Política 10/07/2020

La CUP salva El Homrani de ser reprovat pel Parlament per la gestió de les residències

La proposta acaba decaient per un empat entre els grups de l'oposició i JxCat i ERC i l'abstenció dels cupaires

Ara
5 min
El conseller Chakir el Homrani, al Parlament, en una foto d’arxiu.

BarcelonaEl Parlament no ha reprovat, finalment, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, per la seva gestió de les residències durant la pandèmia del covid-19. L'abstenció de la CUP ha impedit que la proposta de resolució que havien acabat consensuant Catalunya en Comú - Podem i el PSC, que demanava reprovar el conseller, tirés endavant. En la votació s'ha produït un empat: els comuns, el PSC, Cs i el PP hi han votat a favor (65 vots), mentre que JxCat i ERC en contra (65 vots) i la CUP s'ha abstingut. La proposta s'ha votat fins a tres vegades i ha sortit el mateix resultat cada vegada. Quan passa això, la proposta votada acaba decaient.

Els comuns i els socialistes demanaven la seva reprovació "per la falta de previsió i de reacció davant la crisi del coronavirus a les residències de gent gran i per les greus conseqüències que ha tingut la mala gestió feta en les primeres setmanes de la pandèmia". Fonts de la CUP han justificat la seva abstenció afirmant que és una "abstenció crítica" perquè creuen que la problemàtica és "sistèmica". "Existeix un problema estructural amb la gestió de les residències que s'ha evidenciat durant la crisi del covid, i aquí és on s'ha de focalitzar l'objecte", afirmen les mateixes fonts, que asseguren que centrar aquesta qüestió en el conseller "és desviar l'atenció del problema estructural". Un problema que, asseguren, ve de "40 anys de polítiques neoliberals, amb privatitzacions i retallades". Els anticapitalistes diuen que volen "determinar fins on arriben les responsabilitats de cadascú" en la comissió d'investigació sobre les residències que s'ha obert al Parlament.

En aquest cas, la CUP no ha volgut focalitzar les crítiques per la gestió de les residències en la persona del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, però la seva posició contrasta amb la que han mantingut fins ara en altres casos. Els anticapitalistes han demanat la dimissió i el cessament del conseller d'Interior, Miquel Buch, en diverses ocasions. Sense anar més lluny, el desembre de l'any passat els anticapitalistes van presentar una moció en què reclamaven el cessament de Buch com a responsable de la gestió dels aldarulls durant les protestes per la sentència del Procés. I de fet, també van votar a favor d'una moció dels comuns en què demanaven reprovar el conseller d'Interior per aquesta mateixa qüestió. Cap de les dues propostes no va tirar endavant perquè JxCat, ERC i el PSC hi van votar en contra.

A part de la proposta de reprovació d'El Homrani, també han decaigut dues propostes més per dos empats. Una que havien transaccionat els comuns i el PSC i que demanava incloure una partida en la modificació dels pressupostos del 2020 per construir 1.000 noves places de residència en equipaments públics que gestioni la Generalitat. En aquest cas, ha sigut el PP qui s'ha abstingut. Els populars tampoc han pogut tirar endavant la seva proposta que constava la "mala gestió" del Govern en la gestió de les residències.

La votació s'ha produït en la segona part del ple monogràfic sobre residències que va començar dimarts a la tarda, en el qual el conseller El Homrani va reconèixer que el Govern hauria hagut de prohibir el 6 de març, "com sí que es va fer una setmana més tard", les visites de familiars a les residències de gent gran, en comptes d'emetre només una recomanació. "Ens vam equivocar", va assumir el conseller. Precisament, en el debat final d'aquest divendres els partits del Govern han defensat l'executiu, especialment des d'ERC, que ha posat en valor la "valentia" dels consellers, així com la seva "empatia i sinceritat". Des de JxCat, per la seva banda, han reclamat a l'Estat que "pagui els deutes" per millorar el sistema i han demanat "perdó" als que s'ha vist afectats o perjudicats per la gestió del Govern.

Com ja va fer en la sessió de dimarts, aquest divendres tota l'oposició en bloc ha criticat la gestió d'El Homrani i també de la consellera de Salut, Alba Vergés, i bona part dels grups parlamentaris han advocat per un canvi en el model de residències. Ho ha defensat el diputat del PSC Raül Moreno, que ha demanat "pactar i executar" un nou model assistencial amb tots els grups, i també la diputada dels comuns Yolanda López. En el seu cas, però, ha posat en dubte que els partits que governen, JxCat i ERC, tinguin aquest canvi de model com a prioritat, perquè ha assegurat que els dos grups han portat al ple propostes "poc valentes" en aquest sentit. El diputat de la CUP Vidal Aragonès, per la seva banda, ha insistit en la seva proposta "d'internalitzar la gestió de totes les residències. Una proposta que no s'ha acabat aprovant.

La diputada de Ciutadans Noemí de la Calle ha dedicat gran part de la seva intervenció a mostrar la seva "solidaritat i empatia" amb els que han perdut familiars a les residències durant aquesta pandèmia i ha parlat de la seva situació personal: "Jo he perdut una àvia en una residència, formo part dels milers de catalans que han perdut un ésser estimat en una residència. De la meva experiència vital voldria compartir el dolor de la gent gran que ha viscut la covid a la residència, sense entendre l'abast del que passava, i amb por a ser ells els següents. I també la por de les famílies de rebre una trucada per dir-los que no tornaran a veure algú i que no es podrà fer el dol com toca". Al seu torn, la diputada del PP Esperanza García ha insistit en aquesta qüestió i ha retret al Govern el "caos" en la seva gestió.

Revertir la privatització de l'assistència mèdica de les residències

En la línia de les peticions de bona part dels grups d'un canvi de model residencial, el Parlament ha aprovat demanar al Govern que reverteixi en el termini de dos anys la privatització de l'assistència mèdica a les residències catalanes perquè "sigui assumida per professionals del sistema públic de salut". Es tracta d'una proposta de resolució de PSC-Units que s'ha aprovat amb els vots de JxCat, ERC, PSC, els comuns i la CUP i l'abstenció de Ciutadans i el PP. D'altra banda, també s'ha aprovat una proposta conjunta de JxCat i ERC que insta a "un nou model d'atenció sanitària integrada" a les residències i la proposta de la CUP que demanava un sou mínim de 1.200 euros bruts repartits en catorze pagues per als treballadors d'aquest sector. Aquesta última proposta s'ha aprovat amb l'abstenció de JxCat i ERC.

D'altra banda, el Parlament també ha aprovat les reclamacions que han tornat a fer JxCat i ERC a l'Estat. Unes peticions que passen per exigir que es compleixi l'obligació de finançar el 50% de la llei de dependència, demanar el reconeixement del deute històric de l'incompliment en aquesta matèria calculat en 3.649 milions d'euros i reclamar un augment de 9.000 milions d'euros per a Catalunya dels fons estatal de la covid-19 a repartir entre les autonomies per arribar als 25.000. Tot plegat s'ha aprovat amb els vots favorables de JxCat, ERC i la CUP.

stats