Mónica Oltra : “Em sembla una barbaritat com està configurat el delicte de sedició”

ValènciaMónica Oltra (Neuss, 1969) és líder de Compromís i vicepresidenta primera i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives del govern valencià, on en les últimes setmanes ha protagonitzat una topada amb el seu soci de govern, el PSPV.

El president Ximo Puig ha proposat una entesa valenciano-catalana per reformar Espanya

Espanya serà plural o no serà. I és important que les institucions catalanes tornen als espais comuns, ja siga al Consell de Política Fiscal i Financera i d’altres llocs on es pot treballar per una Espanya més plural.

¿En aquesta legislatura tindrem canvi de model de finançament?

Crec que sí. Perquè és insostenible tal com està, a banda d’injust.

Però la reforma requereix que el PP vote a favor.

Sí, però el PP té comunitats com Andalusia i Múrcia que tenen interessos molt pareguts als nostres.

En la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, Compromís es va plantar davant el PSOE

Va ser un toc d’atenció perquè a un soci lleial no li pots faltar al respecte, que és el que va fer en aquell moment el PSOE. Per tant, se li va dir: o tu correspons a la lleialtat i al suport que nosaltres t’hem donat o no tindràs el nostre suport.

¿Aquesta via més exigent està funcionant?

Sí.

És el mateix gir que han aplicat al govern valencià?

Nosaltres no fem exigències al govern valencià. Nosaltres som govern valencià. El que hem posat sobre la taula és la manera com funciona el govern. I entenem que ha de funcionar de manera més dialogant, més cooperativa, amb codecisió i de forma participada.

¿És optimista sobre la resolució de la crisi en el govern valencià

Sí.

¿Per necessitat o per convicció?

Per convicció. És que no tenim alternativa.

Això és per necessitat.

Doncs per les dos coses. Però és que la necessitat em porta a la convicció. A mi m’agrada tindre memòria, i sé el que hi havia ací fa cinc anys i el que va costar enderrocar-ho.

¿Els governs han estat a l’altura en la gestió del coronavirus?

Quan hi ha tanta frustració acumulada i tant de dolor, jo entenc que la gent haja de buscar un culpable perquè costa assumir la pròpia vulnerabilitat i la fragilitat que tenim com a éssers humans. Al final, els governs són un grup de persones que ens han triat i tenim els coneixements que tenim, que són els que té la ciència.

¿Creu que se’ls demana massa?

No ho sé. El que sí que sé és que hi ha una certa tendència antipolítica molt perillosa que al final el que fa és abonar els sistemes autoritaris i els sistemes no democràtics.

Què respon als sectors valencianistes que consideren que ha fet massa concessions en l’àmbit identitari i lingüístic com la no supressió de l’exempció de l’ensenyament del valencià a algunes comarques amb domini històric del castellà?

Cadascú té la influència que li permeten els diputats que té. En qualsevol cas, no són concessions, perquè l’exempció lingüística ja estava feta. I un ha de ser conscient quan governa que necessites la complicitat de la gent. Crec que no hi ha una majoria social per a determinades qüestions com l’exempció. El requisit lingüístic [per als treballadors de l’administració] sí que crec que és una qüestió que la gent entén perfectament.

Cinc anys després de l’arribada de l’esquerra al govern valencià, encara no s’ha implementat la reciprocitat dels senyals d’À Punt, TV3 i IB3

Espere que no, el compromís era que quan les emissions d’À Punt començaren hi hauria reciprocitat, doncs qui tinga les competències que ho faça.

Comparteix la petició d’En Comú Podem de reformar el Codi Penal o indultar els líders de l’1-O?

Jo preferiria la primera via, perquè com a jurista em sembla una barbaritat com està configurat en el Codi Penal el delicte de sedició. Perquè al final la interpretació que s’ha fet de la sedició és la mateixa que la de la rebel·lió. La reforma del Codi Penal no només repara el que ha passat amb els polítics i dirigents socials catalans, sinó l’aplicació d’aquest article a qualsevol persona que participe d’una manifestació pacífica. I a més, té unes conseqüències per als que han patit eixes sentències molt més favorables que un indult perquè el full de servei te’l deixa net.

¿Es penedeix de l’enfrontament que va tindre amb l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i el que vostè va qualificar del seus «dinarots»

No, perquè jo no vaig començar. Jo al senyor Puigdemont no el conec. Jo faig una entrevista i conteste a unes preguntes en les que pose en valor el que crec que ha de passar a Catalunya i espere que passe a partir de les eleccions que venen, que és tornar a l’eix dreta-esquerra i eixir de la polarització independència - no independència. A partir d’ahí, fique una sèrie d’exemples de les diferències entre el que jo entenc que representa Carles Puigdemont com a hereu de Convergència i el que puga representar Oriol Junqueras, emmarcat en l’esquerra. I el senyor Puigdemont comença a trolejar-me pel Twitter, i jo el que vaig fer és contestar-li, i punt. Li vaig dir el que pensava, més gràficament.