Política 05/02/2021

La CUP s’encomana al poder local per recuperar força el 14-F

Els cupaires aposten per alcaldes i regidors com a caps de llista

3 min
Cartells electorals amb els quatre caps de llista al Parlament i el número 2, Carles Riera.

BarcelonaUn alcalde, dues regidores (una de les quals va ser alcaldessa fa dos mandats de la quarta ciutat més gran de Catalunya) i un exregidor de Lleida. Aquests són els quatre caps de llista de la CUP a les pròximes eleccions, en una aposta pel món municipal sense precedents respecte a anteriors eleccions i que no es dona en els llocs principals de la resta de candidatures. Tot i ser una força eminentment municipalista, fins ara la formació anticapitalista mai havia situat tants càrrecs locals i amb tant de pes en llocs de sortida a les llistes.

Més enllà de l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater com a presidenciable, els cupaires han situat l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, com a cap de llista per Girona -de segon l’acompanya Ignasi Sabater, alcalde de Verges-; la regidora de Tarragona Laia Estrada com a representant de les comarques del sud, i l’exregidor de la Crida per Lleida Pau Juvillà com a candidat en aquesta demarcació. Menys aquest últim, la resta deixaran els seus consistoris si són escollits, ja que els estatuts de la CUP impedeixen tenir més d’un càrrec.

El 2017, només Sànchez

A les últimes eleccions, l’única regidora que va ser cap de llista va ser la figuerenca Natàlia Sànchez per Girona. Ni el presidenciable Carles Riera ni Mireia Boya, que havien entrat a mitja legislatura en substitució d’altres diputats, ni Xavier Milian, assessor de la CUP a l’Ajuntament de Reus i després a la Diputació de Tarragona, havien sigut representants locals del partit assembleari.

El 2015 cap dels candidats provenia del món local, malgrat que a les municipals del 2011 va ser quan la CUP va fer el gran salt endavant augmentant de manera notable el seu pes en ciutats i pobles. Les persones escollides van ser el periodista Antonio Baños com a candidat a la Generalitat; l’advocat Benet Salellas per Girona; Sergi Saladié, geògraf i portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), per Tarragona, i l’historiador Ramon Usall per Lleida.

Als comicis del 2012, els primers en què va presentar batalla al Parlament, ho va fer de la mà de pilars de l’esquerra independentista però sense experiència municipal com David Fernàndez; Lluc Salellas, ara regidor de Girona; la historiadora Antònia Jarne per Lleida, i el dirigent de la CGT de Tarragona Jordi Martí.

Davant el retrocés que va patir a les últimes eleccions catalanes, quan va passar de deu diputats a quatre, i sobretot a les municipals del 2019, en què va quedar fora de ciutats com Barcelona, Lleida i Mataró amb un descens total del 24,32% del suport, els anticapitalistes ja van decidir posar tota la carn a la graella i aprofitar el capital polític d’exdiputats com Mireia Vehí, Albert Botran -que van ser els que van obtenir l’acta- o Eulàlia Reguant per remuntar el vol en la seva estrena a les eleccions espanyoles.

Recuperar l’escó de Tarragona

Si aleshores els cupaires van posar al capdavant de les llistes personalitats referencials i conegudes tant pel moviment com per la societat, ara també han apostat per situar gent coneguda al seu territori. El cas més evident és el de Tarragona. Estrada, imputada en diverses causes per haver participat en lluites feministes i independentistes, va adquirir una gran popularitat quan va destapar el cas de corrupció Inipro que portarà al banc dels acusats l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros i altres regidors i càrrecs vinculats al consistori tarragoní. Amb ella al capdavant, la CUP vol recuperar l’escó que va perdre el 2017.

“Bevem del municipalisme, és on més trajectòria tenim, i, per tant, és normal que a l’hora de configurar la candidatura es busquin persones referencials al territori”, corroboren fonts de la direcció, que s’han fixat com a objectiu duplicar el nombre de diputats.

stats