Declaracions d'amor a Albert Rivera i variacions sobre la corbata
BarcelonaAl Círculo Ecuestre s'hi ha d'anar amb corbata. El primer i últim cop que hi vaig entrar no en portava i me'n van deixar una. Hi torno perquè hi ha un dinar col·loqui amb Albert Rivera. Aquesta vegada no m'agafen desprevingut.
El primer que em passa és una agradable sorpresa. Veig que un soci, amb qui he coincidit a l'entrada, ve cap a mi. Ha escoltat que vinc de l'ARA. És lector habitual de les pàgines d'Economia del diari i em trasllada el seu pesar per la mort de l'Ignasi Pujol: "El llegia sempre i m'agradava molt", em diu. Li agraeixo el detall mentre recordo una conversa amb l'Ignasi sobre l'obligació tàcita que tenen els periodistes econòmics d'assistir amb corbata a la majoria d'actes que cobreixen.
Escolto converses de tot tipus: els díscols del PSC, el Vox de Vidal-Quadras i els plans de García-Margallo. Arriba Rivera. "Com veus Espanya?", li pregunta un senyor. I quasi sense deixar-lo contestar li etziba: "Saps una cosa? M'agrades molt". A la taula de premsa descobreixo que sóc l'únic que va amb corbata. Vaja... Rivera defensa els valors perduts de la Il·lustració, afirma que Espanya està en decadència i reparteix llenya per l'immobilisme de Rajoy, per un poder judicial ple de càrrecs polítics, pel Senat -"un cementiri d'elefants"-, per Junqueras i, esclar, pel govern català: "Primer incendia el camp i després demana ajuda als bombers". En el torn de preguntes descobrim que a la sala hi ha un infiltrat, un partidari de la consulta que pregunta a Rivera per què considera que els catalans no hem de votar. "El Parlament de Catalunya és autonòmic. No pas sobirà", respon. Aplaudiments i crits d'aprovació. Imagino corbates voleiant.
