A Barcelona es vota l'alcalde... però atenció als números dos

BarcelonaLa nit del 28 de maig serà una de les més sagnants que es recorden a la ciutat de Barcelona, una mena de Halloween primaveral, per la quantitat de caps que podrem veure rodant perquè tots els números u han promès que o seran alcaldes o res. El d'Ada Colau, que ja va estar a punt de caure fa quatre anys i que tothom assumeix que, si no repeteix en el càrrec, no es quedarà a l'Ajuntament. També Jaume Collboni ho va arribar a dir, tot i que després ha matisat que si no és alcalde anirà a l'oposició. Però falta que el seu partit ho accepti, perquè la màxima del PSC és que sempre és millor ser l'últim al govern que el primer a l'oposició. En el cas de Xavier Trias, ell mateix ho admet sense problema a cada míting: si no és alcalde tornarà a la seva alegre vida de jubilat. I què podem dir d'Ernest Maragall? Per això en aquesta campanya són especialment importants els números dos, perquè són els que poden acabar fent-se càrrec del grup municipal o fins i tot ocupar llocs al cartipàs.

En el cas dels comuns tenim Jordi Martí, ex-PSC, ex-MES (escissió independentista del PSC encapçalada per Maragall) i autèntic cervell a l'ombra de la maquinària colauista. En el cas de Trias, la números dos és Neus Munté, ex-UGT, ex-CDC, ex-PDECat i ara a Junts, però representant genuïna de l'ànima socialdemòcrata convergent i poc amant de les aventures. En el cas de Collboni, la figura a seguir és Maria Eugènia Gay, exdegana del Col·legi d'Advocats de Barcelona (famosa pel seu xoc amb Roger Torrent) i exdelegada del govern espanyol. I en el cas de Maragall els noms són l'excomuna Elisenda Alamany i, sobretot, Esther Capella, exregidora, exdiputada i exconsellera amb experiència en mil batalles.