ERC i JxCat mantenen els recels cap a la reforma de la sedició malgrat el Consell d'Europa

BarcelonaTot i estar tan acostumats a discrepar quan es tracta de parlar de qüestions relatives a l’horitzó del Procés, ERC i JxCat coincideixen quan se’ls pregunta per la reforma del delicte de sedició del Codi Penal que estudia el govern espanyol: “Fum”. “El que volem és l’amnistia”, repliquen fonts dels dos partits. Però des de fa 12 dies, oposar-se a aquesta reforma s’ha convertit en una mica més complicat. L’informe del Consell d’Europa del 21 de juny, reivindicat i exhibit per l’independentisme com un triomf perquè reclama la llibertat dels presos polítics, també dona la benvinguda al fet que l’executiu de Pedro Sánchez vulgui reformar la sedició -i la rebel·lió- per evitar penes “desproporcionades” com les que han patit els líders independentistes. Si ho diu el Consell d’Europa, farà més proclius ERC i JxCat a acceptar la reforma?

Per ara els dos partits semblen no estovar-se. La primera queixa que profereixen és la mateixa: que el govern espanyol no els hi ha comunicat formalment que vulgui reformar res, i encara menys els ha transmès els detalls de quina direcció agafarien aquest canvis. Per exemple, si tindrien un benefici immediat per als exiliats o seria una reforma només encarada per a casos futurs i no els ja jutjats com l'1-O. "Hi ha molt de bla, bla, bla, però no se'n sap res", defensen des de la direcció d'ERC. Tot i això, els republicans han donat algun senyal que es mostren menys refractaris que fa uns mesos. El líder d'Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián, la setmana passada animava Pedro Sánchez a presentar la reforma, i la senadora d'ERC i membre de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa Laura Castel explicava aquest dijous en una entrevista a l'ARA que posar en marxa aquesta reforma "només" depenia del fet que el govern espanyol faci el primer pas i la presenti. Ningú garanteix el vot d'ERC -perquè la prioritat és reclamar l'amnistia-, però no descarta cap escenari.

Els recels també són presents a JxCat, tot i que tampoc s'inclinen taxativament pel no. Fonts del partit de Carles Puigdemont asseguren que no s'hi oposen d'entrada, però que creuen que no hi ha d'haver cap reforma més o menys específica, sinó directament la supressió d'aquest delicte del Codi Penal. "No existeix enlloc a l'Europa democràtica", argumenten.

La iniciativa és de Sánchez

Malgrat que l'independentisme no s'acaba de definir, la pilota és a la teulada del govern espanyol, a qui correspon la iniciativa en aquest àmbit. L'executiu ha fet veure diverses vegades que accelerava els tràmits, i també que els refredava, i ara mateix l'únic que se sap del cert és que aquest projecte segueix desat en un calaix. Si es decidís a reactivar-lo, l'hauria de portar al Congrés, i allà no li serviria una majoria simple, sinó que necessitaria una majoria absoluta: com a mínim 176 diputats. Si es decidís a fer-ho, Sánchez en tindria prou amb tots els partits que li van dir sí a la investidura més ERC. Per tant, ho podria fer al marge del rebuig i el soroll que li plantegin el PP, Vox i Cs. I amb l'aval del Consell d'Europa.