El Govern acusa Junts de fer servir TV3 com a arma llancívola

BarcelonaPer segon dia consecutiu, els mitjans públics han entrat al debat del Parlament. En el vuitè aniversari de l'1-O, el diputat de Junts Agustí Colomines ha afirmat que la repressió d'aleshores "avui s'ha transformat en una desnacionalització suau". Un exemple "paradigmàtic" d'aquesta desnacionalització –de la qual fa responsable el Govern– és la situació de TV3, creuen els juntaires, que en els últims dies ha aixecat polseguera pels canvis de marca i l'estrena de programes com Bestial. Per a l'executiu, Junts "s'equivoca" en dirigir la crítica al Govern, i retreu a la formació independentista que utilitzi els mitjans públics "com una arma llancívola".

"Aquest és el tema que han trobat per fer oposició al primer ple de retorn al Parlament [després de l'estiu]?", ha preguntat sorprès el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que ha recordat que els mitjans públics "depenen del Parlament i no del Govern". Per això, Dalmau ha retret a Junts que posi el focus en TV3 i Catalunya Ràdio: "Fins ara, sobre els mitjans públics en aquest ple només me n'havien preguntat el PP i Vox", ha dit el conseller.

Una de les crítiques de Junts és el canvi de marques (per exemple, de 3/24 a 3CatInfo). Colomines ha manifestat que no és competència de la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, fer aquests canvis. Abans, al matí, Romà ha dit en una entrevista a la ràdio pública que les marques de TV3 i Catalunya Ràdio "estan més vives i tenen més valor que mai" i ha assegurat que no desapareixeran. La presidenta de l'ens públic també ha sortit al pas de les crítiques d'espanyolització afirmant que estan fent "nous continguts en català de qualitat que estan connectant amb els públics".

Per damunt d’aquest debat plana el relleu de tres membres del consell de govern de la CCMA, que toca per llei aquest any. Des de la Corporació entenen que la iniciativa li correspon al Parlament, i no queda clar quins haurien de ser els relleus. Quan es va escollir l’actual govern dels mitjans públics, el PSC, ERC i Junts tenien aproximadament els mateixos escons, mentre que ara els socialistes són primera força amb 42, els juntaires segona amb 35 i ERC té 20 diputats, la meitat que el PSC.

Avís sobre els comptes

En la sessió de control de dimarts al president, Salvador Illa, els pressupostos no van planar en cap moment sobre el debat, però aquest dimecres sí que s'ha produït des del ple un avís contundent d'ERC al govern català i també a l'espanyol. El PSC, amb el suport dels partits d'esquerres, ha validat un decret sobre l'ampliació de l'Agència Tributària de Catalunya, però el diputat republicà Albert Salvadó ha avisat que "fins que no es resolgui la qüestió de la recaptació i el nou model de finançament" no negociaran "nous pressupostos", ni aquí ni a Madrid. Per això, ha apressat els socialistes a aprovar la proposició de llei registrada al Congrés "per habilitar que la Generalitat recapti l'IRPF" íntegrament, uns 30.000 milions d'euros, i concreti el nou model de finançament. Perquè si els socialistes "no compleixen els seus compromisos, tindran moltes dificultats per governar", ha advertit Salvadó.

Aprovada la comissió d'estudi sobre el feixisme

El ple d’aquest dimecres també ha debatut la creació d'una comissió d'estudi sobre el feixisme, el racisme i els discursos d'odi, que es dedicarà a debatre sobre aquestes qüestions i la forma de combatre-les. La proposta ha tirat endavant amb els vots a favor de tots els partits excepte el PP, Vox i Aliança Catalana, que hi han votat en contra.

Els socialistes han defensat "l'obligació ètica i democràtica d'actuar" davant els discursos d'odi, segons ha dit la presidenta del grup, Elena Díaz. Des d'ERC, Tània Verge ha remarcat que la comissió, més enllà dels discursos d'odi, també ha de parlar de "l'antifeminisme, la LGBTI-fòbia i el racisme". Andrés García Berrio, de Comuns, ha recordat que "no tot és delicte d'odi", i en la mateixa línia, Xavier Pellicer, de la CUP, ha apuntat que "no pot ser que els delictes d'odi s'apliquin a activistes". Per la seva banda, els juntaires han ampliat el focus també cap al "supremacisme" de l'estat espanyol, segons ha dit el diputat Francesc de Dalmases. Tant populars com els dos grups d'extrema dreta han criticat una suposada "censura" que fins i tot han titllat d'"Inquisició".