PROCÉS SOBIRANISTA

“Una família no es trenca per la política”

Les discrepàncies pel Procés no impedeixen el retrobament per Nadal a moltes cases catalanes

Ara fa quatre anys, l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va destapar la caixa dels trons a l’assegurar que hi havia famílies que no havien celebrat juntes les festes de Nadal a causa de les tensions polítiques per culpa del Procés. Una tesi, la de la fractura social, amb què s’ha acarnissat Ciutadans, que dia rere dia no es cansa de repetir que la societat catalana està dividida i enfrontada. Al ple de la convivència reclamat per la formació taronja i que es va celebrar a l’octubre, el seu portaveu, Carlos Carrizosa, va posar com a exemples “no poder parlar de política als xats o a la taula quan entra a la família un nou gendre o cunyat”. “És difícil parlar-ne sense que es trenquin famílies o relacions entre companys de feina”, va sentenciar el dirigent espanyolista. Però la realitat qüestiona aquest relat. Si més no, en molts casos.

Un dels més paradigmàtics és el de Míriam Isern, que va néixer a Salamanca fa 34 anys i que viu a Catalunya des d’en fa deu. Isern, de pare català i mare castellana, és independentista des de l’1-O arran de la brutalitat policial. “Aquell dia vaig trucar als meus pares, que viuen a Salamanca, i els vaig comunicar que trencava amb Espanya”, diu visiblement enfadada perquè encara no entén com “ningú va condemnar la violència a l’Estat”. La seva mare, que va treballar al ministeri de Defensa fins que es va jubilar, admet que no li agrada que la Míriam sigui independentista, però deixa clar que això no ha canviat la magnífica relació que tenen. “Sempre ha sigut una mica rebel, però la família passa al davant de tot i cal respectar l’opinió de tothom”, assenyala Juani Muñoz. “Em diu de broma que soc una renegada”, explica rient la Míriam, que reconeix que fa molta pedagogia: “Parlem de política amb calma i li faig veure que no odiem Espanya, que els motius per ser independentista són diversos i que se sustenten en la voluntat de construir un nou país”.

Una antisistema d’ERC

Aquest desig de canviar les coses l’ha portat a acceptar ser a la llista d’ERC a les pròximes eleccions municipals a Rubí, on els republicans esperen arrabassar l’alcaldia al PSC: “I mira que era antistema de jove!”, exposa amb un ampli somriure la Míriam. “Els partits i els mitjans ho torpedinen tot i venen la imatge que a Catalunya es viu una guerra, i això és mentida, perquè quan vinc aquí no veig mai tensió i la vida segueix sempre igual de tranquil·la”, remarca la Juani, que aquests dies també s’ha desplaçat a Rubí amb el seu marit per passar un cop més les festes junts. “El discurs de la fractura és una faula; jo no he perdut cap amistat per política, i conec gent de totes les ideologies; si es trenca una relació és que no s’estimen gaire o que posen la política per davant de tot”, conclou la Míriam.

Menystinguts amb la DUI

En Sergi Morales ja fa anys que milita a ERC i és el president de la secció local al Prat de Llobregat. Ell tampoc ha tingut mai cap conflicte amb la seva família, i això que bona part són unionistes. “Mon pare, com la majoria de la seva família, és votant de Cs, i no ens hem enfadat mai per política”, remarca el Sergi, que deixa clar que tampoc en el seu entorn d’amistats hi ha hagut “trencadisses pel Procés”.

Considera que molts votants de la formació taronja, com el seu pare, ho són per reacció: “El seu nacionalisme és banal, no va a manifestacions ni penja la bandera espanyola, i si ha votat Cs, més enllà del vot útil, m’explica que ho ha fet perquè s’ha sentit menystingut, que no se’l va tenir en compte quan es va proclamar la República”, diu el Sergi, que afegeix que “molts senten que se’ls ha faltat al respecte perquè no consideraven el referèndum vinculant”.

El cas d’en Josep Cardona és menys habitual: unionista amb pares independentistes. Aquest estudiant de publicitat de la Pobla de Segur és votant de Cs en un entorn familiar i social clarament independentista. Ell també ho era, abans. “Al baixar a estudiar a Barcelona vaig veure que hi havia més pluralitat d’opinions i ara considero que no tot és culpa de Madrid, que també hem d’assumir la nostra responsabilitat en les coses que no funcionen”. Aquest canvi d’ideologia no ha suposat cap daltabaix a casa, malgrat l’activisme de la seva mare. “Està molt involucrada i a casa tenen l’estelada i la pancarta dels presos, però sempre debatem des del respecte”, subratlla el Josep. Per Nadal es parla de política amb normalitat. “No estic sol, perquè el meu cosí pensa com jo i els seus pares també són independentistes, és un 6 a 2”, destaca rient. “No s’hauria d’haver arribat a la situació en què estem ara, amb presos. Calia diàleg, i estic a favor del referèndum, però no solucionaria res perquè les posicions estan molt polaritzades”, opina el jove pobletà, que no creu que torni a votar Cs pel “seu gir a la dreta”. Amb el ministre Josep Borrell, fill il·lustre de la Pobla, el consens és més difícil: “Està molt mal vist, aquí”.

Més continguts de