La democràcia en declivi: el 72% de la població mundial viu en autocràcies

BarcelonaNo són bons temps per a la democràcia. Dues dades del 2024 ho exemplifiquen: les autocràcies van fer el sorpasso a les democràcies l'any passat (des del 2002 que no passava) i ara mateix n'hi ha 88 enfront de 91; i això implica que el 72% de la població mundial viuen en règims no democràtics. Així ho indica l’informe Varieties of Democracies (V-Dem) d’aquest 2025, titulat Democracy Report: 25 years of autocratization-Democracy Trumped?, un dels estudis més prestigiosos d’aquest àmbit per mesurar el nivell de democràcia al món i elaborat per la universitat sueca de Göteborg.

L’informe analitza els països en funció de la qualitat de la seva governabilitat i estableix fins a quatre categories diferents: la democràcia liberal (el sistema més ben puntuat en termes de drets i llibertats), la democràcia electoral (que es considera democràcia, però de menor qualitat), l'autocràcia electoral (hi ha eleccions, però insuficientment justes) i autocràcies tancades, en què no hi ha un sistema multipartidista ni llibertats. “És el primer cop des de l’any 2002 que hi ha més autocràcies que democràcies al món [...]. I les democràcies s’estan convertint en menys democràtiques”, diu taxatiu l’informe, i afegeix que les autocràcies també s’han fet més dures. “Hi ha un creixement del pitjor en els dos mons”, exemplifica. De fet, només el 12% de la població mundial viuen en democràcies que es consideren plenes, entre les quals hi ha Espanya, el percentatge més baix des de fa cinquanta anys. És a dir, el règim democràtic és el menys freqüent al món.

Aquests sistemes estan concentrats bàsicament a Europa, Austràlia i a l'Amèrica del Nord. La pitjor zona pels drets i llibertats és l'Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, on el 98% de la població viuen en una autocràcia. El 2% restant és a Israel, tot i que va caure de la màxima categoria de democràcia el 2023, en ple conflicte amb Palestina. Entre les democràcies, perden punts Corea del Sud, Bhutan, el Regne Unit i Surinam (tots dins les democràcies electorals); i entre les ja autocràcies, tiren enrere Indonèsia, Mongòlia, Geòrgia, Bielorússia, Gabon, Níger i el Líban. També es registren períodes d'autocratització a l'Índia, Hongria, Bangladesh, Ucraïna o Mauritània, classificades ja en autocràcies electorals.

Els aspectes que més han retrocedit en tots els règims són la llibertat d’expressió (ha anat enrere en 44 països), que s’ha concretat en una menor llibertat de premsa –també en les democràcies consolidades–, la seguretat pels periodistes i la llibertat política per deliberar per part de l’opinió pública i la deliberació, que té a veure amb el respecte a l’oposició i el pluralisme per part del govern, i ha retrocedit en 27 països i només ha millorat en vuit.

El cas dels Estats Units

Les perspectives del pròxim informe tampoc no són bones. L'estudi es va concloure just quan Donald Trump va arribar a la presidència dels Estats Units, per tant, no reflecteix l’efecte de les seves mesures en la qualitat de la democràcia nord-americana, que està indexada dins el grup de països més democràtics. Tampoc està inclòs en la llista d’estats que V-Dem té en el punt de mira el 2025 com a règims que tendeixen a ser més autocràtics, en la qual sí que inclou Xipre, Madagascar, Namíbia, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia i Togo. Ara bé, l'informe sí que fa una menció especial als EUA, i es pregunta si el país va cap a una "ruptura democràtica" i alerta que el 2025 podria viure un procés de deteriorament del seu sistema per les polítiques de Trump, que recorda que ja va deteriorar la democràcia americana en el seu primer mandat. En aquest sentit, l’informe ja cita els aspectes més polèmics que poden generar aquest retrocés: el predomini de l’executiu per sobre del Congrés, els “atacs” a l'imperi de la llei, els canvis en la cúpula militar, la intimidació a la premsa o la iniciativa que pilotava Elon Musk per desmantellar part de l’administració (DOGE).