La mà dreta de Mazón es nega a explicar on era el president la tarda de la dana

Barcelona / ValènciaEl cap de gabinet i mà dreta de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, ha fet costat a l'expresident i s’ha negat a contestar moltes preguntes durant la comissió de la dana al Congrés adduint que els detalls que podia aportar a la investigació ja els va expressar a la jutgessa instructora en la seva declaració com a testimoni d'ara fa uns dies. Així, el també periodista no ha volgut aclarir on era l'aleshores cap del Consell la tarda de la dana després de sortir del restaurant El Ventorro i acompanyar tot seguit –segons el seu relat– la comunicadora Maribel Vilaplana a l'aparcament per acudir al Palau de la Generalitat i marxar finalment al Cecopi, on va arribar a les 20:28 h. "Aquestes qüestions no tenen res a veure amb la comissió", ha reblat en un interrogatori tens i crispat en què Cuenca ha arribat a afirmar el següent: "Què tinc jo a veure amb l'emergència?".

També ha negat les acusacions fetes per l’exconsellera Salomé Pradas diumenge en una entrevista al programa Salvados, en el qual va dir que va rebre instruccions de no molestar el ja expresident valencià el dia de la catàstrofe. Cuenca ha dit que no recorda aquestes paraules, però que considera “molt normal” que en la conversa telefònica que va mantenir amb l'exconsellera a les 13.20 h li digués que l’aleshores cap del Consell no podia atendre-la perquè tenia diferents actes i que per a qualsevol cosa que necessités hi contactés. Pradas haurà de comparèixer el pròxim 15 de desembre al Congrés, segons ha anunciat aquest dilluns la mesa de la comissió.

Cuenca ha reiterat que el dinar de Mazón amb Vilaplana va ser una trobada de treball amb l’objectiu d’oferir-li la direcció d'À Punt. Es tracta d’una versió que confronta amb el fet que Vilaplana ja va rebutjar l'oferta dues setmanes abans, com va avançar l'ARA. Cuenca ha dit que els dinars com aquests no tenen horari i que, segons els temes de què s'hagi de parlar, s'allarguen més o menys. Amb el mateix secretisme, i sobre l'absència de Mazón al Cecopi en les hores més tràgiques, Cuenca ha insistit que cap càrrec del departament d'Emergències li va reclamar la presència del president. "Jo vaig garantir que el president sempre estigués localitzat, permanentment, per si el podien requerir en algun moment per l'emergència", s'ha defensat.

Minuts abans i en resposta a la pregunta sobre si ell tenia alguna cosa a veure amb la conferència de premsa que va fer Mazón el dia 29 d'octubre al matí, en què va enviar un missatge tranquil·litzador a la població, ha dit que aquesta informació venia de la conselleria de Justícia i Interior. De la mateixa forma, ha admès que compartia un grup de WhatsApp amb Pradas i el número dos d'Emergències, Emilio Argüeso, que es va constituir a l'estiu pels incendis, però que el dia de la gota freda no es van intercanviar cap missatge. També ha negat que ordenés manipulació dels àudios d'Aemet que la justícia investiga.

Sense autocrítica

Prèviament, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, assenyalat per la comunitat educativa per desentendre’s de la gestió de les escoles i instituts el 29 d’octubre de 2024 i per la tardana recuperació dels centres després de la catàstrofe, també ha comparegut a la comissió. Aquell fatídic dia d'ara fa un any, en plena alerta roja i quan alguns municipis ja començaven a patir els aiguats, el conseller no va suspendre les classes. Però no només això: a les 13 hores va demanar al seu xofer que el portés a casa seva a dinar, al municipi alacantí de Sant Vicent del Raspeig.

El resultat va ser que molts centres educatius van quedar greument afectats i, en la majoria dels casos, va ser la mateixa comunitat educativa la que va haver de netejar-los. Si durant la dana va marxar a casa, Rovira tampoc va fer acte de presència quan un treballador de l'empresa pública Tragsa va morir i un altre va quedar ferit mentre feien tasques de reparació a l’escola Lluís Vives de Massanassa, quan una passarel·la que connectava dos edificis del centre es va ensorrar. L'Ajuntament ja havia avisat, però el conseller va dir que l'escola no tenia risc d'ensorrament.

Amb aquest historial, Rovira s'ha presentat al Congrés i ha passat a l'ofensiva sense fer cap mena d'autocrítica. "Vetllar per la seguretat no és una competència de la nostra conselleria", ha respost Rovira quan la diputada d'ERC Teresa Jordà li ha recordat el cas del director d'un centre de Xest que es va quedar fins al final a l'escola i va morir tornant a casa. Així, el conseller ha responsabilitzat el director de tornar a València. "Va prendre una decisió desgraciada", ha afirmat sense immutar-se, abans de llençar un altre retret encara més esfereïdor. "Com a conseller d’Educació, he de vetllar pels 500.000 alumnes i els 80.000 docents?", s'ha preguntat, entre l'estupefacció dels portaveus dels grups. "Vostè és tot el que no hauria de ser un conseller d'Educació. És un conseller que el dia que més falta feia, no hi era", li ha deixat anar la diputada republicana. L'Associació de Víctimes de la DANA ja ha reclamat la seva destitució. "Culpar una víctima de la seua pròpia mort és cruel, indigne i profundament ofensiu", han denunciat les víctimes, que han conclòs que "cap càrrec públic pot justificar la seua incompetència atacant la memòria d’una persona que ha faltat".

"És conscient que si hagués liderat políticament i hagués tancat les escoles, avui Neizan i els seus pares, i José, el director de l'institut de Xest, estarien vius?", li ha preguntat també el diputat de Compromís Alberto Ibáñez, en referència també a la mort d'uns pares i el seu fill tornant d'una escola. Rovira, però, ha insistit que la conselleria d'Educació no tenia la responsabilitat de tancar els centres, tot i que és qui té la potestat de garantir la seguretat dels centres. El conseller ha reconegut que no va enviar cap mena de comunicació als centres ni al personal de la seva conselleria per avisar-los de l'alerta roja, i ha afirmat que són els ajuntaments els que tenen les competències per tancar-los. De fet, ha admès que la primera circular que va enviar Educació als centres educatius va ser el 31 d'octubre, dos dies després de la catàstrofe. També ha dit que no recorda si Pradas, responsable de les emergències, els va informar de cap avís meteorològic, tot i que com va dir ella ahir al Salvados, va informar de la situació a la reunió del Consell a primera hora.

Va marxar al seu poble només per "qüestions personals i familiars"

El conseller ha reconegut que va abandonar València al migdia del 29 d'octubre, però ha culpat la delegació del govern espanyol d'aquella decisió perquè va dir que "el temporal se n'anava cap a Conca a les 18.00 h", la mateixa excusa que ha utilitzat tot aquest temps Mazón. "Me'n vaig anar amb la falsa tranquil·litat que ens va traslladar la delegada del govern", ha reiterat, però ha reconegut que la seva agenda a Alacant no incloïa cap acte institucional, sinó que eren "qüestions personals i familiars". Mikel Otero, d'EH Bildu, l'ha rebatut i li ha recordat que Bernabé, aquell dia, va dir que l'alerta roja es podia allargar més enllà de les 18.00 h perquè es preveien pluges durant tot el dia.  

"Si jo hagués tingut informació real del que passaria, no me n'hauria anat en cap cas", ha dit. En aquest sentit, ha assegurat que la prova d'aquesta suposada manca d'informació és que els ajuntaments no van convocar els seus Cecopal, i es va obviar que és la Generalitat la responsable d'enviar aquesta informació als consistoris. També ha admès que no havia llegit mai el pla especial per a les inundacions, que deixa clar que la responsabilitat la té la Generalitat, i no la delegació del govern espanyol, com Rovira havia afirmat prèviament.

Sobre la seva absència després de la mort de l'operari que reconstruïa una escola, el conseller s'ha excusat dient que era "diumenge" i estava amb la seva família després d'un mes de molta feina. "Està dient que els consellers hem d'estar sempre els dissabtes i diumenges als nostres despatxos?", ha reblat el conseller.