El descens a les municipals empeny JxCat a fer autocrítica

El grup dirigent de JxCat que ha pilotat la campanya electoral del 26 de maig es va reunir ahir a primera hora del matí amb les dades de tots els municipis sobre la taula. La victòria de l’expresident Carles Puigdemont a les eleccions europees no amaga el descens als comicis municipals: han passat de ser la primera a la tercera força en vots i han fregat la irrellevància a l’àrea metropolitana. Ahir el president del PDECat, David Bonvehí, en roda de premsa, va fer-ne la lectura més crítica, admetent que a la capital catalana i a les comarques de l’entorn el resultat a les urnes no ha sigut bo. El president del PDECat també va reivindicar el paper del partit enfront dels independents de JxCat que des del 21-D han copat les decisions d’aquest espai polític. “Reivindico que JxCat ha sigut una bona marca electoral gràcies als candidats del PDECat”, va afirmar Bonvehí, que va posar en relleu que en els feus del partit -Mollerussa, Vic, Figueres, Reus, Valls, Sant Cugat i Ripoll- havien mantingut l’alcaldia. Una manera de destacar el paper dels alcaldables del partit i d’advertir que han de ser ells els que pilotin el procés per posar ordre en el projecte aquest estiu. “Hem d’iniciar una reflexió profunda”, va dir Bonvehí, que aquesta setmana visitarà Soto del Real i iniciarà els contactes amb els dirigents que han sortit avalats a les urnes per temptejar la possibilitat que JxCat es converteixi en una única formació política.

Per la seva banda, Puigdemont va ser menys crític des de Waterloo. Va considerar que és “indispensable” fer un balanç d’èxits i de fracassos del resultat, tot i reafirmar-se que JxCat havia superar “expectatives” en un clima “d’hostilitat”. Albert Batet, portaveu del grup parlamentari de JxCat, s’hi va afegir remarcant el vessant positiu del resultat: malgrat el descens, són el primer partit en alcaldies (380) de Catalunya. En relació a Barcelona, la número dos de JxCat, Elsa Artadi, va trobar en les enquestes i el “vot útil” de l’independentisme a Esquerra l’explicació dels mals resultats -van caure fins a ser la cinquena força, amb cinc regidors.

El diagnòstic

Malgrat la defensa pública dels resultats, en privat dirigents del PDECat admeten la dificultat. L’espai de l’antiga CDC acumula un descens en vots des de les eleccions del 2012, i després d’aquest 26-M perd poder institucional amb unes noves eleccions catalanes a l’horitzó. Diverses fonts de JxCat coincideixen que el problema és que la ciutadania els ha percebut, només, com un “partit del Procés” i no per gestionar. Una altra de les fonts afegeix que la prova és que allà on governen i “tenen projecte” la gent els ha revalidat la confiança. “On només hem anat a presentar unes sigles, perdem”, conclou un dirigent barceloní. Després del cicle electoral, JxCat enfila, de nou, la recomposició.

Més continguts de