Política 20/08/2021

El covid-19 es consolida com la principal preocupació de la ciutadania

Les derivades econòmiques de la crisi sanitària segueixen l'estela del virus

3 min
L'entrada del CAP Just Oliveras de L'Hospitalet de Llobregat durant la segona onada de covid-19

BarcelonaEl coronavirus va irrompre d’imprevist i amb molta força en la vida dels europeus entre el febrer i el març del 2020. Abans ja ho havia fet a la Xina i la seva expansió va ser fulgurant. El resultat va ser una de les pandèmies més mortals de la història. És lògic, doncs, pensar que aquesta crisi sanitària ha trasbalsat la ciutadania: la catalana, per exemple, vivia preocupada principalment per la insatisfacció que li generava la política i per les relacions entre Catalunya i l’Estat. Un 21,5% dels catalans, segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), tenia en la política la seva principal preocupació el febrer de l’any passat, quan només el 6,2% començava a apuntar cap a la sanitat (el novembre del 2019 la xifra amb prou feines superava el 4%). L’última dada registrada pel CEO, el novembre del 2020, enfilava la sanitat com a principal preocupació per al 41,9% dels catalans, set vegades més que uns mesos enrere. Si es tenen en compte les tres principals preocupacions de la ciutadania, la pandèmia sortia esmentada en el 55,8% de les respostes, gairebé el doble que la segona opció.

És cert que un any i mig després que es comencessin a detectar els primers contagis la situació sembla més controlada. Tot i que aquest passat juliol encara hi va haver una cinquena onada, la vacunació massiva i els tractaments mèdics més adequats han pogut combatre millor la variant delta del virus. La preocupació pel covid-19 ha sigut fluctuant durant els últims mesos. Tot i això, s'ha mantingut en primera posició amb l’excepció dels mesos de juny i juliol del 2020 (i del juny d'enguany). Aleshores, amb la primera onada controlada, es començaven a notar els efectes del primer confinament domiciliari: l’economia espanyola va caure un 10,8% l’any passat i la catalana per sobre de l’11%.

La crisi econòmica i la derivada de l’atur han sigut les altres dues preocupacions principals, juntament amb l’eterna insatisfacció amb la política. Durant el 2020, l’atur va créixer a Catalunya en més de 130.000 persones (un 32%) i la taxa s’acostava al 14% al tancament de l’any (538.000 persones). A Espanya va superar folgadament el 16%, per sobre dels 3 milions d’aturats. Aquestes dades no incorporen els milers de persones –més de 60.000 només a Catalunya– que segueixen en ERTO, malgrat que ja fa cinc mesos –tres en el cas de l’Estat– que l’atur es redueix.

L’abril del 2020, el covid-19 era la principal preocupació per al 42,3% dels espanyols, segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Va baixar fins al 12% en els mesos següents, però a l’inici de la segona onada, a l’octubre i sobretot al novembre, ja s’acostava de nou al 30%. A cada onada s’ha detectat també un pic de preocupació ciutadana, com en la del juliol d’aquest any, tot i que no tan intens.

Confiança per terra

Han passat moltes més coses els últims 18 mesos que han canviat intensament la percepció de la gent. Per exemple, pel que fa a la situació política a Catalunya, el febrer del 2020 ja era dolenta o molt dolenta per al 75% dels enquestats pel CEO, i al mes de maig marcava un rècord històric arribant al 86%. Esclar que, a més de la gestió de la pandèmia –que no ha perjudicat les perspectives electorals dels partits de govern–, hi ha la inhabilitació d’un president, la taula de diàleg que no arrenca i les batusses polítiques. 

La percepció de la situació política a Espanya no és gaire millor (80,6% dolenta o molt dolenta). La valoració dels polítics també ha empitjorat (del 3,86 de nota mitjana al 3,36), hi ha més gent insatisfeta amb la democràcia (77,2%) i la percepció negativa respecte a la situació econòmica pràcticament s’ha doblat fins al 74,4%. L'última enquesta del CEO conclou que els catalans consideren que l’equilibri entre la vida familiar i laboral, la vida en general, les relacions socials, la situació financera i l’estat de salut han empitjorat. Si de la pandèmia n’havíem de sortir més forts, encara hi ha molta feina per fer.

stats