El capellà legionari de l’Hospitalet carrega ara contra els bisbes catalans perquè donen suport al referèndum

BarcelonaCustodio Ballester, el capellà legionari de l’Hospitalet de Llobregat, torna a la càrrega. El suport dels bisbes catalans al referèndum, fet públic en un manifest el passat 12 de maig, ha servit d’excusa al mossèn de la parròquia de la Immaculada Concepció del barri de Sant Feliu per carregar ara contra l’Església catalana.

Al manifest, els bisbes remarquen que cal "que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català perquè sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional". Ballester considera que el suport dels bisbes "no és un ferment de la unitat sinó de discòrdia" perquè "representa menys de la meitat dels catalans" i afirma que la singularitat nacional catalana va ser "fabricada fa cent anys per Prat de la Riba i les Bases de Manresa".

Ho ha fet mitjançant una carta publicada en el blog ultracatòlic Germinans Germinabit, on denuncia que "el referèndum per consumar la destrucció d’una unitat que ha durat segles" busca "sotmetre els altres catalans" en al·lusió al terme emprat per Paco Candel amb un consulta que "els enfronti i confronti". A preguntes del diari ARA, Ballester assegura que "la unitat d’Espanya és una tradició catalana molt més antiga que el catalanisme" i posa com a exemples la batalla de les Navas de Tolosa contra els musulmans de 1212, el "Somatén de Sampedor" de 1808 o els sacerdots que van ser assassinats el 1936 per la "multitud anarquitzada".

Justifica l’escrit per les recomanacions que ha rebut del bisbat perquè no atiï el foc amb pronunciaments polítics: "Si em demanen prudència, ells han de fer el mateix i ser pastors de tots amb un paper neutral, però és massa fatigós enfrontar-se al pensament dominant".

Missa a la División Azul

Aquest és l'últim estirabot d’un mossèn que el 5 de novembre va oficiar una missa d’homenatge a la División Azul amb motiu del 75è aniversari de la creació d’aquesta unitat auspiciada per la dictadura i enrolada a l’exèrcit nazi. A banda de la missa, Ballester va oferir la sala d’actes per celebrar una jornada on es va exhibir abundant iconografia feixista i que va aplegar un centenar de persones.

L’arquebisbat de Barcelona li va retreure que cedís l’espai, però no que fes la missa: "Em van comunicar que una missa per a difunts no es pot negar a ningú perquè forma part de la doctrina catòlica, però sí que em van dir que la jornada s’hauria d’haver fet en un altre lloc i reconec que potser no va ser sensat fer-ho a la parròquia". Joan Josep Omella, l'arquebisbe de l'arxidiòcesi, en una entrevista amb aquest diari va manifestar: "Veig que la societat està dividida i hauríem de procurar evitar tot el que porta a la divisió i a l’enfrontament". Malgrat això, Omella no ha cessat el capellà. Curiosament, tant Omella com Ballester són de la comarca del Matarranya (Franja de Ponent). El primer va néixer a Cretes i el segon a Mont-roig de Tastavins.

Mesos abans, concretament el 24 de març, el capellà, que havia sigut legionari, va desafiar el consistori fent una missa per als veterans de la Legió Espanyola, que van desfilar pels carrers de l’Hospitalet tot i la prohibició de la processó que havia acordat el ple. Davant d’aquests fets, el ple municipal va aprovar a finals de novembre una moció presentada pel PSC –que governa la ciutat– i ICV-EUiA-Pirates, en què es reclamava el trasllat de Ballester i que va comptar amb el suport d’ERC, CiU, CUP i Cs. El text de la moció, que no va tenir el vistiplau del PP, qualifica les activitats de la parròquia de “feixistes i totalitàries”. El tinent d’alcalde Francesc Bellver critica Ballester: "Ens té acostumats a utilitzar l’Església com una tribuna política”.

Trasllat frustrat

El seu trasllat, però, ha quedat aturat: "Que un alcalde demani que apartin un capellà és histriònic, jo tampoc em fico en com [l'alcalde] ha de governar la ciutat, el bisbat no pot cedir a les pressions perquè s’ha de regir per criteris pastorals". De res han servit, de moment, les més de 700 signatures que ha recollit l’Associació de Veïns del barri de Sant Feliu per fer-lo fora de la parròquia.

El vicepresident de l’organització veïnal, Vicente Díaz, lamenta que "tot s’hagi quedat en una reprimenda de l’arquebisbe". Ballester minimitza el nombre de firmes assolides per l’entitat: "En un barri de més de 6.000 habitants, recollir-ne 700 és una xifra poc representativa, i més quan es pot signar per internet".

Després d'una estada a Sant Celoni, el polèmic mossèn va ser nomenat rector de la Immaculada Concepció el 2001, fet que va trencar amb l’origen progressista de la parròquia, que va ser construïda pels veïns el 1967 i que va tenir com a primer responsable Mariano Roncalés, un renovador que no portava sotana i que va tenir un paper clau en les millores que va aconseguir el barri.

El Pare Coratge, com l’anomenen els seus seguidors, es mantindrà, però, al peu del canó defensant els seus postulats. És un dels que mai falla a les manifestacions que el 25 de cada mes i des de fa 5 anys s’organitzen a les portes de l’Hospital de Sant Pau per denunciar les "pràctiques abortives" que porta a terme, segons ell, aquest centre, i seguirà acollint les cerimònies que els nostàlgics de l’antic règim li demanin. Ha canviat l'uniforme militar per la sotana i el seu fusell ara és un rosari.