Quins són els municipis que més població perden a Catalunya?

BarcelonaEntre Gisclareny i Sant Jaume de Frontanyà hi ha 30 quilòmetres de distància i una rivalitat simbòlica per ser el poble més petit de Catalunya. Aquest títol els permet que, de tant en tant, es parli una mica d'ells més enllà del Berguedà, la comarca que comparteixen. Segur que aquest diumenge hi haurà ulls que aniran a mirar qui acaba sent-ne l'alcalde: a Sant Jaume només hi ha una candidatura, sota el paraigua del PSC, però aquest any a Gisclareny n'hi ha dues, la d'ERC i la del PSC. Sumant les dues poblacions hi viuen 59 persones, només 6 de les quals són menors de 16 anys, i la població està estabilitzada des de fa dècades.

Ara bé, aquests dos casos, tot i ser extrems, no són únics a Catalunya. Un de cada tres pobles (331 de 947) té menys de 500 habitants i la meitat acumulen pèrdues importants de població en els darrers 20 anys. La situació en alguns casos és tan preocupant que fins i tot han llançat un crit d'alarma davant una possible desaparició.

Seguint el mapa és fàcil adonar-se que la majoria d'aquests micropobles es troben a les comarques lleidatanes, especialment al Pirineu. La despoblació és un fenomen que en els darrers anys ha agafat volada i, malgrat que a Catalunya no ha acabat de fer forat electoral, hi ha diverses candidatures que s'amararan d'aquest esperit en les eleccions municipals d'aquest diumenge. En termes relatius, els municipis que més població han perdut en els darrers vint anys són Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell), als quals els ha desaparegut gairebé la meitat dels veïns que hi residien el 2003, fins a situar-se amb 89 i 105 habitants, respectivament.

L'Alt Urgell és, de fet, una de les comarques més afectades per la despoblació. El 72% dels seus municipis ha perdut habitants. També a la demarcació de Lleida trobem la comarca que lidera aquest rànquing: al 90% de pobles de les Garrigues hi viu menys gent ara que el 2003. Només han crescut la capital, les Borges Blanques, i la segona ciutat més poblada, Juneda. "El més important és que hi hagi una dinàmica en l'àmbit comarcal, que hi hagi centres que funcionin", opina Ignasi Aldomà, geògraf, professor emèrit de la Universitat de Lleida i coordinador de l'Atles del món rural de Catalunya. "El que seria veritablement greu és que Tremp, Móra d'Ebre, Falset, les Borges, Gandesa, el Pont de Suert, Sort, etc., que fan de centre de serveis de tota la zona, no tinguessin serveis i anessin perdent població". Totes aquestes ciutats han guanyat població, entre el 5,6% de Falset i el 15% de Móra d'Ebre.

Mentre aquests centres comarcals operin com a subministradors d'assistència sanitària, d'escoles, d'instituts i d'empreses, la vida seguirà sent possible als micropobles que els tinguin com a referència. Bé, en el cas que hi quedi prou gent.

Evolució oposada

Si dividim Catalunya en cinc grups de municipis (els de menys de 500 habitants; els que en tenen entre 500 i 2.000; entre 2.000 i 10.000; entre 10.000 i 50.000, i els de més de 50.000), ens adonem que el més nombrós és curiosament el de nuclis de poca població. Al Principat només hi ha 23 ciutats de més de 50.000 habitants i, en canvi, 331 pobles de menys de 500. No és singular del cas català que la població s'acumuli a les grans ciutats, però aquí el que també trobem són multitud de ciutats mitjanes, que sí que han anat creixent amb el pas dels anys, absorbint bona part de l'increment de la població.

La població catalana ha crescut més del 16% en dues dècades, fins a fregar els 8 milions de persones. Observem al gràfic com els municipis que més població han guanyat són els que ara tenen entre 2.000 i 10.000 habitants (més del 30%), seguits dels que en tenen entre 10.000 i 50.000 (+25%). En canvi, entre els més petits la tendència ha estat a la inversa, fins al punt que, tot i la tendència generalitzada a l'alça de la població catalana, l'1 de gener del 2020 havien perdut l'1,3% de la seva població amb relació a la que tenien l'1 de gener del 2003.

La pandèmia, però, va alterar aquesta tendència i en els últims dos anys aquests municipis han recuperat –de forma agregada– una part de la població perduda, un cop s'ha generalitzat, per exemple, el teletreball i han millorat les connexions a internet, que encara tenen un llarg camí per recórrer.

Quines diferències hi ha entre la població que resideix als micropobles i la de la resta de Catalunya? N'hi ha una de bàsica per entendre per què l'alerta de desaparició no es pot menystenir: l'envelliment de la població.

Radiografia dels tipus de municipi

Gairebé el 25% dels veïns dels municipis més petits de Catalunya tenen més de 65 anys, mentre que la mitjana a les ciutats se situa per sota del 18%. Un problema similar el tenen amb la falta de gent jove, i fins i tot hi ha un percentatge significativament inferior de dones. I tot i que alguns d'aquests pobles han començat campanyes de rehabilitació d'edificis –a un preu molt inferior que a les ciutats–, encara estan lluny de poder garantir que el futur els somriurà.