Política 27/04/2019

Votar sota vigilància després de trenta anys d’espera

L’Estat permet per primer cop el vot a persones amb discapacitat

Núria Orriols
3 min
Votar sota vigilància després
  de trenta anys d’espera

BarcelonaLa Glòria espera votar des que tenia 18 anys. Ara en té 46 i, avui, per primer cop, ho podrà fer. Ella és una de les 100.000 persones amb discapacitat intel·lectual que arran de l’última reforma de la llei electoral acudirà a les urnes en aquestes eleccions generals. Ho fa amb il·lusió, “contentíssima”, després d’anys d’indignació a l’esquena. Avui confessa que es plantarà a les vuit del matí davant el col·legi de Martorell on li toca votar, per ser la primera -“Si pogués m’hi quedaria a dormir en tenda de campanya”, diu-, però no és el primer cop que hi va. Recorda haver estripat la papereta davant la mesa electoral, enfadada, perquè no estava a la “llista” -al cens- i no li deixaven dipositar el sobre a la urna. Des de llavors, cada cop que arribava propaganda electoral a casa seva l’estripava i la llençava a la paperera. “Jo voto lliurement, tinc la meva opinió”, exclama.

Fins a la reforma d’aquest 2018, les persones declarades “incapacitades” legalment per un jutge -bona part de les quals amb síndrome de Down- estaven excloses del dret de sufragi. Això va canviar a partir del 18 d’octubre del 2018, quan el Congrés dels Diputats va aprovar la reforma que acabava amb aquesta restricció. “Ens ha costat molts anys aconseguir-ho, hem treballat a contracorrent”, afirma a l’ARA Rosa Cadenas, la presidenta de Dincat, una plataforma que agrupa més de tres-centes entitats relacionades amb el col·lectiu de persones discapacitades. Per a ella, la reforma, impulsada pel PSOE, adapta la legislació a la Convenció de les Nacions Unides, que recull que les persones amb discapacitat han de poder participar “plenament” en la vida política.

La Glòria no és l’única que votarà per primer cop. També ho farà l’Assumpció, de Berga, que amb 30 anys anirà per primer cop a un col·legi electoral. En una conversa amb l’ARA confessa que encara està indecisa, esperant d’acabar-se d’“informar” sobre totes les opcions. L’Abel, de Martorell, sí que havia acudit abans a un centre de votació i recorda una mala experiència. Anteriorment estava “incapacitat” legalment -ara ja fa unes quantes eleccions que pot votar- i recorda sentir-se “humiliat” en uns comicis. “Van dir-me que no podia votar perquè estava malalt [...]. Em van deixar en ridícul”, lamenta.

La Junta “assenyala” el col·lectiu

L’alegria que va portar al col·lectiu de persones discapacitades la reforma de la llei electoral va durar poc: els problemes han arribat en el moment d’aplicar-la i amb la interpretació que n’ha fet la Junta Electoral Central (JEC). L’organisme que arbitra el període electoral, protagonista en aquesta campanya, va decidir que facultaria els apoderats, interventors i membres de la mesa per avaluar si les persones amb discapacitat voten de manera “lliure, conscient i amb voluntat pròpia”. En la instrucció del 18 de març del 2019, els empodera perquè puguin fer-ho constar en acta, apuntant el seu nom i DNI -tot i que no poden impedir el vot-. En la mateixa instrucció, la JEC critica el legislador perquè considera que la reforma porta a “problemes interpretatius” sobre com han d’exercir el vot les persones amb discapacitat i els mitjans de “suport” que requereixen.

A propòsit de la instrucció de la JEC, Cadenas afirma que el col·lectiu ha tingut “una sorpresa desagradable”. “Tornem a una posició dolenta, fins i tot pitjor que la d’abans. Ara ens podem trobar en una situació d’humiliació”, denuncia. A més, remarca que qui està facultat per “assenyalar” les persones amb discapacitat, a banda dels membres de la mesa, són membres dels partits polítics -apoderats i interventors-. “És molt perillós, perquè si no els agrada el que voten poden dir que estan coaccionats i ja està”, apunta, i insta els partits a fer-se “insubmissos” d’aquesta instrucció.

L’Anna, que fins ara estava “incapacitada” per votar, constata que encara “queda molta feina” per fer. És per això que, a més de votar per primer cop avui, fa un pas més: a les municipals del 26-M es presenta com a número 12 del grup d’electors d’Esparreguera. “Estic molt contenta, molt”, exclama. Ella podrà votar i ser votada per primer cop.

stats