Entrevista
Política 24/11/2021

Jordi Muñoz: "Explicarem amb tot detall la cuina de les enquestes del CEO"

4 min

BarcelonaJordi Muñoz (València, 1979) és des de fa una setmana el nou director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Atén l’ARA en la que és la seva primera entrevista en el càrrec.

Qui li ha fet l’encàrrec?

— El president de la Generalitat, perquè el CEO està adscrit a Presidència i, per tant, el director es nomena a proposta del president.

Qui és el seu cap a partir d’ara?

— El CEO és un organisme autònom. El meu cap és un consell rector davant del qual he de retre comptes i el que m’ha d’aprovar els pressupostos, els plans de treball, els plans d’enquestes, etcètera. I aquest consell rector està compost per una persona nomenada per cada grup parlamentari, tres persones nomenades pel Govern i tres acadèmics de l’àmbit de la ciència política i la sociologia nomenats també a proposta del Govern.

Quanta gent treballa al CEO?

— Tretze persones.

Quin pressupost té?

— Al voltant d’un milió i mig.

Podem comparar-lo amb el CIS?

— El CIS té deu vegades més pressupost.

¿Nosaltres sabem totes les preguntes que fan o hi ha preguntes i respostes que es guarden i només s’ensenyen al president?

— Se sap absolutament tot. Tots els qüestionaris, totes les respostes, totes les dades, anonimitzades per complir amb la legislació vigent, estan penjades a la web del CEO i formen part, a més, del registre d’estudis d’opinió i, per tant, qualsevol ciutadà hi pot accedir. El nostre model és de transparència total.

Té ganes de provar coses noves?

— Sí, hi ha algunes coses que tinc al cap i la primera és molt òbvia: les enquestes no les podem fer com les fèiem fa vint anys. Tots portem a la butxaca un telèfon intel·ligent, hem de ser capaços de fer servir aquesta eina per millorar la qualitat de les enquestes. Cada vegada tenim més problemes amb les enquestes que fem per telèfon perquè la gent no respon, no té telèfon fix, no són a casa o no ens atenen la trucada. I els mòbils tenen la seua complexitat perquè estem molt sotmesos al bombardeig de telemàrqueting. Tenim la responsabilitat d’oferir només enquestes d’alta qualitat. No podem conformar-nos amb fer el mateix que fan el sector privat o els diaris.

I la segona?

— Hem d’obrir la concepció del que és opinió política. L’opinió política no és només el que pensa la gent sobre els partits, sobre el president, sobre qui votaran o què pensen del cap de l’oposició, sinó també què pensa la gent sobre el canvi climàtic, les qüestions de gènere, l'educació... La ciutadania té opinions que tenen valor sobre tots aquests àmbits i més, i que nosaltres hem de poder recollir perquè també és una manera que els polítics escoltin més els ciutadans.

I pel que fa a la cuina?

— Innovarem en la transparència de les estimacions de vot. La famosa cuina de les enquestes és tot el procés que fem des de les dades que rebem en brut fins a generar la predicció, i això són bàsicament tres coses: ajustar la mostra, interpretar els indecisos –per exemple si algú no ens diu a qui votarà però ens diu que li agrada molt Salvador Illa, tu pots raonablement fer una hipòtesi sobre què és més probable que aquesta persona voti– i convertir això en escons. Nosaltres el que farem serà explicar amb tot detall cadascuna de les decisions que hem pres sobre com fer la cuina en cadascun d’aquests passos perquè la gent sàpiga d’on surten els números.

Què va davant en creació d’opinió, la societat o els partits?

— Hi ha una gran capacitat de condicionar l’opinió pública per part de líders d’opinió, però tampoc tinguem una visió tan pessimista sobre la capacitat de la ciutadania de processar críticament les coses, perquè l’evidència acumulada al llarg de molt de temps i de molts països ens diu que la gent potser no presta massa atenció a la política, però amb la poca informació que rep és capaç de fer-se la seva idea.

Quines són les preocupacions reals de la gent?

— És un concepte una mica artificial. Depèn del context. Sí que és cert que les qüestions relacionades amb el benestar econòmic, amb la feina... aquesta mena de qüestions sempre estan al capdamunt de les preocupacions de la gent. Però la memòria històrica o la independència també són preocupacions reals i la prova és que aquestes són qüestions de les quals la gent parla als sopars de Nadal. Són qüestions que treuen milers i milers de persones al carrer, que fan que la gent vagi a votar massivament a les eleccions, etcètera. La gent és capaç de tindre diverses preocupacions simultàniament.

¿El CEO continuarà preguntant sobre coses que el Parlament no pot aprovar ni sobre les quals pot discutir com ara l’autodeterminació o la monarquia?

— Sí. Tenim l’obligació de preguntar sobre els temes importants de debat en la societat catalana. La pregunta sobre la independència té interès periodístic, polític i social, i seguirem fent-ho tal com hem fet fins ara.

stats