El PP retrocedeix i queda en mans de Vox, que es dispara a l'Aragó

MadridEl president de l'Aragó, Jorge Azcón, va avançar les eleccions perquè no va arribar a un acord amb Vox per aprovar els pressupostos. "Hem d'escoltar la veu dels aragonesos", va dir al desembre quan les va anunciar. Ara bé, la jugada no li ha sortit bé: tot i que el seu partit ha guanyat els comicis, ha retrocedit dos escons (de 28 passa a 26) i l'extrema dreta de Vox s'ha disparat de 7 a 14, duplicant els resultats. D'aquesta manera, lluny de reduir la dependència dels ultres, Azcón queda a les seves mans: si vol ser investit, haurà d'entendre's amb la formació de Santiago Abascal, que s'ha bolcat en aquesta campanya electoral, com ja va fer a Extremadura. En la seva valoració aquesta nit electoral, Azcón ha volgut esquivar les negociacions que li esperen si vol mantenir la presidència: "La veritat d'aquesta nit és que nosaltres hem guanyat [...]. És cert que hem perdut dos escons, però no hi ha cap altre partit que hagi tingut el resultat del PP". "Només nosaltres podem formar govern per als pròxims quatre anys", ha afegit.

El PP no és l'únic que ha rebut una galleda d'aigua freda aquest 8-F: el PSOE és qui ha viscut la patacada més forta, amb cinc escons menys. Dels 23 actuals, la candidata socialista i exministra Pilar Alegría s'ha quedat amb 18, de manera que ha igualat el pitjor resultat històric del PSOE a l'Aragó del 2015.

Així, fracassa, per ara, l'operació del president espanyol, Pedro Sánchez, de contrarestar el PP i Vox a les autonomies enviant-hi els seus ministres, ja que Alegría, que fins fa poc era la cara del govern espanyol com a portaveu, no ha sigut capaç de remuntar els mals presagis de les enquestes. A Terol ciutat, de fet, Vox ha fet el sorpasso als socialistes, unes xifres inèdites, i ha quedat en segona posició per darrere del PP. La direcció estatal dels populars ha reaccionat amb un missatge adreçat a la Moncloa: "Els resultats són el reflex clar del que pensa tot Espanya, que està farta de Pedro Sánchez", ha exclamat el seu secretari general, Miguel Tellado. "Tic-tac, tic-tac, el sanchisme s'acaba", hi ha afegit Azcón des de Saragossa.

"És evident que no és un bon resultat", ha admès Alegría després de saber com quedava el nou hemicicle, i ha assumit el compromís de fer una oposició "seriosa" en una compareixença des de la capital aragonesa. És a dir, el PSOE s'ha descartat de possibles pactes amb el PP i no s'ha estalviat les crítiques a Azcón per haver avançat les eleccions: Alegría l'ha acusat d'estar al servei de l'estratègia d'Alberto Núñez Feijóo a escala estatal i de perjudicar els aragonesos davant l'"avenç de l'extrema dreta". I és que, en definitiva, el bipartidisme surt perjudicat de l'Aragó.

L'extrema dreta ha augmentat el seu suport entre els ciutadans i ha arribat al 17,9% del total dels sufragis (el PP s'ha quedat amb el 34,2% i el PSOE amb el 24,3%). Alejandro Nolasco, el cap de llista de Vox, ha proclamat entre aplaudiments que "ha guanyat el sentit comú" després de conèixer el resultat a les urnes. "Tenim un contracte amb els electors i amb les nostres idees, no us defraudarem", ha advertit, apuntant que posarà condicions programàtiques a Azcón, tot i que ha defugit referir-se a la governabilitat de l'Aragó. Santiago Abascal després s'hi va reafirmar des de Madrid.

La situació de l'esquerra

A banda de Vox, l'altre triomfador de la nit ha estat la Chunta Aragonesista. Jorge Pueyo (CHA) ha passat de 3 a 6 escons, fet que ha capitalitzat el vot d'esquerres. "És un mal resultat per a l'Aragó, però és un molt bon resultat per a la CHA. Hem duplicat resultats", ha clamat Pueyo, eufòric a l'hora de valorar l'escrutini. "Li diem a Jorge Azcón que aquest és el principi de la seva fi, presentarem batalla", ha afegit, i s'ha reivindicat com "la veritable oposició" al PP i "el referent de l'esquerra" davant la baixada del PSOE i el modest resultat de Sumar-IU, que s'ha quedat igual, amb un escó. Podem, al seu torn, ha desaparegut de les Corts, i Aragó Existeix ha retrocedit un diputat (de 3 a 2 a Terol). Per al regionalisme de dretes, el resultat encara ha sigut pitjor i el PAR s'ha quedat sense representació.

Aquest 8 de febrer estaven cridats a votar 1.036.325 aragonesos per elegir 67 diputats autonòmics. La majoria absoluta, doncs, estava en els 34 diputats, i el PP n'ha quedat molt lluny. En els anteriors comicis, el 2023, Azcón va treure 28 diputats i va arribar al govern gràcies al suport dels 7 diputats de Vox. Però, com en altres comunitats, els ultres van trencar l'aliança per les diferències programàtiques i van deixar l'autonomia sense pressupostos. Amb el resultat d'aquesta nit electoral, Azcón es veu abocat a reeditar el pacte, però ara amb un Vox reforçat. S'ha reproduït el mateix que li va passar al PP a Extremadura amb María Guardiola, tot i que en el seu cas va guanyar un diputat; com Guardiola, el candidat del PP a l'Aragó ara es troba en mans de Santiago Abascal. Cal veure, en aquest sentit, si l'extrema dreta es voldrà mantenir fora de l'executiu –com ha fet al País Valencià amb Juanfran Pérez Llorca– o negociarà entrar-hi, com a Extremadura.

Lectura estatal

Malgrat que es tractava d'unes eleccions autonòmiques a l'Aragó, la cita a les urnes d'aquest diumenge té una lectura estatal. Primer, perquè forma part d'un cicle electoral que va començar a Extremadura i que seguirà a Castella i Lleó (15 de març) i després a Andalusia, i que mesura l'actual correlació de forces: de moment, el PP, malgrat guanyar, no n'està sortint reforçat perquè depèn més de l'extrema dreta, cosa que es pot llegir com una avantsala del que podria passar si hi hagués eleccions espanyoles. Aquesta realitat va en contra del que pretenia Feijóo, que encadenant diverses victòries autonòmiques volia erigir el PP en el partit que podia aglutinar la dreta (fins i tot en solitari) i presentar-se com a alternativa a Pedro Sánchez a l'Estat, de qui volia evidenciar la debilitat al territori.

Això últim sí que li està sortint bé, al PP. El PSOE ja es va emportar una primera derrota a Extremadura, i ara una altra a l'Aragó, després d'haver presentat el model de finançament pactat amb Esquerra, que ha generat moltes crítiques en aquest territori. Ara bé, hi ha una diferència clau respecte a les eleccions extremenyes: allà, Miguel Ángel Gallardo no era candidat delsanchisme, mentre que Pilar Alegría va ser directament ungida pel president espanyol i forma part de l'estratègia de Sánchez de col·locar ministres per encapçalar llistes a les autonomies. La següent és la vicepresidenta primera i titular d'Hisenda, María Jesús Montero, a Andalusia, que s'haurà de batre a les urnes amb Juanma Moreno, del PP, que governa amb majoria absoluta. El que pugui treure el president de la Junta d'Andalusia serà determinant per a l'estat d'ànim dels populars: perdre el suport actual i passar a dependre de Vox seria una molt mala notícia per a Alberto Núñez Feijóo. Però també Sánchez se la juga: Montero no és només una ministra, sinó que és la seva mà dreta al govern i al partit, i se l'ha jugat presentant el model de finançament amb Esquerra per intentar recompondre la majoria plurinacional.