Puigdemont deixa Finlàndia i es posarà a disposició de la justícia belga

BarcelonaLes ordres de detenció contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'acumulen sobre la taula de les instàncies judicials europees. Tant les autoritats de Finlàndia com de Bèlgica confirmen haver rebut la petició cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, però cap dels dos països pot confirmar encara si el dirigent independentista era dins el seu territori.

La incertesa sobre on és Puigdemont –que, segons fonts del seu entorn, ja hauria tornat a Bèlgica– marcava així els primers compassos de la reactivació de l'ofensiva internacional de la justícia espanyola per aconseguir l'extradició dels líders independentistes a l'estranger. Després d'instal·lar-se a Bèlgica, Puigdemont ha abandonat les últimes setmanes la quietud dels primers compassos del seu exili i ha encadenat diversos viatges a Dinamarca, Suïssa i també Finlàndia.

El fet que el president de la Generalitat fos en aquest país aquest divendres quan Llarena va reactivar l'euroordre va fer que les instàncies espanyoles es posessin en contacte amb les del país nòrdic, que a mitja tarda –després de reclamar informació addicional– ha activat el procés habitual en aquests casos. És a dir, buscar Puigdemont per posar-lo a disposició judicial i determinar si se l'extradia o no. En un comunicat, però, la policia admetia que desconeixia si el líder de Junts per Catalunya encara era dins les seves fronteres.

Un misteri resolt poc després pel diputat finès Mikko Kärnä, que ha estat un dels amfitrions de Puigdemont durant la seva estada a Finlàndia i que en un comunicat difós a través de les xarxes socials assegura que el president de la Generalitat va abandonar el país aquest divendres al vespre "per vies desconegudes" per dirigir-se un altre cop cap a Bèlgica. Segons el relat de Kärnä, durant el dinar que va mantenir aquest divendres amb Puigdemont van discutir sobre la possibilitat que Espanya reactivés l'euroordre, un escenari que, apunta, només deixava dues possibilitats: presentar-se davant les autoritats fineses i fer front així a l'opció de ser extradit o, tal com hauria fet finalment, abandonar el país i dirigir-se a Bèlgica.

L'embolic de Cuevillas

En el mateix comunicat, el diputat finès assegura que ha tornat a parlar avui amb Puigdemont i que aquest li ha assegurat que "cooperarà plenament" amb les autoritats belgues. Un extrem confirmat després per l'advocat del president de la Generalitat Jaume Alonso-Cuevillas, que al matí havia alimentat la incertesa sobre la ubicació de Puigdemont afirmant que es posaria a disposició de les autoritats fineses i que a la tarda confirmava que el diputat de JxCat ja no era al país nòrdic sinó que "seguirà, com sempre, a disposició de la justícia belga", país on té fixada la residència.

Gairebé cinc mesos després, doncs, el procés judicial contra el president de la Generalitat torna al punt de partida com a conseqüència de la reactivació de l'ordre europea de detenció per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Com aleshores, i segons es desprèn de les paraules del seu advocat, Puigdemont tornarà a posar-se a disposició de la justícia belga perquè decideixi si l'extradiu. Aleshores Llarena va decidir a última hora retirar l'euroordre que havia impulsat la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, la primera a fer-se càrrec de la causa contra el Procés. Una marxa enrere motivada, segons va argumentar Llarena, per la possibilitat que la justícia belga limités l'abast de la investigació judicial extradint Puigdemont i la resta de consellers que eren amb ell a Brussel·les només per un delicte de malversació i no per un de rebel·lió que comporta penes de presó molt més elevades.

Caldrà veure, doncs, si com aleshores Puigdemont es persona davant la policia per comparèixer davant el jutge de guàrdia i si aquest jutge, com va fer al novembre, el torna a deixar en llibertat amb mesures cautelars com no abandonar Bèlgica sense permís i estar localitzable mentre la justícia resol si accedeix a la petició d'extradició de Llarena. Avui, en declaracions a la Cadena SER, l'advocat flamenc de Puigdemont, Paul Beckaert, apuntava que l'inici del tràmit per part de la justícia belga encara portarà uns dies i es mostrava convençut que la demanda espanyola no prosperarà: "Bèlgica rebutjarà l'euroordre. És la meva opinió i la mantinc".

El president de la Generalitat guarda per ara silenci sobre la seva situació judicial. Mentre creixien les especulacions sobre on era físicament, el cap de l'executiu català només ha donat senyals de vida a través de les xarxes socials. Des del seu perfil de Twitter, ha seguit el ple del Parlament que havia de debatre la investidura de Jordi Turull i que es va acabar suspenent després de l'empresonament del conseller de la Presidència, i es va sumar a les mostres de suport dels diputats sobiranistes als familiars dels empresonats. "Gràcies pel vostre coratge. Gràcies per la vostra força. Dignitat, admiració i respecte. Lluitarem fins al final. Per vosaltres, pels companys i companyes que són ostatges d'un Estat repressor, per la llibertat de Catalunya", ha remarcat.

Més enllà del que pugui decidir la justícia belga, també Suïssa i Escòcia hauran de posicionar-se sobre la petició del magistrat Pablo Llarena. La fiscalia escocesa confirmava avui haver rebut una ordre de detenció contra la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, que fa dues setmanes que va deixar Bèlgica per tornar a fer classes a la Universitat de Saint Andrews. Suïssa, per la seva banda, ha reiterat a través del portaveu del ministeri de Justícia que no accepta les extradicions "per motius polítics" i ha avisat que si reben algun tipus de petició d'arrest internacional l'examinaran "acuradament" per determinar "si els fets dels quals una persona és acusada són delictes polítics".

La causa judicial contra el Procés i el crèdit de la justícia espanyola es juguen les properes setmanes en el terreny internacional.