Garganté (CUP) rectifica per haver vinculat la mort d’Ernest Lluch amb el cas dels GAL
Admet que el redactat d’una piulada a Twitter era “desafortunat” i afirma que no volia “justificar-ne l’assassinat”
BarcelonaEl regidor de la CUP de Barcelona Josep Garganté ha rectificat una piulada del seu compte de Twitter en què vinculava la mort d’Ernest Lluch amb el cas dels GAL que va afectar el PSOE. "No pretenia ofendre amics i familiars d‘Ernest Lluch ni justificar-ne l'assassinat, sinó criticar la guerra bruta", ha assegurat a través de la mateixa xarxa social. "El redactat de la piulada ha estat desafortunat”, admetia tot seguit.
Quina era la piulada? El dia que es complien 16 anys de l'assassinat del socialista Ernest Lluch per part d'ETA, Garganté va assegurar que el "PSC-PSOE no eren monges de la caritat" , il·lustrant-ho amb una foto de l'expresident del govern espanyol Felipe González, l'exministre José Barrionuevo i l'ex secretari d'estat Rafael Vera quan entraven a la presó pel segrest de Segundo Marey, un cas vinculat als GAL.
Garganté ho va dir al seu compte de Twitter després que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, recordés a Lluch i lamentés el seu assassinat. Va ser aleshores que el regidor va recordar que Lluch era "del PSC-PSOE", i va penjar una altra foto de l'exministre amb González i altres membres del govern.
En ser preguntat per un usuari de Twitter sobre per què havia destacat que Lluch era socialista, Garganté va respondre: "Doncs que era del PSC-PSOE, que no eren, per cert, monges de la caritat, precisament".
El PSC demana una "rectificació immediata" per les paraules "indignes" de Garganté
Des del PSC han fet públic un comunicat en què demanen la "rectificació pública i immediata" del regidor de la CUP, per unes paraules que han qualificat d'"inadmissibles, una autèntica falta de respecte" i també d'"indignes".
En el comunicat, el líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha recordat que és "gràcies a la lluita de molts socialistes" com Ernest Lluch que Garganté pot ser regidor i participar en un "Estat de dret lliure del terrorisme d'ETA".