Sánchez demana el vot per al PSC per acabar amb el "fang" del PP i Vox

BarcelonaPedro Sánchez ha entrat en campanya a Catalunya després dels cinc dies de reflexió que van marcar no només l'agenda política del PSC, sinó de la resta de partits. I ho ha fet duent la croada personal i política que ha emprès contra la "maquinària del fang" del PP i Vox en el que s'ha convertit en el míting més multitudinari del PSC fins ara, al poliesportiu de la Parellada de Sant Boi de Llobregat. Davant d'un auditori de 2.000 persones i 1.000 més fora –on l'organització ha col·locat una pantalla perquè poguessin seguir l'acte–, Sánchez ha clamat contra les "difamacions" dels "pseudomitjans" i ha situat la cita electoral del 12 de maig com un plebiscit entre la "política neta" i la que es basa en la mentida: "Us proposo que el 12 de maig derrotem el fang votant Illa!", ha exclamat el president espanyol, entre crits de "Sí que es pot!" del públic. Abans, Illa ha demanat el vot perquè Catalunya sigui "el somni" d'Espanya i d'Europa i no el seu "malson". "No demano el vot per molestar, sinó per governar. No demano el vot per fer monòlegs, sinó per dialogar", ha dit el candidat.

La reflexió de Sánchez el va mantenir apartat de la campanya electoral del PSC, però igualment present. Mentre el president espanyol estava meditant el seu futur, els socialistes catalans es van bolcar a mostrar-li el seu suport i demanar-li que es quedés per continuar liderant la construcció de "l’Espanya diversa" que aposta pel diàleg amb Catalunya, i fins i tot van fer una declaració reclamant una "reflexió col·lectiva" sobre el rumb de la política espanyola i els seus límits. En els últims mítings, el PSC ja havia començat a suavitzar les al·lusions a l'afer Sánchez, un episodi amb què l'independentisme confia a desgastar Illa. Aquest dijous el candidat de Junts, Carles Puigdemont, ha posat el dit a la llaga: "Sánchez ha trencat la campanya d'ordre i seriositat d'Illa amb inestabilitat i espectacle". A parer de l'expresident, els socialistes sobreactuen perquè ja senten l'al·lè de Junts al darrere: "Hem obligat a canviar el candidat socialista, ja no és Illa, és Sánchez", ha reblat.

Mantenir la campanya

Fonts socialistes asseguren que, passat l'episodi protagonitzat pel president espanyol, volen mantenir-se en el missatge que inicialment havien dissenyat per a la campanya: parlar dels problemes de gestió que, a parer seu, arrossega la Generalitat després de deu anys de governs independentistes. Admeten, però, que havien d'expressar el seu suport al president espanyol en un moment crític per al partit i que, en cas d'haver-se resolt d'una manera diferent –és a dir, si Sánchez hagués dimitit–, podria haver complicat molt la campanya per al PSC. A banda, el partit entenia que calia tancar files amb Sánchez tenint en compte que "se l'ha jugat" per Catalunya, com també ha repetit aquest dijous Salvador Illa al míting de Sant Boi. Els simpatitzants l'han aclamat amb crits d"Illa, president" i "Illa, maravilla". Tirant de cultura popular, Illa ha volgut picar l'ullet a la comarca del Baix Llobregat, una de les més fidels als socialistes, recordant que és la terra de "Rosalía, els Estopa i Évole".

Per la seva banda, Sánchez ha reconegut l'ajut que li ha brindat el PSC al llarg de la seva carrera política, en especial amb els 18 diputats que li van permetre sumar una majoria suficient per ser investit amb el suport de l'independentisme després de les eleccions del 23 de juliol. "El meu deute amb Catalunya i amb el PSC és etern. Per mi serà un orgull veure un nou president socialista al capdavant de la Generalitat. Quan ho aconseguim, treballarem junts per avançar i per la convivència", ha garantit Sánchez, que ha tancat l'acte. No ha fet, però, cap menció ni a la reforma del finançament, ni a la dels serveis públics ni a l'autogovern, eixos centrals del programa del PSC, i als quals sí que es va referir quan va acompanyar Illa en el congrés que el va proclamar candidat.

Pactar amb Junts?

Tot i els bons resultats que els auguren les enquestes, les aspiracions del PSC de governar dependran, en bona part, dels pactes als quals puguin arribar després del 12-M. Els socialistes catalans asseguren que les seves aliances postelectorals tindran com a objectiu formar un govern "estable", que impulsi polítiques socialdemòcrates i que situï com a primera prioritat la defensa dels serveis públics. Aquest esquema ja els ha dut a descartar pactes de govern amb el PP i a prioritzar acords amb les forces d’esquerra –ERC i els comuns–. La gran incògnita és si el PSC podria apostar per la sociovergència si els números sumen i els de Carles Puigdemont, que ara descarten investir Illa en tots els supòsits, canvien d’opinió. En una entrevista a la SER, Illa ha mantingut la porta oberta a pactar-hi si els juntaires deixen de situar la independència com a prioritat. "Veurem quin resultat té [Junts] i què decideix fer. Hem tingut ocasió de col·laborar en altres institucions i veurem quina opció prenen", ha afirmat. És una porta que, de fet, el PSC mai ha tancat.

Esquerra i els comuns, les dues formacions a qui una sociovergència podria acabar deixant fora del govern, han sortit en tromba a denunciar la postura dels socialistes. "La gent de Junts i el PSC enyoren aquella Catalunya perquè en ella tenien molts privilegis. Nosaltres estimem la dels vuit milions perquè volem que en ella tothom visqui bé", ha dit Oriol Junqueras des de Reus. A pocs quilòmetres, a Tarragona, el dirigent dels comuns Ernest Urtasun ha acusat Illa de deixar la porta oberta al "pujolisme" i ha reivindicat que la seva papereta és l'única que garanteix que la Generalitat no estarà governada per forces de dretes després del 12-M.

En qualsevol cas, la número 2 del PSC per Barcelona, Alícia Romero, va refredar un possible pacte amb Junts a la Generalitat, però per un altre flanc: "Volem un govern que tiri endavant polítiques socialdemòcrates. No van gaire en aquesta línia", va lamentar la candidata, que va recordar que Junts aposta per eliminar l’impost de successions i per les rebaixes fiscals. I el PSC, que al seu programa defensa "que pagui més qui més té i més contamina", no està en aquesta tessitura.