La nova legislatura

Feijóo embarranca ja en les seves primeres 24 hores de candidat

El PNB descarta sumar-se a una equació amb PP i Vox, i el PSOE continua acostant-se a Junts

Felip VI i el candidat
del PP la investidura, Alberto Núñez Feijóo, ahir al Palau de la Zarzuela.
23/08/2023
4 min

MadridL’endemà que Felip VI proposés Alberto Núñez Feijóo per a la investidura, el candidat del PP s’obria a parlar amb Junts i el PSOE li cedia al partit de Carles Puigdemont els diputats necessaris per formar grup parlamentari. Els dos moviments exemplifiquen com, en les primeres 24 hores de Feijóo com a candidat, el seu intent d’investidura s’augura impossible i, en canvi, el mes que Francina Armengol ha concedit fins que se celebri el debat –el 26 i 27 de setembre– serà d’utilitat per a Pedro Sánchez per intentar articular una majoria plurinacional de 178 diputats. Més enllà de Junts, el PNB ha donat també un cop de porta al PP afirmant que el seu portaveu, Aitor Esteban, es reunirà amb Feijóo per “conèixer-se personalment”, però no per formar part de cap equació que inclogui Vox. 

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El candidat del PP volia ser designat, ho ha aconseguit i està disposat a explorar les opcions més remotes fins al 29 de setembre, la data fixada per a la segona votació, en la qual n'hi hauria prou amb la majoria simple. Fins llavors, pressionarà la part del PSOE que recela dels acords de Sánchez amb l'independentisme. Aquesta és l'opció amb la qual Feijóo aspira a aconseguir la investidura, és a dir, amb hipotètics trànsfugues socialistes, si bé la repetició electoral és l'única via que pot evitar que Sánchez continuï a la Moncloa.

Un mes per negociar

El ja formalment candidat a la investidura engegarà a partir de dilluns les converses amb els grups parlamentaris. D'acord amb el candidat, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha decidit fixar el debat en una data llunyana i Feijóo podrà dedicar el que queda d'aquesta setmana a analitzar com sosté durant un mes sencer la ficció d'una investidura abocada al fracàs. La paradoxa és que Felip VI ha designat un candidat que no té els suports garantits i que, en canvi, té una majoria absoluta de 178 diputats en contra assegurada. Lligada a la primera, la segona paradoxa és que, malgrat que Feijóo és formalment el candidat, en realitat serà Sánchez qui mantindrà unes negociacions més intenses per formar govern. 

Per a Feijóo, el repte requereix combinacions tan estrambòtiques que alguns dirigents de Génova han caigut en contradiccions aquest dimecres. En una entrevista a la Cadena SER, el coordinador general del PP, Elías Bendodo, ha situat Junts fora de la Constitució, mentre que el vicesecretari Esteban González Pons assegurava a Onda Cero que “la tradició de legalitat” de la formació de Carles Puigdemont –així com la d'ERC, ha afegit– “està fora de dubtes”, més enllà del que fessin “quatre, cinc o deu persones” l’any 2017.

ERC no es reunirà amb Feijóo

González Pons ha dedicat bones paraules a la formació postconvergent per diferenciar-la d'EH Bildu, a la qual Feijóo no citarà per abordar la investidura. “Parlarem amb tots excepte amb els que no han condemnat el terrorisme”, coincidien, ara sí, els diversos portaveus del PP que s’han pronunciat al llarg de la jornada. ERC ja ha anunciat que no es reunirà amb el líder conservador. Caldrà veure si Junts ho accepta o opta per evidenciar ja d'entrada que el de Feijóo és un intent d’investidura fake, la nova terminologia que comparteixen els partits de la majoria plurinacional. El PNB sí que hi assistirà, però com a gest de “mínima cortesia”. 

A partir de dilluns, el PP té previst traslladar al PNB propostes que, creuen, li poden interessar. En una entrevista a La Sexta, la dirigent Carmen Fúnez no ha concretat si pot ser el traspàs de les competències en Seguretat Social, i s’ha limitat a dir que serien qüestions que “no trenquin la igualtat dels espanyols”. Sigui què sigui, Aitor Esteban ha augurat un mes “de molta especulació i màrqueting”, però amb les posicions dels partits ja fixades, no espera “sorpreses”. Si es complissin els pronòstics del dirigent jeltzale, Feijóo només comptaria amb els 172 vots del PP, Vox, Coalició Canària (CC) i Unió del Poble Navarrès (UPN).  

Pons lamentava que el PNB hagi renunciat al paper de partit “frontissa” que havia practicat anteriorment. Una decisió, la dels nacionalistes bascos, que s'ha produït després que el PP s'hagi abraçat a l'extrema dreta, cosa que talla de soca-rel les possibilitats dels conservadors d'aconseguir altres aliances. El dirigent conservador admetia que el repte de Feijóo és “dificilíssim” i que un “acord amb Vox i Junts alhora és impossible”. Per això, els conservadors apel·len a “la responsabilitat d’una part del PSOE”. “Estem segurs que alguns creuen que Espanya no pot dependre de Puigdemont, Junqueras i Otegi”, deia el portaveu del partit, Borja Sémper, a Es Radio. Hi ha dirigents socialistes, com el manxec Emiliano García Page, que comparteixen aquesta tesi, però no té el poder perquè hi hagi díscols del PSOE al Congrés que permetin una investidura de Feijóo.

Més temps per a Sánchez 

El portaveu del grup, Patxi López, ha subratllat que el candidat del PP “no té amb qui parlar” i ha lamentat que tindrà “bloquejat” l’Estat durant un mes. Alhora, però, el calendari d’investidura que queda ara deixa a Sánchez també marge per a una negociació amb les forces independentistes que totes les parts volen que estigui marcada per la discreció. Ho facilita que durant el primer mes sigui Feijóo qui tingui l’encàrrec de buscar suports. El llarg període permet no haver d’anar amb presses, però també dona peu als entrebancs. El 19 de setembre el Consell de la Unió Europea ha de posar la primera pedra per a l’oficialitat del català i hi ha el risc que no tots els estats s’hi posin de cara.  

El PP farà el possible perquè l’entesa dels socialistes amb Junts topi amb tota mena d'obstacles. A Ferraz anoten que la veritable intenció dels conservadors és tornar a les urnes el 14 de gener i a González Pons se li ha vist el llautó quan plantejava la següent disjuntiva: “Què prefereixen els espanyols: noves eleccions o que Junts i EH Bildu siguin socis de la coalició [PSOE i Sumar]? Potser els espanyols sí que prefereixen tornar a votar”. 

El PSOE i Sumar cediran diputats a Junts i ERC perquè tinguin grup propi al Congrés

Mentrestant, les forces que sí que estan cridades a bastir una majoria perquè Pedro Sánchez sigui president comencen a certificar els primers passos de la negociació. El primer acord que el PSOE va assumir amb Junts i ERC és facilitar que tinguessin grup parlamentari propi al Congrés. La formació de Yolanda Díaz, Sumar, ha anunciat que cedirà dos diputats seus –en principi, el de Tarragona i el de Girona– als republicans perquè el percentatge que els comuns van aconseguir comptabilitzi per a ERC per assolir el 15% dels suports a Catalunya. El reglament de la cambra baixa disposa que, teòricament, s'ha d'aconseguir el 15% de percentatge de vot a cada circumscripció, però hi ha sentències del Tribunal Constitucional que avalen aquesta fórmula, segons indiquen fonts parlamentàries. Al seu torn, el PSOE cedirà els diputats que necessiti Junts perquè, complint amb la normativa, pugui tenir grup propi, segons han confirmat a l'ARA fonts socialistes.

stats