La corrupció a Caja Navarra amenaça d'acabar amb la UPN
Estan imputats tres alts càrrecs i Barcina se'n lliura perquè és diputada
Bilbao.Si Jesús Aizpún, el gran pare de la dreta navarresa ultraespanyola, aixequés el cap, tornaria a la seva tomba en veure com els seus hereus en la direcció de la Unió del Poble Navarrès (UPN) estan destrossant el partit que ell va fundar el 1979 per lluitar contra l'abertzalisme. La UPN es dessagna: està dividida en dos des del congrés de mitjans de març, tres dels seus principals actius -l'expresident navarrès Miguel Sanz; l'alcalde de Pamplona, Enrique Maya, i l'exconseller d'Economia Álvaro Miranda- estan imputats per corrupció, i la presidenta del govern i del partit, Yolanda Barcina, se n'ha salvat per la seva condició d'aforada. Només és qüestió de temps, ja que, de les quatre persones que formaven part de la permanent de la Caja de Ahorros de Navarra (CAN), acusada de suborn, només ella no ha estat imputada.
La CAN, l'obra social de la qual era en altres temps un orgull per a la societat navarresa, és avui un corc que amenaça de rosegar els fonaments de la classe política que ha estat al poder en els últims cinc lustres a Navarra. I no només amenaça la UPN, també el PSN. Part dels 17 directius de la CAN que van cobrar gairebé mig milió d'euros en dietes dobles i triples per estar una estona asseguts al voltant d'una taula són socialistes. Prop de 6.000 euros es va arribar a emportar Barcina per dues hores. Els quatre membres de la UPN que eren a la permanent -Miranda, Maya, Sanz i Barcina- ja han tornat els diners. Els va costar, però no els ha quedat més remei.
Tants anys saquejant l'entitat d'estalvi els passaran factura. No van voler, per qüestions polítiques i per fòbia a Euskal Herria, que formés part amb la resta de les caixes basques del que avui és Kutxabank, i ara ploren per la seva mort com a entitat d'estalvi i perquè en la seva caiguda els arrossegarà.
Un cadàver que passa factura
El sistema de representació institucional a la CAN anteriorment i encara avui dia a la majoria d'empreses públiques navarreses està concebut per repartir el pastís dels sobresous entre els partits del govern. Gràcies a la denúncia judicial presentada per l'associació Kontuz! i a les mobilitzacions al carrer, això s'ha acabat. Però abans, tots ells han contribuït a la descapitalització i desaparició de la CAN com a entitat financera pròpia. La CAN és un cadàver amb el qual la UPN ha ensopegat en els últims anys. Cada nova dada, cada nou escàndol de sobresous, dietes virtuals, Rolex que es regalaven als membres del consell com caramels -Barcina es va excusar dient que pensava que era "un rellotge de noia sense gaire valor"-, viatges amb helicòpter per París, contractació de despatxos d'advocats familiars o contractes blindats, fa que la formació dretana perdi imatge, suports i vots. La presidenta va prometre acabar amb tot això i netejar la casa, però el vesper de la CAN està acabant amb ella.
Les coses en el si de la UPN no van gaire millor. Més aviat al contrari. Per primera vegada, al congrés del 17 de març es van presentar dos candidats a la presidència: Yolanda Barcina i Alberto Catalá, president del Parlament navarrès, que comptava amb el suport de l'expresident Miguel Sanz. Barcina va guanyar per només un grapat de vots, fregant el 51%, quan en l'anterior conclave en va obtenir el 90%.
El declivi de la presidenta
La presidenta és al declivi de la seva figura política. Les enquestes li van cada vegada pitjor. Té el partit descosit i una oposició que ja ha aprovat una proposició -amb el suport del PSN i l'abstenció del PP- en què li exigeix la seva "immediata dimissió". Divendres Bildu i Aralar registraran una moció de censura perquè dimiteixi i es convoquin noves eleccions. No tirarà endavant perquè hi està en contra la Geroa Bai d'Uxue Barkos i del PSN, no perquè els socialistes no estiguin a favor de la dimissió, sinó perquè saben que l'avançament electoral seria mortal per a ells. Els electors encara recorden que van donar suport a la investidura de Barcina el 2011, encara que un any després, la presidenta els va fer fora del govern per deslleialtat. Almenys això va argumentar Barcina.
