¿Perjudica les opcions de Trias l'entrada de la CUP?

BarcelonaXavier Trias estava còmodament instal·lat en la seva jubilació fins que Junts el va anar a buscar –explica ell que de forma molt insistent– per intentar recuperar l’alcaldia de Barcelona. Les enquestes, però, no li vaticinen un triomf còmode i haurà de barallar-se per cada vot per intentar arribar primer el 28 de maig. En aquesta cursa és on el pot perjudicar la fragmentació del vot independentista, si és que encara acaba havent-hi un gruix important dels electors que vota pensant en el dilema sobiranisme/unionisme.

Hi ha tres opcions en lliça: la de Junts (anomenada Trias per Barcelona), la d’ERC i la de la CUP. El transvasament de vot entre juntaires i republicans és més que evident –no només en aquestes municipals– i aquí Trias hi surt guanyant: s’emporta més del 20% dels antics votants d’Ernest Maragall. Però, què passa amb la CUP? ¿Els anticapitalistes poden perjudicar les seves opcions de ser alcalde? En primer lloc, cal dir que la frontera de vot entre Junts i la CUP és pràcticament inexistent: ni els uns perden vots en benefici dels altres ni hi ha gaires indecisos que dubtin entre els dos partits. Així, l’esquerra (extrema) i el centre (dreta) no tenen frontera encara que comparteixin aspiració nacional. En canvi, una CUP forta podria restar vots a ERC i, el que més interessa a Trias, als comuns, malgrat que un cop a l’ajuntament intentessin fer-li la vida impossible.

Amb una igualtat extrema al capdavant, els capricis de la llei d’Hondt són, en tot cas, els que poden fer més determinant el paper de la CUP, perquè probablement restarien un escó als partits que no quedessin primers.