D’on ha tret Xavier Trias els vots que el poden fer alcalde de Barcelona?

BarcelonaLes eleccions municipals han deixat un regust de canvi d’etapa. Una sensació que no només prové del canvi en el color polític d’institucions importants a l’estat espanyol i a Catalunya, sinó també de les variacions en el vot que alguns partits polítics han experimentat. En l'àmbit català, els saldos han estat clars: ERC perd més de 300.000 vots; En Comú Podem, 90.000; el PSC, 55.000; la CUP, 40.000, i Junts, poc més de 7.000. Per contra, el PP en guanya més de 85.000 i Vox més de 110.000. Tot plegat en un context en què la participació ha estat la tercera més baixa en unes municipals –comparat amb fa 4 anys, vora mig milió de catalans van decidir diumenge quedar-se a casa.

Els moviments de vots, però, poden amagar patrons diversos que els partits polítics s’obsessionen a interpretar. De cara a les eleccions generals del 23 de juliol, no és el mateix concloure que has perdut votants cap a l’abstenció que cap a una altra formació política. Segons el diagnòstic, l’estratègia per recuperar-los, o donar-los per perduts, no serà la mateixa.

Els saldos positius i negatius amaguen transvasaments creuats que són difícils de detectar. Passa sovint que algunes formacions polítiques aconsegueixen vots d’altres opcions, però, per contra, perden una porció del seu electorat anterior. Seguint la famosa metàfora del riu i de l’aigua que no sempre és la mateixa, és fins i tot possible que un partit mantingui el mateix nombre de vots, però que el seu electorat sigui diferent entre dues eleccions.

Amb tot, on han anat a parar els vots perduts d’ERC d’aquest diumenge? A qui ha robat suports Xavier Trias? Quin electorat s’ha abstingut més? Qui ha tingut una taxa de fidelitat més elevada? D’on venen els vots que han permès a Vox entrar al consistori barceloní i a molts altres plens municipals?

La importància dels antics votants de Manuel Valls

Barcelona, més enllà del seu interès inherent pel fet de ser la capital del país, constitueix un bon exemple per conèixer els moviments de votants i intentar entendre el que pugui passar en un futur. A manca de sondejos postelectorals, que sovint convé prendre amb cautela tant per la sobreestimació de la participació com per l’ocultació del vot, podem dur a terme un tractament estadístic de les dades que ens permet saber els transvasaments de vot —una estratègia coneguda com a inferència ecològica.

D’on ha aconseguit Xavier Trias els seus suports? La meitat dels seus vots provenen d’antics votants de Junts (no en perd pràcticament cap dels que van votar Joaquim Forn i Elsa Artadi ara fa quatre anys), però l’exalcalde (i potser futur alcalde) ha aconseguit captar suports d’altres formacions, especialment d’ERC (uns 36.000) i d’antics votants de Manuel Valls (vora 27.000). Sembla, per tant, que a Trias li ha funcionat l’apel·lació al vot útil i el fet de vendre’s com l’alternativa real a Colau.

Per contra, el guanyador de les anteriors eleccions, ERC, ha patit fugues en totes direccions. La candidatura encapçalada per Ernest Maragall no només veu com part dels seus votants han optat per Trias, sinó que quasi 19.000 han votat ara Ada Colau; poc més de 9.000, la CUP, i més de 10.000 es van abstenir.

Barcelona en Comú va aconseguir diumenge retenir bona part dels seus antics votants, però una bona picossada (24.000) van marxar al PSC i d'altres es van abstenir (vora 22.000). Si una part petita no ho haguessin fet, potser Ada Colau podria haver revalidat la segona posició. Tanmateix, una cosa semblant es podria dir del PSC, que va veure com, a diferència del que li ha passat a altres municipis de Catalunya, una bona part dels seus antics votants van preferir no anar a votar.

Finalment, els altres partits amb un saldo positiu, PP i Vox, comparteixen relat electoral. Tots dos creixen perquè són capaços de rebre antics votants de Manuel Valls i, en el cas de Vox, antics abstencionistes. La capacitat de l’extrema dreta de mobilitzar votants tradicionalment apàtics és, de fet, un patró que es reprodueix en altres països europeus.

Moviments creuats amb efectes diversos

L’anàlisi de transvasaments en unes municipals sempre és més complexa, atesa la varietat de plataformes polítiques que es creen i desapareixen, o partits d’àmbit local adscrits a formacions polítiques catalanes, però de característiques diferents. La tendència a votar més la persona que la marca, sobretot en pobles petits, distorsiona la interpretació dels moviments de votants. En tot cas, què ens diuen aquests moviments sobre el mapa polític barceloní i català? Sigui pel canvi de fase en el Procés, el context de crisi econòmica, la desafecció política o qualsevol altre motiu, les dades ens mostren que, a la ciutat de Barcelona, la desmobilització ha afectat especialment els partits d’esquerres. Això, a més de la capacitat de Trias d’oferir un paraigua a diferents electors, l’ha propulsat cap a la victòria —un patró contrari al d’ERC–. Fora del context barceloní, la història és semblant, amb un matís important: l’abstenció ha perjudicat més els partits d’esquerres, però també els partits independentistes, sobretot ERC i la CUP, especialment en zones urbanes. Una desmobilització que el PSOE de Pedro Sánchez, però també les formacions independentistes, esperen revertir de cara a les pròximes eleccions generals del juliol.