Felip VI a l'ONU: evita el terme 'genocidi' i condemna la "massacre" de Netanyahu a Gaza
El rei exigeix un alto al foc "amb garanties" i que es permeti l'arribada d'ajuda humanitària
WashingtonNou anys després de la seva intervenció a l'ONU el 2016, Felip VI ha tornat a dirigir-se a l'Assemblea General de les Nacions Unides i ho ha fet amb una condemna contundent de la guerra de Gaza, tot i que ha evitat fer servir el terme genocidi. Des del faristol, ha demanat a Israel: "Atureu aquesta aberrant massacre". El rei espanyol ha emfatitzat que les escenes de fam i mort que surten de la Franja "estan als antípodes de tot el que aquest fòrum representa" i que "repugnen la consciència humana i avergonyeixen la comunitat internacional".
De la mateixa manera que ha demanat a Tel-Aviv posar fi a la massacre, també ha condemnat l'atac terrorista de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 i ha reconegut "el dret d'Israel a defensar-se". "Però amb la mateixa contundència demano que apliqui el dret internacional a Gaza i Cisjordània", ha reblat. També ha demanat que s'assoleixi un alto el foc "amb garanties", que es permeti l'arribada de l'ajuda humanitària als gazians i "l'alliberament de tots els ostatges". Felip VI ha reivindicat, un cop més, "una solució viable que inclogui l'existència dels dos estats".
El gran interrogant de la intervenció del rei a l'Assemblea General de les Nacions Unides era el llenguatge que faria servir per parlar de la guerra de Gaza. Des d'Egipte, la setmana passada Felip VI ja s'havia mostrat contundent amb la massacre que pateix el poble palestí, tot i que ha evitat fer servir la paraula genocidi. Un terme que sí que fa servir el president espanyol, Pedro Sánchez, i tots els ministres del seu govern. Felip VI sí que ha condemnat la violència a Gaza i ha defensat la creació d'un "estat palestí viable". Així, ha exigit que s'hi inclogués Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est i que “convisqui en pau i seguretat amb Israel”. "Comparteixo al 100% el que ha dit el cap de l'Estat. De la primera a l'última paraula. Després del que vam sentir ahir [dimarts, en referència al discurs de Trump], el discurs de Felip VI és més necessari que mai", ha subratllat Sánchez en roda premsa a Nova York.
A banda de la guerra de Gaza, Felip VI també ha condemnat la guerra d'Ucraïna, i ha recordat que es tracta d'una "agressió" de Rússia que no va provocar Ucraïna. El discurs del rei també ha estat escoltat a aquesta banda de l'Atlàntic, on la terminologia per referir-se a la guerra s'ha convertit en un tema central del debat polític al Congrés. La pressió política i de l'opinió pública davant del drama humanitari que es viu a Palestina ja ha fet que el PP d'Alberto Núñez Feijóo ara es mostri disposat a donar suport al reconeixement de Palestina sempre que Hamàs no estigui a l'equació.
Defensa del multilateralisme
En contrast amb el menyspreu exhibit per Donald Trump ahir, Felip VI ha reivindicat el valor del multilateralisme i la cooperació: "Les Nacions Unides no només segueixen sent útils, són imprescindibles, són insubstituïbles". En un exercici de memòria, el rei espanyol ha invocat els "foscos capítols de la història" del segle XX per recordar el motiu pel qual precisament es van crear les Nacions Unides: "prevenir les futures generacions del flagel de la guerra".
La versió oficial sobre la intervenció del rei a l'Assemblea General en lloc de Sánchez respon a la celebració del 80è aniversari de l'ONU i al fet que coincideix amb el 70è aniversari de l'entrada d'Espanya a aquest organisme internacional. Així i tot, no es pot deixar passar per alt que les relacions entre Madrid i Washington no passen pel seu millor moment. A la cimera de l'OTAN, Sánchez va ser l'únic líder que es va negar a complir amb el nou objectiu del 5% de despesa en defensa imposat per Donald Trump. El líder del PSOE va firmar l'acord, però va dir que Espanya només destinaria a aquest concepte el 2,1% del seu PIB, fet que va provocar la ira de Trump, qui va amenaçar amb aplicar represàlies comercials.
