El fantasma del 2023 que plana sobre Feijóo

BarcelonaQuan Alberto Núñez Feijóo era president de la Xunta i dels populars gallecs hi havia una cosa que no suportava: que la direcció del PP estatal, amb seu al carrer Génova de Madrid, li digués el que havia de fer i intentés modelar les seves decisions. De fet, l'anomenat intervencionisme de Madrid a les estructures territorials ha estat un element que ha tensat històricament el partit, especialment quan el líder autonòmic no era de la corda del president de la formació a escala estatal. L'exemple paradigmàtic ha estat la complicada relació que tradicionalment hi ha hagut entre el PP de Madrid i la cúpula estatal, personificada en la tensió entre Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy, o la batalla a cara descoberta entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, que va acabar amb la sortida de l'exlíder popular. Quan Feijóo va agafar les regnes del partit ara fa tres anys, va decidir que l'autonomia que ell havia reclamat com a baró popular, la volia donar als seus dirigents territorials. I això és el que va fer el 2023 amb la negociació dels pactes autonòmics amb Vox. La jugada no va sortir bé al partit, i ara, amb el govern valencià en joc, Feijóo vol "supervisar" la negociació amb els de Santiago Abascal.

Fa dos anys, el president del PP va donar carta blanca als seus barons perquè negociessin amb Vox els seus pròxims governs autonòmics, era la primera vegada que els populars obrien les portes d'un executiu a l'extrema dreta. Tot plegat va derivar en pactes en temps rècord en territoris com el País Valencià, a canvi d'acceptar condicions de Vox que tensaven les costures del PP, com ara canviar el terme violència masclista pel de violència intrafamiliar; o amb girs de guió a Extremadura, on la seva presidenta, María Guardiola, va negar-se a pactar amb Vox si a canvi li feien renunciar al concepte de violència masclista. Pocs dies després, Guardiola es va empassar el gripau i va arribar a un acord amb l'extrema dreta. Contradiccions i pactes que van discórrer en paral·lel a la campanya dels populars per a les eleccions generals del 23-J.

Precisament per això, el líder popular va voler inhibir-se de qualsevol negociació amb l'extrema dreta. L'objectiu era que Feijóo no carregués aquests pactes a l'esquena, perquè no perjudiqués la seva campanya. Ara bé, l'estratègia no li va sortir bé per dos motius: perquè les cessions que els populars van fer a l'extrema dreta també se li van atribuir a Feijóo com a màxim representant del partit; i perquè no havia marcat quins havien de ser els límits com a partit a l'hora de pactar amb Vox. És l'al·lèrgia a prendre decisions de Feijóo que no només es va evidenciar el 2023, sinó que també ha quedat palesa en altres moments. Isabel Díaz Ayuso li ha acabat marcant el pas en qüestions com la negociació del Consell General del Poder Judicial o debats, com l'avortament, que tensen el partit.

La negociació del 2025

Dos anys després, el PP torna a afrontar una negociació amb l'extrema dreta en la primera comunitat en la qual va segellar un pacte de govern, el País Valencià. Un dirigent popular admet que el 2023 no hi va haver "supervisió" de la direcció estatal i que això va ser un error: "Crec que la lliçó està apresa". Ara bé, fins ara, la successió dels esdeveniments al País Valencià demostren el contrari. Tot i que, a mesura que passaven els dies, Carlos Mazón estava cada vegada més acorralat, Feijóo va evitar demanar-li que plegués i va esperar que fos el president valencià qui li posés sobre la taula la seva dimissió. "El pot forçar a deixar el càrrec del partit, però no el del govern", apunten fonts de la direcció estatal. Ara bé, al PP el president del partit és també el candidat a les eleccions i, per tant, el candidat a la presidència de la Generalitat. És a dir que, a la pràctica, si Feijóo hagués fet renunciar Mazón com a president del PP, això hauria suposat un efecte dòmino.

Feijóo, un cop més, va evitar moure fitxa. Fonts de la direcció estatal recorden que el líder popular tenia decidit que Mazón no repetiria com a candidat a les següents eleccions, però no concreten si això li volia posar sobre la taula a la reunió que havia convocat per al 7 de novembre –i que ja no es produirà– per parlar de la situació política al País Valencià un any després de la dana. Després de l'experiència del 2023, ara la cúpula estatal assegura que "supervisarà" les negociacions entre el PP i Vox per pactar el relleu de Mazón. Els interlocutors dels populars, però, seran membres de la direcció dels populars valencians. Què vol dir "supervisar", llavors? Segons fonts de la cúpula estatal, que els "mantindran informats" de les converses. "No intervindrem, confiem en la capacitat dels nostres quadres territorials", afegeixen. ¿Això vol dir que quan Alberto Núñez Feijóo no estigui d'acord amb alguna part de la negociació, respectarà l'autonomia autonòmica, o clavarà un cop de puny sobre la taula? Ara per ara, és una incògnita.

Congrés del PP andalús

Mentrestant, i de portes cap enfora, els populars intenten minimitzar les contradiccions que genera dins del PP l'autonomia que Feijóo ha donat als barons. Ho ha fet aquest mateix dissabte el president murcià, Fernando López-Miras, des del congrés del PP andalús a Sevilla: ha defensat que la "via Moreno", en referència al president d'Andalusia, és la mateixa que "la via Ayuso", tot i les patents diferències entre tots dos. La crisi al País Valencià per la dimissió de Mazón i les negociacions amb Vox també han planat sobre el congrés, on el partit ratificarà Moreno com a líder per quatre anys més. El president andalús ha evitat pronunciar-se sobre la successió de Mazón argumentant que el que volen els valencians és deixar de banda el "politiqueig", mentre que López Miras ha subratllat que són "els altres" —Vox— els que han decidir "què volen". Qui finalment no ha aparegut aquest dissabte per Sevilla ha estat Díaz Ayuso. A última hora ha cancel·lat la seva assistència per "motius de salut", segons fonts del seu govern —informa Martina Alcobendas.