com una figura amb una projecció mediàtica molt elevada; una marca en ella mateixa, per sobre de qualsevol programa electoral.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, n'és un altre exemple. En els últims anys, la seva exposició pública li ha atorgat una notorietat que ara li permet liderar l’estratègia d’un bloc d’esquerres basant-se, sobretot, en el seu propi pes mediàtic. Sense arribar a les quotes de popularitat del seu rival a ERC, figures com la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, també han guanyat pes mediàtic, cosa que els facilita fer-se un lloc en la memòria de l’elector. Els governs ja no gestionen polítiques, sinó que gestionen la seva pròpia popularitat minut a minut, destaca Lilleker.

Dificultats a la dreta

Vilaregut sosté que la selecció de persones per a càrrecs polítics és una tasca fonamental dels partits i que, actualment, "la dreta té més problemes que l’esquerra" a causa de la naturalesa dels seus incentius. Mentre l'esquerra compta amb un "component ideològic de transformació de la societat" que atrau talent per vocació, la dreta, sobretot el PP, es troba que els seus perfils potencials sovint prefereixen l'empresa privada perquè "cobren més diners", i l'incentiu ideològic és menor.

En aquest escenari, l'expert destaca l'habilitat estratègica de Pedro Sánchez, que utilitza el consell de ministres com a laboratori de líders: "Si funcionen com a ministres, tenen una plataforma perquè se’n vagin a les autonomies o als municipis". Aquesta tàctica li permet configurar el que Vilaregut defineix com un paradigma de professionalització basat en tres eixos clau: "Lleialtat, professionalitat i comunicació". Així, Sánchez s'assegura que el candidat sigui algú conegut, fidel al projecte i amb una capacitat de gestió prèviament testada en la primera línia pública.

L'evaporació de l'efecte

Aquesta estratègia, però, "és una arma de doble tall", assegura en conversa amb l’ARA Marc Sanjaume, professor de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra. La pràctica té inconvenients. "Com li ha passat a Pilar Alegría i li passarà, probablement, a Montero, són figures polítiques que s’han allunyat del territori", i s'acaba produint un desarrelament i una incoherència en la gestió. "Negociar a Madrid competències per a altres zones pot ser terrorífic per a la imatge del candidat a la seva regió". Sanjaume també destaca que l'aposta "nacionalitza la campanya" eclipsa els problemes d'àmbit local.

Gràcies a la seva etapa al govern espanyol, Montero competirà amb Juanma Moreno Bonilla amb un as a la màniga: el nou model de finançament que ella mateixa ha dissenyat, amb Andalusia com la comunitat que més diners ingressaria si s'aprovés, gairebé 5.000 milions d'euros. Aquesta és una de les potestats que permet "l'efecte ministre", tot i que les enquestes continuen sense ser gaire positives per als lloctinents de Sánchez.