El deixeble del papa Francesc que odien els ultraconservadors madrilenys

MadridUna missa a la catedral de l'Almudena s'ha convertit aquesta setmana en l'epicentre d'una nova controvèrsia política. La protagonista ha estat Isabel Díaz Ayuso i, de retruc, l'arquebisbe de Madrid, José Cobo (Sabiote, Jaén, 1965), que és qui va oficiar la cerimònia funerària en memòria de les víctimes de la tragèdia ferroviària d'Adamuz a petició de la presidenta madrilenya –i entre crítiques de l'esquerra–. Estar envoltat de polèmica no és una situació nova per a Cobo. Ara bé, en els últims anys de qui han vingut els exabruptes, i en aquest cas dirigits directament contra la seva persona, és de sectors ultraconservadors de la dreta.

L'entitat ultracatòlica Hazte Oír l'ha tingut en el punt de mira i fins i tot va organitzar fa uns mesos una protesta dirigida contra ell a les portes d'una trobada de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), de la qual Cobo és vicepresident. S'hi van sentir crits de "traïdor" i de "Judes" pel fet que va negociar amb el govern espanyol la ressignificació del Valle de los Caídos. Encara que la CEE va aconseguir que no es dessacralitzés del tot l'espai, els ultres van viure les converses com una claudicació total. L'arquebisbe de Madrid també va censurar que Vox promogués obstaculitzar celebracions islàmiques a la localitat murciana de Jumella i va criticar públicament que manifestants amb rosaris barregessin la religió amb la política en les protestes davant de la seu del PSOE, a Ferraz.

Cobo és deixeble del papa Francesc i va ascendir en la cúpula eclesiàstica de la seva mà. El 2023, a banda d'arquebisbe, el va designar cardenal –és el més jove que hi ha a Espanya– i va participar en el conclave que va triar Lleó XIV. Forma part del sector més moderat de l'Església –se li posa l'etiqueta de "progressista"– i s'ha diferenciat del més reaccionari defensant obertament la reparació a les víctimes de pederàstia.