El factor Albiol condiciona la cursa a l’alcaldia de Badalona

Guanyem i el PSC pugnen pel vot útil contra el candidat popular, que aquest cop busca un perfil baix

La principal divisió de Badalona ha sigut sempre l’autopista. Una frontera d’asfalt que ha partit històricament la ciutat en dos. Una cicatriu sobre el mapa que és una de les grans assignatures pendents dels diferents governs que han passat per l’Ajuntament de la ciutat, el color del qual torna a decidir-se a les urnes el diumenge 26 de maig. Les eleccions municipals cobren especial rellevància a l’actual quarta ciutat de Catalunya -Terrassa la va superar el gener passat en població-, on la figura polèmica de Xavier García Albiol torna a ser l’epicentre de tot. La presència del dirigent popular condiciona sempre el debat municipal i serà el factor clau a l’hora d’afrontar la política d’aliances després de les eleccions. Estimat i odiat a parts iguals, des de fa uns anys Albiol és, al costat de l’autopista, l’altra gran frontera a Badalona.

Les enquestes apunten que qui va ser alcalde de la ciutat entre el 2011 i el 2015 podria tornar a guanyar les eleccions. Ja ho va fer fa vuit anys. També fa quatre. Aleshores, però, va constatar que la seva tendència a la declaració incendiària i a vincular inseguretat i immigració havia cremat qualsevol pont amb l’oposició, que es va unir al voltant de Guanyem Badalona i de Dolors Sabater per desallotjar-lo de l’alcaldia. Una maniobra que podria tornar a repetir-se aquest cop. El diumenge 26 les urnes repartiran les cartes amb què cada partit jugarà a partir d’aleshores la partida clau: la que durant tres setmanes -fins que el dissabte 15 de juny es constitueixin els ajuntaments- provarà d’articular una majoria al ple. Amb Albiol, o contra ell.

Assumint que cap dels aspirants arribarà als 14 regidors que marquen la majoria absoluta, del resultat a les urnes en dependrà, doncs, com juga cadascú aquesta partida. Si Albiol guanya en vots -una cosa que, excepte els més optimistes, qui més qui menys admet com l’escenari més probable entre la desena de fonts consultades-, la clau de volta serà el paper tant de Guanyem com del PSC -que es van aliar en un primer moment aquest mandat, però que estan enfrontats arran de la moció de censura que va desbancar Dolors Sabater de l’alcaldia ara fa un any-. Aquests dies a Badalona les enquestes internes de cada partit els xiuxiuegen a l’orella que poden donar la campanada. El sondeig de Guanyem els situa frec a frec amb el PP i en disposició de ser primera força. La del PSC, en canvi, augura un triple empat entre Albiol, Sabater i el candidat socialista, Álex Pastor.

Fonts socialistes de la ciutat expliquen que el partit -en mínims històrics a Badalona, només quatre regidors, després de les últimes eleccions- es beneficiaria tant de la visibilitat que els ha donat el seu pas per l’alcaldia com de l’onada positiva del 28-A. Una estratègia, la d’aprofitar l’empenta de Pedro Sánchez, que certifica el cartell gegant de 21 metres que els socialistes han situat al centre de la ciutat amb la fotografia de Pastor al costat de la del president del govern espanyol. Les mateixes fonts apunten que, en un escenari ajustat de triple empat, el PSC podria emergir com “l’alternativa possible a un govern del PP o de la CUP [inclosa en el paraigüa de Guanyem]” i repetir l’escenari de la moció de censura, quan els populars els van brindar l’alcaldia tot i tenir més del doble de regidors. La situació ideal per als socialistes, però, seria la de quedar per davant de Guanyem, ja que l’anhel de la coalició d’impedir sí o sí un govern d’Albiol els empenyeria a haver de donar la vara d’alcalde a Pastor.

Des de Guanyem, en canvi, no les tenen totes sobre quina seria l’actitud del PSC en cas de dependre dels seus vots per arribar a l’alcaldia. Dimarts, en un debat organitzat per l’ACN, Álex Pastor subratllava que no faria alcalde ni Albiol ni Sabater, i a la coalició temen que això porti a un escenari en què el 16 de juny ningú obtingui la majoria absoluta del ple i, tal com fixa la llei, l’alcaldia recaigui aleshores en mans de la força més votada, i que aquesta sigui el PP.

Per això, l’obsessió de Guanyem és superar també en vots Albiol. Per aconseguir-ho, aquest cop ERC, que el 2015 va anar en solitari, s’ha sumat a la coalició. No així Badalona en Comú, que finalment es presentarà pel seu compte tot i que l’objectiu és aportar els seus regidors a un govern de Guanyem, que aspira a tornar a l’alcaldia i continuar la feina interrompuda de forma precipitada el mandat passat. Per fer-ho podrien comptar també amb el suport de JxCat, a qui les enquestes donen entre un i dos regidors que podrien posar a disposició de Sabater si fossin necessaris per desbancar Albiol. Fonts de Guanyem admeten també que, arribats en molts casos de l’activisme, no els va ser fàcil acostumar-se al dia a dia de l’Ajuntament i a la gestió dels ressorts municipals. “Potser no vam complir les expectatives, però vam fer molta feina i hem capgirat el debat de la ciutat. Un nou mandat seria clau”, apunten. Per aconseguir-lo, proven d’erigir-se en el vot útil per evitar que governi Albiol, amb qui busquen el cos a cos.

Albiol, sense sigles

El candidat del PP, en canvi, ha optat aquesta vegada per una campanya de perfil baix. Així com en altres ocasions va abonar-se a la controvèrsia per impulsar les seves opcions de victòria, aquest cop l’objectiu és no generar anticossos per evitar, precisament, mobilitzar el vot en contra seu. Lluny dels díptics en què vinculava immigració i delinqüència o els polèmics cartells de Netejant Badalona, Albiol està fent aquest cop una campanya sense estirabots i centrada en trepitjar molt de carrer, en part per fer-se perdonar el seu pas pel Parlament. Fonts properes al candidat popular admeten que la política catalana ha desgastat la seva imatge i li ha fet perdre una transversalitat que ara busca recuperar: ho evidencia la desaparició de les sigles del PP en els seus cartells i els vídeos en què mostra tot de votants que diuen que són socialistes però que a les municipals votaran Albiol. El líder del PP, en definitiva, intenta no despertar els anticossos que ja li van costar l’alcadia fa quatre anys. Albiol contra Albiol.

Més continguts de