Ayuso, Fernández, Abascal, Puigdemont... els 'problemes' que Feijóo enquista al PP

Barcelona / MadridTenir molts fronts oberts i no afrontar-los, a l'espera d'unes eleccions que no arriben. Això és el que li passa al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha acumulat un reguitzell de carpetes per tancar, no abordades o que acumulen múltiples girs. Algunes l'estan perseguint aquesta setmana i es preveu que el persegueixin en el futur. Les relacions amb Vox, plenes de tombs, en són un capítol, però també l'assetgen problemes autonòmics com el cada cop més assenyalat lideratge del PP valencià, el pols reprès pel líder del PP català, a més de debats ideològics latents entre l'ala dura i la moderada. Fins i tot el debat territorial. Per què no entoma aquests reptes? És part del tarannà del seu lideratge?

El desafiament dels barons

El laissez faire va més enllà del vers lliure de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso sempre present. Feijóo ha decidit no intervenir al País Valencià per rellevar Carlos Mazón malgrat els desacataments i la caiguda en picat en les enquestes per la seva gestió de la gota freda, que està judicialitzada. En paral·lel, el líder del PP català, Alejandro Fernández, ha continuat la croada engegada amb la presentació del seu llibre A calzón quitao (Esfera Libros, 2025), que planteja un pols sobre el model de funcionament "tutelat" del partit a Catalunya per part de la direcció estatal. Malgrat el malestar a Génova pel llibre, tampoc ha mogut fitxa i fins i tot ha evitat fer-ne valoracions. Feijóo no només s'empassa barons incòmodes; des de la seva arribada al capdavant del PP l'abril del 2022, amb un congrés extraordinari, encara no s'han abordat un reguitzell de qüestions ideològiques, cosa que fonts coneixedores atribueixen al fet que el partit està dividit en molts aspectes, començant per l'avortament.

Algunes fonts del PP consultades per l'ARA recalquen que aquesta manca de decisions, des de la regional fins a totes les altres, s'explica pel fet que "es considera que hi ha unes altres prioritats", com atacar el govern espanyol. Així, el factor Pedro Sánchez i el "mode electoral" en què estan fins que caigui l'actual executiu estatal eviten encetar aquests melons en una actitud que permet certa comparativa amb un expresident espanyol popular: "També es deia de Rajoy, però no prendre decisions és prendre decisions; abstreure's i prioritzar l'important", apunten les fonts, i afegeixen que "pot haver-hi semblances perquè són lideratges a qui no agrada el conflicte". Altres fonts populars assenyalen que "tot això està condicionat al fet de ser president del govern d'Espanya". D'una banda, perquè l'objectiu principal és "fer Feijóo president", però també perquè es té menys autoritat sent cap de l'oposició. Fonts oficials de Génova defensen un model que respecta "l'autonomia" de les comunitats del PP i neguen que això vagi en detriment del lideratge de Feijóo, que no veuen qüestionat.

El catedràtic emèrit de ciència política de la UB Joan Antón Mellón sosté que Feijóo, igual que Mariano Rajoy, "té una manera de deixar podrir els temes" tenint present que "el PP és el primer partit d'Espanya, un catch-all (d'ampli espectre), i hi ha diferents sectors a acontentar dins la subcultura conservadora, des de Margallo –més moderat– fins a Ayuso". Malgrat les semblances, sosté que "Rajoy defensava més principis propis de la dreta democristiana" i afegeix que "Feijóo té un lideratge adaptatiu en funció dels moviments de Vox, del PSOE i de la dreta europea". Comenta que "l'estructura regional forta i els mecanismes de poder locals són importants" i que també s'ha d'entendre des d'aquest prisma el fet d'"evitar el conflicte sempre que pugui". Alhora, segons el politòleg de la consultoria Neula, Eli Gallardo, no prendre decisions dràstiques de destitucions té a veure amb "no tenir en contra part del partit en l'àmbit autonòmic". A parer seu, el seu lideratge és "de transició" a l'espera d'un "carismàtic" i el fet que "quan Ayuso fa declaracions queda en entredit" és "motiu de mofa d'altres partits".

L'extrema dreta

Obrir debats en els quals hi ha interessos contraposats de les autonomies, com el del finançament autonòmic, és un maldecap per a Feijóo, però ho és encara més la relació amb Vox, que ve determinada per la necessitat dels vots de l'extrema dreta en sis comunitats. Que l'objectiu de tocar poder passa per sobre de qüestions ideològiques s'ha demostrat amb la negociació pressupostària al País Valencià o Múrcia, on els presidents Mazón i Fernando López Miras no han dubtat a criticar el pacte verd o a adoptar el discurs migratori de l'extrema dreta amb l'aval de Feijóo per aconseguir el suport de Vox. Mentrestant, els de Santiago Abascal es fan pregar i desgasten així els populars, que han quedat a la seva mercè.

Mentre que en els debats migratori o climàtic el PP es deixa arrossegar, sí que ataca davant l'assumpte dels aranzels dels Estats Units davant la "importància" que hi veu el PP i la pressió del teixit empresarial, assenyalant l'alineament de Vox amb Donald Trump. "Creuen que ara amb l'enrenou de Trump un sector pot tornar al PP sense fer res", sosté el politòleg Antón Mellón, mentre que Gallardo avisa que la inclinació cada cop més a la dreta permet entendre que ja no parli de "captar votants descontents del PSOE".

Catalunya

Feijóo va tancar en fals el debat territorial després d'una primera aproximació "plurinacional" –en paraules d'un dels seus vicesecretaris, Elías Bendodo– i la defensa de les "nacionalitats". També ha fet tombs en la relació amb l'independentisme. Es va mostrar obert a indultar l'expresident Carles Puigdemont i va rectificar després, i encara avui està obert a parlar amb Junts tot i que alhora se'n distancia i els utilitza com a argument per no pactar amb el govern espanyol. Fonts del PP consultades expliquen que "hi està havent un treball intern en fase de debat per abordar una proposta en infraestructures i finançament" i que quan hi hagi una proposta es farà pública. Altres fonts recorden la vocació "autonòmica" de Feijóo i que aquests assumptes tindran una proposta constructiva pensant en tot Espanya.