Política 21/07/2020

6 i 7 de setembre del 2017: a judici l'episodi més tens viscut al Parlament

L'independentisme i l'oposició van dissenyar al mil·límetre l'estratègia en el ple de la desconnexió

Núria Orriols
3 min
Els diputats de Junts pel Sí i la CUP, després d'aprovar la llei del referèndum

BarcelonaDes de l'inici del Procés la tensió al Parlament ha sigut una dinàmica habitual, però si en un ple es va arribar al punt àlgid va ser en el dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan la majoria independentista va aprovar la llei del referèndum i de transitorietat jurídica per tirar endavant l'1 d'Octubre. Els dos bàndols arribaven preparats: els independentistes feia mesos que tenien estudiat com donar llum verda a les dues normes de l'1-O driblant la suspensió del Tribunal Constitucional. L'oposició unionista tenia també detallades totes les maniobres per intentar impedir-ho o, almenys, propiciar un debat etern, de desgast. I així va ser: el ple va començar a les 9 del matí –fins a la matinada el Govern no convocava el referèndum de l'1 d'octubre– i, després d'una estona bàsicament per dormir, seguia l'endemà fins a última hora.

Per aquell ple i pel que vindria dos mesos després amb l'aprovació de la DUI, els membres sobiranistes de la mesa del Parlament s'enfronten ara a multes de fins a 30.000 euros i vint mesos d'inhabilitació en el judici que ha engegat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La llavors presidenta de la cambra, Carme Forcadell, ja està condemnada per aquest motiu a onze anys i mig de presó, en la causa per sedició que es va jutjar al Tribunal Suprem.

Els grups de JxSí i la CUP es van conjurar abans dels dies 6 i 7 de setembre per assolir dos objectius: escurçar al màxim el tràmit parlamentari per aprovar les lleis de desconnexió i intentar deixar la mesa del Parlament al marge de la decisió. Els independentistes estaven convençuts que, si feien servir el procediment normal per aprovar la llei del referèndum, quedaria suspesa pel TC molt abans de poder ser aprovada al ple i no es podria donar aparença de cobertura jurídica a l'1-O. Per evitar-ho, després que fracassés la via de la reforma del reglament, van recórrer a l'article 81.3 (en l'actual reglament ha passat a ser el 83.3) per tirar endavant les lleis en un sol dia. En què consistia? En alterar l'ordre del dia al ple i reduir els passos habituals per aprovar una proposició de llei (debat de totalitat, discussió en comissió, compareixences d’experts, esmenes i debat final), també la possibilitat d'acudir al Consell de Garanties Estatutàries.

JxSí i la CUP van activar el pla només iniciar el ple, a través de la llavors portaveu del grup majoritari, Marta Rovira: va demanar la paraula per incloure en l'ordre del dia el debat sobre la llei del referèndum, procediment que va quedar avalat amb la majoria absoluta del ple (JxSí i la CUP), deixant oberta la possibilitat a l'oposició de presentar esmenes parcials durant unes hores. L'independentisme va aconseguir aprovar les lleis de desconnexió per la via exprés, però no va assolir deixar la mesa al marge.

L'oposició també havia planejat al detall aquell dia. A finals d'agost del 2017, tal com expliquen el grup de sis periodistes a Tota la veritat (Ara Llibres, 2019), el PSC, el PP i Ciutadans van estudiar a fons el reglament per dilatar al màxim l'aprovació de la llei del referèndum. Ho van fer en coordinació amb la mà dreta de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, el català José Luís Ayllón i, a la Delegació del govern espanyol a Barcelona, amb José María Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC). Allà també es va teixir l'estratègia perquè es visualitzés a ulls del món que una majoria trepitjava una minoria. Com? A cada decisió de JxSí i la CUP, l'oposició demanava aturar el ple i reunir la mesa perquè vetés la possibilitat d'aprovar la llei del referèndum. Els independentistes van fer valdre els seus vots, però el Constitucional va dictaminar mesos després que aquells dos dies es van vulnerar els drets de l'oposició.

stats