L'habitatge es dispara com el principal problema a un mes de les eleccions
La limitació del preu dels lloguers genera consens entre els barcelonins
BarcelonaNo deixa de ser paradoxal que el principal compromís electoral d'Ada Colau quan va arribar a l'alcaldia el 2015 fos resoldre el problema de l'habitatge a Barcelona i que vuit anys després aquesta sigui, amb diferència, la primera preocupació de la ciutat. L'alcaldessa va haver de reconèixer aviat que no era possible impulsar, almenys a curt termini, tot el que propugnava que era urgent quan feia de portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Sigui com sigui, l'habitatge és la seva especialitat, i a un mes de les eleccions es pot convertir en el tema de debat de la campanya. Un 47% dels veïns estan preocupats per l'habitatge, vuit punts més que al gener, i ja supera en deu punts la segona preocupació dels barcelonins, la inseguretat. Entre els 25 i els 44 anys, el volum de veïns preocupats per l'habitatge supera el 60%.
En aquest context, no és sobrer pensar que tot plegat està relacionat amb la urgència que li ha agafat al president espanyol, Pedro Sánchez, per presentar i intentar capitalitzar l'aprovació de nombroses mesures vinculades a l'habitatge en les últimes setmanes. Per començar, la mateixa llei d'habitatge, la primera de l'Estat –la catalana va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional per un tema competencial– que regula el creixement del preu dels pisos de lloguer, tot i les nombroses llacunes que hi han trobat les associacions que lluiten pel dret a l'habitatge digne. I la segona i la tercera dies després apuntant els milers de pisos que pensava destinar al lloguer social, més de 180.000.
Com explicàvem aquest diumenge, els comuns i el PSC són, segons l'enquesta de l'ARA, els més ben situats a Barcelona per quedar en primera posició el 28 de maig. Tots dos formen part del govern espanyol i, probablement, les mesures anunciades per Sánchez –i d'altres– es faran ben visibles en la seva campanya. I més tenint en compte el consens social que hi ha a la capital catalana per regular el preu dels lloguers. Un 73,5% dels barcelonins hi estan d'acord.
Si els més preocupats per l'habitatge són els veïns d'entre 25 i 44 anys, és lògic que aquestes franges també siguin les més partidàries de regular els lloguers: en aquestes franges hi estan a favor més del 80% dels ciutadans. Per partits, un 95% dels votants dels comuns defensen la regulació dels lloguers, i també ho fan el 90% dels d'ERC; el 88% dels de la CUP, i el 83% dels del PSC. També són significatius els percentatges entre els votants de Ciutadans (60%) i els de Junts (58%). En canvi, baixen del 50% en el cas de Vox (48%) i el PP (41%), els dos partits que més s'han oposat a la llei d'habitatge impulsada pel govern espanyol i acordada amb ERC i Bildu.
L'habitatge i també la inseguretat no són problemes exclusius de Barcelona. De fet, marcaran les propostes dels partits de cara al 28-M en moltes ciutats catalanes. Hi ha qui directament ha optat per intentar vincular els dos problemes i identificar un possible enemic en les persones que ocupen pisos. L'alcaldable del PP a Badalona, Xavier García Albiol, va estrenar la moda de gravar-se intentant mediar en un desallotjament –sense presència policial– amb una multitud de veïns fent-li costat contra els ocupes. A Barcelona ha estat la candidata de Valents, Eva Parera, la que ha seguit l'exemple amb diversos vídeos similars, on se la veu increpant els ocupes mentre la insulten. Una idea, per cert, que també ha copiat Vox a Madrid.
La neteja, una assignatura pendent
En la tercera posició dels problemes dels barcelonins n'hi ha un altre de transversal en nombroses ciutats catalanes: la neteja. La brutícia als carrers preocupa al 28,3% dels veïns, per davant dels polítics i la gestió política (22,5%); de la contaminació (20,2%); de l'incivisme (18,2%); del turisme (16%), i de la pobresa (15,8%).
La majoria dels ciutadans (56%) veuen la ciutat més bruta que ara fa un any. Fins i tot hi ha enquestes que vinculen directament la brutícia, especialment els excrements de gos, a problemes de convivència. Ho feia, per exemple, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), en un estudi recent. La franja d'entre 45 i 65 anys és la més crítica amb la neteja de la ciutat, i més del 60% dels ciutadans la veuen com un greu problema.
El que no sembla que hagi de marcar la campanya de les municipals és el debat sobre la independència de Catalunya. Els partits independentistes no el porten com la primera de les seves prioritats i la majoria de ciutadans (52%) opinen que no influirà en res a l'hora de decidir el seu vot el 28-M. L'encaix de Catalunya a Espanya només preocupa al 6,5% dels barcelonins. Si, com va passar el 2019, les eleccions les acaba guanyant un candidat independentista, ¿tornarà a aparèixer un Manuel Valls de torn per evitar que sigui alcalde?.
