El fang de la depuradora de València
Els acusats del cas Emarsa expliquen com van saquejar desenes de milions de l’empresa pública
ValènciaLes declaracions dels acusats del judici del cas Emarsa, el procés que pretén aclarir les responsabilitats del desviament de fins a 25 milions d’euros de l’Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals de València (Emarsa) entre els anys 2004 i 2010, estan evidenciant fins a quin punt la sensació d’impunitat es va estendre en la gestió de l’administració valenciana en els anys de govern del Partit Popular. En el cas de la depuradora de la ciutat de València, ubicada a la pedania costanera de Pinedo, es combinen la malversació de fons públics, destinats a engreixar les butxaques dels seus gestors, amb el pagament de serveis sexuals a càrrec d’entitats públiques. En total es jutja 24 persones, entre empresaris i dirigents d’Emarsa i de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar), molts d’ells alcaldes i polítics de tots els nivells administratius valencians.
Entre els mètodes d’obtenció de fons emprats per la trama destaquen la falsificació de factures per obres no realitzades i l’encariment artificial dels serveis. Així ho va explicar dijous Esteban Cuesta, que va passar de ser director d’infermeria i alcalde del PP de Benimàmet-Beniferri a gerent d’Emarsa. Cuesta va reconèixer que els encausats rebien comissions pels contractes de manteniment, subministrament informàtic, cursos de formació, plans de comunicació o certificats de qualitat, entre d’altres.
Un dels negocis més rendibles dels dirigents d’Emarsa i Epsar va ser l’encariment del preu del tractament del llot, el fang tou, que es duia a terme a la depuradora, i que entre els anys 2004 i 2010 va passar de costar 18 euros per tona a valer-ne 43. Aquest increment, tal com va explicar Cuesta, va permetre als dirigents de la trama quedar-se “12 euros per tona de fang”. Uns diners que es repartien en quatre parts: la del mateix Cuesta; la de l’exvicepresident d’Emarsa i de la Diputació de València Enrique Crespo; la de l’exgerent d’Epsar Juan José Morenilla; i la de l’ex cap d’explotacions d’aquesta entitat Ignacio Bernácer. En total, els fons desviats per aquest concepte s’estima que podrien arribar als 11 milions d’euros.
Igual d’aclaridor que el testimoni d’Esteban Cuesta va ser el de l’ex cap informàtic d’Emarsa, Sebastián García, que dimarts va explicar que els quatre dirigents “es repartien al voltant de 180.000 euros mensuals”. En total, García hauria lliurat a l’exgerent 1,8 milions d’euros. “Jo treia els diners i els donava a Cuesta automàticament”, va reconèixer García.
De sobres a targetes de crèdit
La fórmula de cobrament d’aquestes quantitats va evolucionar amb els anys. Entre el 2005 i el 2007 es duia a terme sobretot amb el tradicional sobre amb bitllets. A partir del 2007 l’opció escollida per la majoria d’empresaris va ser la targeta de crèdit. Sebastián García va posar com a exemple d’aquestes pràctiques José Luis Sena, de Notec, una de les empreses gestores del llot.
El que sembla que quedarà sense aclarir en el judici és la possible vinculació de la trama amb el presumpte finançament il·legal del Partit Popular de València, ja que el president del tribunal va evitar que Esteban Cuesta contestés a les preguntes del seu advocat sobre aquest punt. El magistrat va ser rotund: “Això no és el que s’està jutjant”.
