Euskadi s’allunya del frontisme

Els partits comencen a moure fitxa pensant en l'endemà del 21-O, amb els escenaris i les aliances postelectorals encara molt oberts

Joan Rusiñol

1 min

UN FUTUR PLE D'OBSTACLES Cada cop pren més força l'opció que el president del PNB, Iñigo Urkullu, que va ser reelegit líder del partit al gener, sigui candidat a la presidència del govern d'Euskadi. Recuperar el poder i competir amb Amaiur són els dos grans reptes que haurà d'afrontar el partit en els pròxims mesos.

MadridConsolidar la pau, apostar per un model clar per superar la crisi i definir un horitzó nacional per a Euskadi. Aquests són els tres eixos que, si no hi ha cap sobresalt, marcaran la legislatura basca vinent, que s’iniciarà amb les eleccions del 21 d’octubre. Els partits polítics ja comencen a festejar parelles de ball per a l’endemà dels comicis. Resoldre el trencaclosques de les aliances parlamentàries serà complicat si, com apunten totes les enquestes, cap formació obté els 38 escons de la majoria absoluta.

A diferència de les anteriors convocatòries, l’absència definitiva d’ETA i la legalització de l’independentisme basc d’esquerres (tot i que amb Arnaldo Otegi a la presó) permet múltiples combinacions, però només EH Bildu i, sobretot, el Partit Nacionalista Basc tenen opcions de guanyar-les. Els anys del frontisme –sobiranistes contra constitucionalistes espanyols– semblen un esquema superat.

Hi ha fins a cinc escenaris: la gran coalició PNB-PSE, el front sobiranista PNB-EH Bildu, el model català amb pactes puntuals PNB-PP, deixar fer EH Bildu en minoria o un govern del PNB amb geometria variable.

Llegiu la informació sencera a l'Ara Premium.