MadridNo deixa mai de somriure. Amb els desconeguts que l’aturen pel carrer o el saluden als mítings. Amb els seus companys del PP quan l’elogien públicament. De vegades, això sí, un pèl forçat. Però és la imatge que vol projectar Pablo Casado (Palència, 1981), la del polític jove, simpàtic, educat, culte, ben vestit, de verb fàcil. El gendre perfecte. Les senyores grans l’adoren.
Casado, el més jove dels candidats a les eleccions dels principals partits, en les distàncies curtes cau bé. Però tot i la seva joventut i els seus antecedents familiars -el seu avi, metge, va ser represaliat pel franquisme per estar afiliat a la UGT-, el president del PP és el responsable del gir conservador del partit. Casado, deixeble de José María Aznar i Esperanza Aguirre però ascendit per Mariano Rajoy, s’enfronta avui a les seves primeres eleccions generals després de guanyar les primàries del partit l’any passat, imposant-se per sorpresa a dos pesos pesats: Maria Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santa Maria.
Casado encarna la nova imatge del PP, que vol girar full als escàndols de corrupció i a la moderació de Rajoy per tornar a postulats més conservadors que recorden l’època d’Aznar. Ja sigui per les seves pròpies conviccions o per la necessitat de frenar Vox, Casado tira cap a la dreta i durant la campanya s’ha reivindicat com l’únic capaç de garantir la unitat d’Espanya i conservar els valors tradicionals. El candidat del PP al·ludeix sempre a la seva experiència personal per defensar el seu no a l’avortament: el seu segon fill va néixer amb 25 setmanes de gestació i 750 grams, però va sobreviure i no va patir greus seqüeles tot i ser molt prematur.
Llicenciat en dret i en ADE -màster dubtós inclòs-, Casado somiava en ser diplomàtic. Però va acabar dedicant-se a la política després dels atemptats de l’11-M. L’any passat va estar a punt d’acceptar una oferta de feina a París que l’hauria allunyat de la política. La va rebutjar, i aquella decisió va canviar el seu futur i el del partit: poc després va venir la moció de censura i la retirada de Rajoy.
Casado aspira a liderar el bloc de la dreta i convertir-se en el pròxim president del govern espanyol amb l’ajuda de Ciutadans i -ja no ho amaga- de Vox. Però sap que avui pot perdre el seu somriure si es confirma la caiguda històrica de vots que dibuixen les enquestes per al seu partit. Podria obtenir el pitjor resultat de la història del PP.
