Albiol i la Badalona irreconeixible
BadalonaAquest cop, quan Xavier García Albiol ha sortit al balcó de l’Ajuntament de Badalona per saludar els veïns, no ha hagut d’esquivar rodanxes de xoriço i encenedors que volaven cap a ell. Han passat dotze anys de la primera vegada que va tenir la vara d’alcalde a les mans, i l’escenari ha canviat molt a la quarta ciutat del país. Ja no hi ha Mossos blindant la plaça de la Vila, ni partidaris i detractors del candidat del PP enfrontant-se davant de l’Ajuntament. L’aclaparadora majoria absoluta d’Albiol el 28 de maig ho ha escombrat tot, i a Badalona l’ambient es mou entre l’alegria dels simpatitzants del dirigent popular que han vist diversos cops com perdia a l’últim minut l’alcaldia i la resignació dels que saben que aquest cop ja no hi ha suma aritmètica possible per barrar el pas al PP.
La situació és estranya aquest dissabte a Badalona, acostumada com està a ser un dels centres mediàtics del país quan toca constituir els ajuntaments. Però avui no hi ha ple agònic, negociacions in extremis ni tensió informativa. Després de quatre alcaldes diferents i sis investidures dramàtiques en vuit anys, el ple d’avui avança lent, mandrós, amarat de la xafogor que ja fa al carrer, on la claca albiolista suporta com pot la calor i fa passar el temps amb ovacions cada cop que parla el ja nou alcalde i escridassades que s’escolen dins del ple quan és Dolors Sabater qui apareix a la pantalla gegant que s’ha instal·lat a la plaça de la Vila.
L’únic ensurt del ple el dona David Silva, del PP, que debuta i que amb els nervis del moment quan ha de prometre el càrrec es fa un embolic i comença a llegir el jurament com a alcalde i no com a regidor. Durant un instant fugaç, Albiol torna a perdre l’alcaldia. Però de seguida torna l’ordre, i la lletania de juraments fins que el líder del PP a la ciutat pot fer el que més li agrada, petonejar la vara.
Mà estesa dels uns i els altres
Que les coses han canviat molt en 12 anys ho demostren també els discursos dels portaveus de cada grup en el ple. Després d’innombrables maniobres, cordons sanitaris i mocions de censura, aquest cop la gran majoria dels missatges són de mà estesa. Els comuns, Esquerra i el fins aquest matí alcalde de la ciutat, el socialista Rubén Guijarro, s’ofereixen per arribar a acords amb el govern d’Albiol, que també en el seu discurs crida a deixar enrere les cuites del passat i a prioritzar Badalona. Albiol diu que vol mirar endavant, però deixa que sigui el seu company de partit Juan Fernández qui posi el retrovisor per burxar en els mals resultats dels partits de l’oposició i retreure’ls l’actitud dels últims anys.
És després dels discursos quan Albiol ha pogut tornar a sortir al balcó, aquest cop sense presses ni escortat per la policia. Des d’allà ha parafrasejat Alfonso Guerra per prometre que ara que governa amb majoria absoluta “d’aquí quatre a anys a Badalona no la coneixerà ni la mare que la va parir”. De moment, la falta de tensió d’aquest dissabte ja la feia una ciutat irreconeixible.
