El diputat al qual no li importa gens com es digui el seu partit

ValènciaEl sentiment d'injustícia que va sentir quan van acomiadar el seu pare, que pocs anys abans havia renunciat a denunciar l'empresa paperera en la qual treballava després de patir un accident laboral, va suposar l'inici de la presa de consciència política d'Alberto Ibáñez (Vila-real, 1991), el diputat de Compromís que aquesta setmana ha estat notícia al oposar-se al traspàs de les competències d'immigració a Catalunya.

El traumàtic episodi va deixar clar a Ibáñez que el seu bàndol era el dels treballadors. Per això va triar militar a Iniciativa del Poble Valencià, la formació que representa l'ànima més esquerrana de la coalició valencianista, i que lidera Mónica Oltra. La seva precocitat va quedar clara el 2011, quan amb només dinou anys va ser elegit regidor de la seva ciutat: va ser nomenat tinent d'alcaldia i va assumir la cartera de Cultura. Però l'etapa municipalista li va durar ben poc, i el 2015 Oltra se'l va emportar al departament d’Igualtat i el va designar secretari autonòmic d'Inclusió. En la legislatura següent va passar a formar part del gabinet de l'exvicepresidenta i des d'aleshores és un dels seus col·laboradors més pròxims, a més de coportaveu d'Iniciativa.

Quan necessita desconnectar, el polític de Vila-real compta amb la seva passió per la dramatúrgia. De més jove, va formar part del grup Melpòlia Teatre i ha representat personatges clàssics com l'Arlequí d'El criat de dos amos, de Carlo Goldoni. Com a espectador reconeix la seva admiració per Dagoll Dagom i la seva adaptació del clàssic de Mercè Rodoreda Aloma. Entre les seves preferides també hi ha 1936, del Centre Dramàtic Nacional, sobre el cop d'estat liderat per Francisco Franco.

Proper a posicions com les de Gabriel Rufián d'aglutinar les esquerres emancipadores de l'Estat, Ibáñez explica que la seva lleialtat és a les idees polítiques i no al nom que figuri en la papereta. “Cada vegada que hi ha eleccions, la meua mare em crida per a preguntar-me com ens diem. I no em sembla un drama. Ens hem dit Compromís, Compromís Equo, A la valenciana, És el moment, Compromís Sumar i ens direm de més formes. Si pot ser, que sigui curt, atractiu, fàcil de memoritzar i que no ho pensem la setmana abans”, resumia en una entrevista recent.