Comarques gironines

El repte de presentar una nova candidatura en un poble sense oposició

A les Planes d'Hostoles i a Verges hi ha governat una única llista en el darrer mandat; ara se'n presenten tres

5 min
Cartells electorals al centre de Verges (Baix Empordà). El 2019 va presentar-se una única candidatura, la de la CUP. Ara se'n presenten tres a les municipals.

GironaEl petit poble garrotxí de les Planes d'Hostoles, de només 1.745 habitants i conegut sobretot pels seus gorgs, va convertir-se per sorpresa en plena precampanya en un dels municipis catalans que van atreure més titulars, més enllà de Barcelona. I això va passar perquè la cineasta Carla Simón va decidir sumar-se com a independent al final de la llista de Junts, tot i que després se'n va desdir perquè es va entendre que combregava amb tot el partit. Ella va especificar que només ho feia amb la candidatura "de canvi" que es presentava al municipi on es va criar. El cas, però, suposava posar al mapa un poble on ha governat en la darrera legislatura una sola formació, sense partits a l'oposició, i de cop, es presenten dues o tres candidatures en les eleccions municipals d'aquest diumenge. Què havia portat Simón a decidir enfangar-se en política? Què estava en joc?

120 pobles de Catalunya ja saben qui serà el seu alcalde aquest diumenge, fins i tot abans de passar per les urnes. Això, però, ja no tornarà a passar a les Planes d'Hostoles, així com tampoc al petit poble garrotxí de menys de 200 habitants de Sales de Llierca, on l'alcalde, Miquel Palomeras, hi governa des del 1999. Al poble empordanès més gran on tornarà a haver-hi oposició és a Verges: en les municipals del 2019 la CUP va ser l'única candidatura; ara se n'ha creat una vinculada a ERC i una altra de Junts, amb caps de llista que antigament havien governat plegats. També s'intenta trencar amb l'statu quo a l'Armentera, on governa el mateix alcalde de Junts del 2011 –les dues darreres legislatures sense oposició–. Aquest poble de poc més de 1.000 habitants de l'Alt Empordà és un dels que està creixent més ràpidament, sobretot des de la pandèmia. A Palau-sator ha governat el mateix alcalde, vinculat a ERC, des de fa 20 anys. Ara fa un pas enrere i han aparegut dues candidatures.

Acusacions creuades

Què suposa presentar una candidatura nova en un poble mancat d'oposició? A les Planes d’Hostoles ha significat un terrabastall difícil d’entendre fins i tot per als veïns. Sobretot perquè les principals divergències són entre persones que eren regidores i treballaven juntes en la darrera legislatura. D'una banda, el nou candidat de Junts per les Planes, Pablo Odell –l’actual alcalde, Eduard Llorà, no es torna a presentar–, i, de l’altra, la candidatura d’Estimem les Planes, encapçalada per Marc Puig. I, en tercer lloc, una nova candidatura vinculada al PSC capitanejada per un bomber i jutge de pau jubilat que fa pocs anys es va instal·lar al poble, Jordi Joan Fageda. Les desavinences van aflorar en el debat auspiciat per Olot Televisió, entre acusacions de "sectarisme" i mentides des de Junts, i de presumpta corrupció a l'actual consistori per part de les noves candidatures, així com d’assetjament a la família de Llorà per part del candidat del PSC, segons declaracions del fins ara alcalde.

Però en llocs com Verges, l’Armentera i Sales de Llierca es viu amb certa normalitat. Tot i que amb nervis. Perquè és inevitable que en un poble petit s’acabin creant "bàndols". A Cosme Hugas li va costar fer el pas de presentar la candidatura per Junts a Verges. Ho van fer gairebé al límit, fa tres setmanes. "Tothom va quedar molt cansat de fer d’oposició durant el primer mandat de govern de la CUP, del 2015 al 2019, i per això en les darreres eleccions ningú va presentar una candidatura alternativa –explica per telèfon–. Ara ja ens n’hem refet".

Hugas va arribar a la política municipal fa 12 anys amb ERC i llavors va governar amb Marta Payeró, exalcaldessa i que ara ha tornat a encapçalar la llista dels republicans. "Quan hi ha un govern monocolor es nota. Hi ha menys comunicació. Que hi hagi oposició és bo", afegeix la cap de llista d’ERC sobre la decisió de fer el pas. Diana Canals, que es presenta com a independent per la candidatura Som Poble, vinculada a la CUP, s’ha trobat que, de cop, li afloraven dos competidors. L’actual alcalde, Ignasi Sabater –que antigament també havia governat amb Payeró–, ja no es presenta. "L’important és que tothom que es presenta s’estima molt el poble –assenyala Canals– i que fa anys ja es va aconseguir girar full als governs continuats de CiU del 1987 al 2003".

Ganes de canvi

On ara es vol trencar aquesta inèrcia és a l’Armentera. Partits vinculats a l’antiga Convergència hi han governat gairebé de manera ininterrompuda des del 1987. Després de parlar-ho molt des del 2019, un grup d’independents s’ha ajuntat i es presenta amb el suport d’ERC amb Cèlia Garbí, professora d’institut, al capdavant. "El poder corromp: hi ha un relaxament del que es fa al poble i no és bo", assenyala, valorant algunes de les coses que ha fet el consistori, però apuntant a la necessitat que hi hagi un "canvi". Sobretot tenint en compte el principal repte que afronta l’Armentera: l’augment de la població gràcies als terrenys buits en una gran urbanització.

La nova candidatura de Sales de Llierca vinculada a la CUP –Sales a prop– s’emmiralla en la tendència de molts dels municipis propers a l’Alta Garrotxa que té al voltant, sobretot Argelaguer, però també Beuda, Montagut i Oix o Tortellà. Pobles on, encara que hi hagi ara una candidatura monocolor, s’ha passat prèviament per un procés de renovació de la vella política. I en alguns casos amb candidatures que representen diferents partits. A Sales de Llierca, en tractar-se d’un municipi de menys de 250 habitants, les candidatures són nominals. És a dir, es vota la persona i no pas la llista. Això vol dir que ja és segur que almenys una de les quatre candidates de la CUP entrarà al consistori perquè com a màxim es poden votar quatre persones dels cinc regidors que hi ha. Violeta Valero, cap de llista de Sales a prop –formada per quatre dones–, reivindica que hi hagi més participació ciutadana a través d’assemblees i un centre cultural actiu. Palomera, l’actual alcalde, defensa la gestió del dia a dia i censura sobretot les llistes fantasma en municipis petits. És el cas de la del PSC, amb el candidat del qual, que no viu al municipi, no ha estat possible contactar.

Regenerar la mateixa llista

El canvi, encara que de vegades sigui difícil d’explicar, pot tenir l’arrel en una candidatura que ja s’ha presentat els darrers anys. És el que reivindica Odell amb Junts per les Planes. "Som canvi amb la mateixa marca que ara governa, però amb candidat i equip renovats", assenyala sobre la importància de buscar "solucions col·laboratives" als "problemes comunitaris". "L’interessant és que les propostes de canvi a la Garrotxa provenen de fronts molt diversos", afegeix. A Olot mateix, fins a nou candidats diferents aspiren a trencar la majoria absoluta de Junts aquest 28-M. Però aquesta tendència va passar molt abans en petits pobles, com a la Vall d’en Bas, on una candidatura d’independents va acabar el 2015 amb dècades de governs convergents. El mateix va passar llavors a Mieres i, en la darrera legislatura, a Montagut i Oix.

stats