Eleccions a l'Aragó: es manté la participació al 40,93%, similar a la del 2023

MadridEls aragonesos voten per primer cop en unes eleccions avançades i, per ara, la participació es manté com en l'anterior convocatòria electoral, malgrat que fa tres anys es votava també per a les eleccions municipals. A les 14 h, després de mitja jornada de votació, hi havien participat el 40,93% dels electors cridats a votar, una xifra molt similar a la del 2023, 40,91%. Havia baixat lleugerament la participació a Terol i Osca, mentre que havia pujat a Saragossa. Pel que fa al vot per correu, sí que hi ha hagut una caiguda dels electors que han optat per aquesta modalitat: fins a un 37% menys que en els comicis del 2023.

Aquest 8 de febrer estan cridats a votar 1.036.325 aragonesos per elegir 67 diputats autonòmics. La majoria absoluta, doncs, es troba en els 34 diputats. Ara el PP en té 28 i va arribar al govern gràcies al suport dels 7 diputats de Vox, però com en altres comunitats els ultres també van trencar l'aliança per les diferències programàtiques i van deixar l'autonomia sense pressupostos. Fins ara, el PSOE tenia 23 escons, i l'esquerra dels socialistes està atomitzada: a diferència d'Extremadura, on es va presentar unida, a l'Aragó les candidatures de Sumar-IU (1), Podem i la Chunta Aragonesista (3) concorren per separat. El PAR (1) i Terol Existeix (3) mesuraran les forces del regionalisme.

Els pronòstics per a aquesta nit electoral apunten a una victòria del PP de Jorge Azcón, que ha governat fins ara, però sense desfer-se de la dependència de Vox. Les enquestes fins ara han dibuixat un auge de l'extrema dreta –Santiago Abascal s'ha bolcat en la campanya electoral– i, tal com va passar a Extremadura, els populars estan condemnats a entendre-s'hi. D'altra banda, el que també pronostiquen els sondejos és una patacada de la candidata del PSOE, Pilar Alegría. La fins fa poc portaveu del govern espanyol podria emportar-se un dels pitjors resultats dels socialistes en aquesta comunitat, i sense opcions de sumar amb les esquerres. Podem i Sumar-IU fins i tot es juguen treure representació.

Lectura estatal

Malgrat que es tracta d'unes eleccions autonòmiques a l'Aragó, la cita a les urnes té una lectura estatal. Primer, perquè forma part d'un cicle electoral que va començar a Extremadura i seguirà amb Castella i Lleó (15 de març) i després amb Andalusia, i que mesurarà les forces del PP respecte de Vox. El resultat de totes aquestes eleccions i la dependència dels populars amb l'extrema dreta es llegirà com una avantsala al que podria passar si hi haguessin eleccions espanyoles.

D'altra banda, els comicis són també un termòmetre per veure quina és la salut territorial del PSOE. De fet, el conjunt de cites electorals en aquestes autonomies està ideada pel PP –governa en totes– per evidenciar la manca de suport dels socialistes. El PSOE ja es va emportar una primera derrota a Extremadura, tot i que amb un candidat, Miguel Ángel Gallardo, que no formava part del sanchisme, i ara a l'Aragó no sembla que el pronòstic sigui diferent. Amb una diferència clau: Pilar Alegría sí que és la candidata del president espanyol —fins fa poc era la portaveu de la Moncloa— i forma part de l'estratègia de Sánchez de col·locar ministres per encapçalar llistes a les autonomies. La següent és la vicepresidenta primera i titular d'Hisenda, María Jesús Montero, a Andalusia.