ELECCIONS LOCALS
Política 06/09/2021

La cruïlla del PDECat de cara a les municipals

Busca un pacte amb JxCat tot i les converses que manté amb Lliures, el PNC i Convergents

3 min
L’exconsellera i ara secretària general del PDECat, Àngels Chacón, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEl PDECat té el 2 d’octubre un consell nacional en què la secretària general de la formació, Àngels Chacón, farà un discurs que ha de guiar el futur del partit: després de dos mesos en el càrrec, marcarà cap a on ha d’anar la formació, sobretot pel que fa a aliances de cara a les eleccions municipals. Prèviament, Chacón haurà pres el pols al territori en una jornada municipalista el dia 18 de setembre. En roda de premsa, Chacón ha expressat la voluntat de presentar el "màxim de candidatures possibles" a les eleccions municipals, refermant-se en que el PDECat serà una força important de cara aquests comicis locals.

La formació postconvergent, que va quedar fora del Parlament en les eleccions del 14 de febrer, es troba en una autèntica cruïlla, ja que ha de decidir si s’uneix o no a l’alternativa de “centre” que intenten bastir diversos partits amb exdirigents de Convergència: Convergents, amb l’exconseller Germà Gordó al capdavant; el Partit Nacionalista de Catalunya, del qual és secretària general Marta Pascal; Lliures, amb Antoni Fernàndez Teixidó com a cap de files, i la Lliga Democràtica de Catalunya, de la qual forma part Astrid Barrio, l’única que no té passat a CiU.

Aquestes formacions mantenen un contacte permanent i fins i tot s’han organitzat en comissions per treballar en una nova plataforma electoral. De fet, Lliures, Convergents i la Lliga ja van fer un comunicat al juliol oficialitzant aquesta iniciativa. El PDECat també participa en aquestes trobades i està implicat en el debat per crear un nou partit; ara bé, no ha deixat clar encara quina serà la seva implicació. “El nou espai de centre s’ha d’articular al voltant nostre”, asseguren fonts del Partit Demòcrata, que consideren el consell nacional de l’octubre una de les dates clau per establir les bases de la decisió i posar el termòmetre als quadres.

L’horitzó per prendre aquesta decisió és proper, ja que la formació ha d’estar a punt per a les eleccions municipals de l’any 2023, on el PDECat es juga la supervivència. Sense representació al Parlament, l’únic baluard que li queda són els càrrecs locals, de manera que la seva consolidació és l’única garantia de manteniment del partit en flotació. Actualment, el PDECat té alcaldies com la de Mollerussa amb Marc Solsona, Igualada amb Marc Castells o Vilafranca del Penedès amb Pere Regull. Ara bé, malgrat això, en aquestes localitats el PDECat tampoc va treure bon resultat a les catalanes.

Intent de pactar amb Junts

És per això que, abans de casar-se amb altres partits que tampoc tenen representació al Parlament, el PDECat busca una aliança amb JxCat. Chacón ha demanat per activa i per passiva fer un acord global de cara a les eleccions locals, però el partit de Carles Puigdemont rebutja una coalició amb el PDECat, en consonància amb el que ja va fer el 14-F i malgrat que això li compliqui la competició amb ERC. L’única opció que posa sobre la taula Junts és fer pactes en municipis concrets, però això no ajuda el PDECat a garantir-se representació a totes les localitats. De fet, el pla de Junts no passa per pactar amb el Partit Demòcrata, sinó per absorbir alcaldes que no van voler fer el pas cap al nou partit l’estiu de l’any passat, un objectiu que segons fonts del partit han assolit en alguns municipis mitjans.

En aquest context, el PDECat ha de decidir si accepta els termes de Junts i a la resta de municipis es presenta en solitari (amb el risc de repetir el que va passar el 14-F) o s’uneix a la plataforma de centre per intentar recollir el vot desencisat de l’antiga CiU. Tot això, amb una espasa de Dàmocles al damunt: si l’Audiència Provincial conclou o no que és successor de CDC i, per tant, ha d’assumir el decomís de 6,6 milions del cas Palau. Una xifra que deixaria el partit, econòmicament, tocat de mort.

stats