Els acusats de la mesa del Parlament neguen que desobeïssin el TC tramitant les lleis de desconnexió

BarcelonaL'independentisme ha tornat a seure aquest dimarts al banc dels acusats. Aquesta vegada han sigut quatre membres independentistes de la mesa del Parlament durant els moments més àlgids del Procés els anys 2015, 2016 i 2017: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet (PDECat) i Anna Simó (ERC). També l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els jutja per un presumpte delicte de desobediència per haver tramitat diverses iniciatives relacionades amb la independència, entre elles les lleis de desconnexió o els pressupostos que preveien una partida pel referèndum. Un darrere l'altre, tots els exmembres de la mesa han negat haver desobeït. El seu argument és que, com a membres d'aquest òrgan, no podien vetar cap iniciativa fos constitucional o no, ja que havien de "protegir" els drets dels diputats a presentar-les.

El cinc acusats s'enfronten a una pena de 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa. El nucli principal del conflicte que presenta aquest judici és si la mesa podia o no podia fer el que va fer en els dies claus del Procés: permetre que lleis i resolucions sobre la independència fossin debatudes i votades al ple malgrat que, en diverses ocasions, hi havia un advertiment explícit del Tribunal Constitucional (TC) que tindrien conseqüències judicials si ho feien. Tots els acusats s'han alineat sense fissures amb la mateixa tesi: no podien fer una altra cosa.

El primer en disparar ha sigut Corominas, que ha argumentat que la mesa no pot ni ara ni abans "entrar en el contingut" de les iniciatives. És a dir, només pot mirar si compleixen amb els requisits formals i mai valorar si el fons és constitucional o no. Si ho fessin, estarien "vulnerant" els drets dels diputats. També ha assegurat que mai van considerar que estiguessin desobeint el TC. Barrufet encara ha sigut més clara: "Ni jo ni cap membre de la mesa vam tenir cap intenció de desatendre el TC". El judici ha suposat rememorar alguns dels episodis més polèmics del Procés, com el maratonià ple del 6 i 7 de setembre del 2017 que va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. Tots han tancat files amb el que va passar: "Va ser una experiència absolutament única", ha resumit Guinó.

Simó també ha denunciat que existeix una motivació política darrere del judici: "No es querellaven pels nostres actes sinó per la nostra adscripció parlamentària". És a dir, per ser independentistes. L'única que ha modificat lleugerament el guió ha sigut Boya, que no era membre de la mesa. Per començar, ha sigut l'única que ha acceptat respondre les preguntes de la Fiscalia. Després, ha evitat aclarir si va desobeir el Constitucional. Per a ella és un tribunal sense "cap legitimitat" i, per tant, el que deia li era "exactament igual". La seva ha sigut la declaració més política. Ha assegurat que es jutja l'independentisme perquè ja és "majoria". De la mesa d'aquella època no seran jutjats ni Carme Forcadell ni Joan Josep Nuet. Forcadell perquè ja va ser jutjada pel Suprem. Nuet perquè, com a diputat del Congrés, serà jutjat pel mateix tribunal properament.

Una victòria i una derrota

La Fiscalia també ha tingut el seu moment per defensar les seves tesis, diametralment oposades. Segons el fiscal Pedro Ariche hi havia "una estratègia dissenyada" per "fracturar l'ordre constitucional" a favor de la independència que tenia tres pilars: la Generalitat, les entitats sobiranistes i el Parlament. Per a ell, els membres de la mesa eren l'"epicentre" d'aquesta estratègia a la cambra catalana. No es creu que ningú fos conscient que desobeïa el TC. També han comparegut com a testimonis els membres de la mesa d'aquells temps de Cs i el PSC. José María Espejo-Saavedra (Cs) ha discrepat dels seus excompanys ara acusats. Per a ell la mesa tenia el deure de frenar les iniciatives inconstitucionals, sobretot perquè el TC els advertia que tenien l'obligació de "paralitzar-ho". "Les advertències que ens arribaven eren severes", ha afegit David Pérez (PSC).

El judici ha començat amb una victòria i una derrota parcial dels acusats. La victòria ha arribat quan Vox, que exerceix d'acusació popular, s'ha vist obligat a retirar l'acusació d'organització criminal –per la qual demanava 12 anys de presó pels acusats– perquè no se sostenia. La derrota ha esta comprovar com el jutge i president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha desestimat per complet l'argument de la "inviolabilitat" dels diputats: "Ningú està per sobre de les lleis, tampoc el nostre cos legislatiu", ha etzibat a les defenses.

Justícia en temps de covid

El judici s'ha celebrat malgrat els nous rebrots de coronavirus. Anteriorment, ja s'havia suspès en tres ocasions i no s'ha volgut suspendre una quarta. A la sala que ha acollit la vista hi ha hagut mascaretes, mampares i plàstics i s'ha desinfectat sovint. Qui no ha modificat els seus costums tot i la pandèmia han estat els partits i les entitats independentistes, que abans que comencés el judici s'han concentrat a les portes del tribunal. Amb mascareta i intentant mantenir una certa distància, però sense renunciar a col·locar centenars de persones per donar suport als acusats. Avui serà el torn de la declaració dels lletrats del Parlament. Tots els que compareixeran es van oposar en el seu dia a la tramitació d'aquelles iniciatives.