Vilaplana ja va rebutjar l'oferta de Mazón per dirigir À Punt dues setmanes abans del dinar a El Ventorro

BarcelonaLa direcció d'À Punt. Aquest va ser el motiu que van esgrimir tant Carlos Mazón com l'entorn de Maribel Vilaplana per justificar el seu polèmic dinar a El Ventorro. Un àpat que no es va confirmar fins deu dies després. La periodista va demanar al president valencià que amagués amb qui havia dinat i així ho va fer ell fins que els mitjans ho van fer públic. No volia sortir esquitxada d'una tragèdia de la qual ella no sabia res. Per tant, calia donar una raó de pes per bastir un dinar que es va allargar gairebé quatre hores. Però aquesta oferta de Mazón ja li havia fet arribar dues setmanes abans. Concretament, l'11 d'octubre, divuit dies abans de la dana, segons ha pogut confirmar l'ARA i com ja havia apuntat Eldiario.es.

Va ser en una trobada casual al restaurant La Raspa, que regenta el que va ser director de Canal 9, Pedro García. Vilaplana hi va anar amb una amiga i allà va coincidir amb Mazón, que sopava amb el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, i altres membres del seu nucli. En aquest establiment, a només 800 metres d'El Ventorro, que era un dels llocs predilectes del president valencià abans de la dana, Mazón va convidar Vilaplana a seure amb ells i li va proposar que dirigís el canal autonòmic. El seu rebuig va ser taxatiu. "Què li vas dir?", li va preguntar gent del seu entorn quan els hi va explicar. "Evidentment, que no", els va respondre ella.

Segons el seu entorn, Vilaplana no oblida que el PP va deixar morir la televisió pública valenciana i la va acabar tancant el 2013 fent fora més de 1.200 treballadors. I amb més motiu, perquè ella va ser una de les cares més conegudes de Canal 9 després de presentar els informatius durant gairebé quinze anys. I, amb el tancament, la seva carrera com a periodista es va truncar. De fet, en la darrera emissió de Canal 9, Vilaplana va pronunciar una cèlebre frase després d'anys de censura que el PP d'Alberto Fabra no li perdonaria: "Avui podrem parlar". Amb el record ben present del tancament i després de reorientar la seva carrera professional en una empresa de comunicació, va declinar l'oferta.

Fonts coneixedores insisteixen a l'ARA que Vilaplana ha girat full a aquella etapa i en cap cas ara es vol tornar a vincular amb el PP després que se l'associés als periodistes que van contribuir a sustentar la majoria absoluta dels populars, minimitzant, per exemple, el soroll per l'accident del metro del 2006, que es va saldar amb la mort de 43 persones. Tampoc es veia preparada per assumir aquest càrrec, donat que no tenia experiència prèvia en la gestió d'un mitjà de comunicació. Però aquest no va ser el motiu per refusar l'oferta. Ni va ser una qüestió econòmica, tot i que el sou del director de RTVV no arriba ni als 60.000 euros, la meitat del que cobra el màxim responsable de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de Catalunya. L'empresa Bencomunicats, de Vilaplana, va facturar 100.000 euros en el darrer exercici.

Un dinar gratuït

La decisió de Vilaplana, doncs, era ferma i, per tant, el dinar que van fer posteriorment a El Ventorro era innecessari, segons la reconstrucció que ha fet l'ARA. Però el fet d'"estar en el pitjor lloc, en el pitjor moment i amb la pitjor persona" el dia de la dana, com va admetre durant la seva declaració als jutjats entre llàgrimes, va fer que s'acordés que dirien que li havien ofert la direcció de la cadena valenciana. Aquesta és la versió que també va donar Vilaplana a través d'una font autoritzada, quan va parlar per primer cop amb mitjans el 21 de novembre del 2024, gairebé un mes després de la dana. Aquesta font va exposar que, efectivament, se li havia ofert la direcció del canal autonòmic, però que ho va rebutjar i que aquella va ser "la primera i única vegada que l'hi va proposar".

També va afirmar que no havien mantingut trobades prèvies en solitari i que havien coincidit només en actes públics, entre els quals una gala que ella mateixa va presentar dues setmanes abans al Palau de Congressos de València. Va ser en aquell acte, el 14 d'octubre, quan Mazón va dir des de l'estrada: “Ja sabeu que a València hi ha dos tipus de gales: les que presenta Maribel Vilaplana i les altres”. Després, durant el refrigeri, Mazón li va dir de quedar per parlar d'uns projectes i ella ho va acceptar perquè segons el seu entorn ningú diu que no a un president i perquè tampoc pensava que seria per tornar a parlar d'À Punt. La trobada seria el famós dinar a El Ventorro.

La carta oberta

Gairebé un any després de la dana, Vilaplana va trencar el silenci. I ho va fer per dir que l'àpat havia durat una hora més del que s'havia dit inicialment. Tot i això, aquella carta oberta tampoc deia que Mazón li hagués ofert dirigir À Punt. "Vaig anar a aquesta cita a petició del president, amb l'objectiu d'explorar possibles vies de col·laboració professional. Durant la conversa se'm van plantejar diverses opcions, entre les quals presentar una candidatura a un càrrec a la televisió autonòmica, que vaig rebutjar de manera clara per convicció personal i professional", exposava.

D'aquesta manera, la comunicadora rebaixava el càrrec que li oferia el cap del Consell. I als jutjats, quan va declarar, tampoc va dir que li haguessin ofert ser la directora, sinó simplement un "lloc de responsabilitat". En qualsevol cas, la resposta de Vilaplana va ser la mateixa que dues setmanes abans, perquè en la primera conversa ja li va deixar clar que no entraria a À Punt. La negativa de Vilaplana, doncs, no admetia rèplica. I ho demostra que l'àpat es va convertir més en un curs de comunicació al president valencià que no pas en una negociació per mirar de convèncer-la, segons fonts coneixedores, que també subratllen que Mazón no va insistir perquè sabia que no s'ho repensaria. Segons aquestes fonts, el dinar i la sobretaula van ser una sessió de consultoria de comunicació en què Vilaplana, aliena a tot el que passava fora perquè no estava pendent del telèfon –a diferència del president, que sí que atenia alguna trucada i responia missatges–, el va assessorar en oratòria, la seva especialitat, i li va recomanar, entre altres coses, que parlés més en valencià. Mazón, malgrat la difícil situació que travessava el País Valencià, no va suspendre el dinar.

Les mentides al voltant d'aquella trobada han estat constants des del principi. Més enllà d'amagar amb qui havia dinat, al principi Mazón es va limitar a dir que es tractava d'un dinar "privat", però després va dir que era un "dinar de feina" sense concretar per justificar que estava treballant. Aquest "dinar de feina" no constava a la seva agenda, que estava en blanc després de la trobada amb sindicats i empresaris del migdia. El cas és que quan l'oposició li va demanar la factura, que més d'un any després encara no ha entregat, va dir que va anar a aquell àpat en qualitat de líder del PP valencià i no com a president.