Convergència i Demòcrates descarten (per ara) confluir

Barcelona“Democràcia i Llibertat és la llavor d’un partit nou per construir un nou país”. La frase la va pronunciar Artur Mas el 22 de novembre durant el transcurs de la presentació de la candidatura al Congrés de Diputats, formada per Convergència, Reagrupament i Demòcrates de Catalunya. L’endemà, el coordinador general de CDC, Josep Rull, va anunciar que la formació nacionalista s’encaminava cap a la “dissolució” per fundar un nou espai situat en el “carril central” de l’independentisme. Aquella mateixa setmana, Mas es va posar en contacte amb la cúpula de Demòcrates, un partit amb voluntat de ser com una start-up i que neix de l’escissió d’Unió. L’aleshores president de la Generalitat volia abordar un possible espai de confluència amb la nova formació, sense entrar encara en detalls. Dos mesos després, una hipotètica fusió és descartada per dirigents dels dos partits sobiranistes a l’espera de futurs esdeveniments.

Dels motius esgrimits, segons diverses fonts consultades, en destaquen tres per damunt de la resta. El primer és el nou -i menys profund- abast de la refundació de Convergència, que ha oblidat la dissolució -dirigents de pes, consellers i alcaldes s’havien negat en rodó a acceptar un canvi de nom en reunions mantingudes les últimes setmanes- i que ha deixat en mans de Mas la confecció del nou disseny orgànic. “Quan CDC anuncia que el seu procés de refundació es basa a triar el secretari general a través de primàries, no hi ha res [a negociar] en paral·lel amb nosaltres”, diuen a la cúpula de Demòcrates. “S’està plantejant un maquillatge de vella política”, afegeix un altre dirigent.

El nomenament de Francesc Sànchez com a home fort del partit després de l’adéu de Josep Rull com a coordinador general i secretari d’organització -atribucions que directament es queda Mas- també ha generat “desconcert” en polítics de la nova fornada de Convergència, que treballen amb l’opció de donar suport a un hipotètic tercer candidat -Mercè Conesa és l’opció més factible, però no té decidit fer el pas- més enllà de Germà Gordó i Jordi Turull, que ja exposen els seus plans per a la posada al dia de CDC.

El segon motiu que ha tensat les relacions entre les dues formacions és el relleu a l’alcaldia de Girona. Segons fonts consultades, Demòcrates va arribar a mantenir contactes -frustrats- amb ERC per explorar si els donarien suport en cas de plantar batalla per substituir Puigdemont. La formació que lideren, entre altres, Antoni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol no veia amb bons ulls que el número dinou de la llista de CiU a les municipals del mes de maig, Albert Ballesta, fos l’encarregat de substituir Carles Puigdemont, i en privat qualificaven la maniobra de “frau”. La fórmula de la vicealcaldia a la capital gironina -en mans de Demòcrates- implica, segons fonts dels dos partits, “obrir el pols” cap als comicis locals del 2019, on els exsobiranistes d’Unió volen fer-se forts. Ara tenen 27 alcaldies i 131 regidors.

El tercer assumpte que ha separat Convergència i Demòcrates és la formació del Govern. En les setmanes prèvies a la formació de l’executiu, quan Mas encara no havia decidit fer un pas enrere, el nom d’Antoni Castellà era un dels que sonava amb força per ocupar la conselleria d’Empresa i Coneixement. De Gispert pressionava en aquest sentit, però finalment Mas es va decantar per Jordi Baiget, un home de la seva màxima confiança. Demòcrates tindrà en aquesta legislatura tres diputats i tres càrrecs al Govern: la secretaria d’Universitats -Arcadi Navarro-, la secretaria d’Habitatge i la direcció general d’Afers Religiosos.

“Si una cosa tenim clara és que descartem una aliança per repartir quotes de poder”, sentencien a Convergència. Com a molt, estarien disposats a parlar d’una aliança després del seu congrés. De moment, l’acostament està congelat.