La fiscal del cas Montoro es va enfrontar als seus superiors per tirar endavant la investigació

MadridLa imputació de Cristóbal Montoro i de membres del seu equip al ministeri d'Hisenda i al despatx jurídic Equipo Económico (EE), que va fundar el 2006, ha estat fruit de la persistència del titular del jutjat d'instrucció número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, i de la fiscal que persegueix aquest afer fins i tot des d'abans que el jutge que instrueix la causa l'obrís el 2018 pel descobriment fortuït d'uns correus electrònics en el marc d'una altra investigació dirigida pels Mossos d'Esquadra. Es tracta de Carmen María García Cerdá, a qui fonts de la Fiscalia consultades per l'ARA descriuen com una professional que "s'apassiona amb els temes" i "no deixa anar la presa". "És una lluitadora contra la corrupció sense límit d'hores", expliquen. La seva determinació ha topat amb reticències dins la Fiscalia Anticorrupció i, durant els set anys d'investigació secreta a Tarragona, García Cerdá ha vist com se li ha retallat el marge d'actuació unes quantes vegades i fins i tot va ser sancionada amb una multa econòmica per desobediència greu al seu superior jeràrquic.

Cal recular a fa més d'una dècada per entendre l'abast del cas. García Cerdá va aterrar a la Fiscalia Anticorrupció el juliol del 2013 provinent de la Fiscalia Provincial de València. Un parell de mesos després va arribar una primera denúncia anònima que apuntava a una presumpta contractació a dit del Consell Superior de Cambres de Comerç. És a partir d'aquest indici que Equipo Económico apareix al radar d'Anticorrupció. És al despatx fundat per Montoro a qui l'organisme assenyalat hauria contractat sense que l'adjudicació sortís a concurs amb diners de subvencions públiques per aconseguir, amb la seva capacitat d'influència en el govern espanyol del PP, la tramitació d'una nova llei de cambres. Gairebé quatre anys més tard, el 2017, després que arribés una segona denúncia anònima contra EE —incorporada el 2019 a la causa de Tarragona—, García Cerdá signa una primera querella contra els responsables d'Equipo Económico entre els quals n'hi ha alguns dels que ara han acabat imputats —com Ricardo Martínez Rico, president d'EE, i el germà de l'exministre, Ricardo Montoro.

Tot i que el jutjat d'instrucció número 22 de Madrid va admetre la querella per prevaricació administrativa, malversació, tràfic d'influències i falsificació de documents mercantils, va acabar arxivada el 2019. Tant la instructora del cas, Patricia Jiménez-Alfaro, com després l'Audiència de Madrid, van concloure que no hi havia prou indicis de delicte. En aquell moment, el jutjat de Tarragona ja havia començat a estirar un altre fil relacionat no amb les cambres de comerç, sinó amb empreses gasistes després que els Mossos d'Esquadra, casualment en una altra investigació, van interceptar correus sospitosos del director tècnic de Messer Ibérica de Gases SA sobre EE. Per la seva banda, Equipo Económico esgrimeix el primer arxivament per desacreditar García Cerdá. Al comunicat amb el qual va reaccionar a les imputacions, el despatx jurídic ataca la fiscal que els té en el punt de mira: "Considerem important assenyalar que ha estat sancionada pels seus superiors pels excessos".

L'enfrontament dins d'Anticorrupció

El despatx fundat per Montoro fa referència a una multa de 1.000 euros —confirmada pel Tribunal Suprem a principis d'aquest juliol— per haver actuat a l'esquena del fiscal en cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón. Segons consta al sumari de la causa al qual ha tingut accés l'ARA, García Cerdán va mirar d'investigar els correus electrònics corporatius d'ex alts càrrecs, com el mateix exministre d'Hisenda, davant la sospita d'una possible revelació de secrets —pel fet que van detectar missatges amb dades fiscals d'adversaris polítics i periodistes—. Luzón no ho va autoritzar i va ordenar l'arxivament d'aquesta part de la investigació. La fiscal del cas s'hi va resistir i va forçar una reunió de la cúpula d'Anticorrupció el setembre del 2023 per debatre el tema. La decisió, pràcticament unànime, va ser que se centrés únicament en la branca principal de la investigació sobre el presumpte tràfic amb lleis. Uns mesos més tard, el Consell Fiscal va tornar a abordar la qüestió.

Només un membre d'aquest òrgan de la cúpula de la Fiscalia, en una reunió celebrada el març del 2024, es va posicionar a favor de García Cerdá. Es tracta de Salvador Viada, en aquell moment fiscal del Tribunal Suprem (actualment jubilat). En una conversa amb l'ARA, Viada recorda que "va veure claríssim" que calia investigar els correus perquè l'afer era "molt seriós". Per què es va optar per retallar-li el marge d'actuació? Viada descarta que fos un intent de Luzón de posar bastons a les rodes o que hi intervinguessin motivacions polítiques. L'exfiscal del Suprem apunta que mai s'havien trobat amb una investigació secreta que s'allargués tants anys i hi havia el temor que es poguessin fer passos que l'allarguessin encara més o que fossin en fals i duguessin a la nul·litat de la causa. Aquesta llargada "anòmala" del secret és, de fet, un dels arguments que ha utilitzat EE, al mateix comunicat, per al·legar "indefensió" en el procediment. Tanmateix, Viada manté que els seus companys "es van equivocar" arrenglerant-se amb Luzón.

De fet, aquest dijous ha transcendit que el jutge del cas no veu tampoc delicte de revelació de secrets en la intromissió de Montoro en dades fiscals privades i que se centra en el presumpte tràfic de lleis a través dels pagaments d'EE.

El xoc per les intervencions de telèfons mòbils

El xoc pels correus del cas Montoro no ha estat l'únic en aquesta investigació. Luzón també va topar amb García Cerdá el 2022 per les intervencions dels telèfons mòbils d'alguns dels investigats. En un primer moment, la fiscal del cas va pronunciar-se a favor d'aquesta actuació i la policia catalana va poder tenir accés a les comunicacions de quatre implicats (Ricardo Martínez Rico, Manuel de Vicente-Tutor, Salvador Mariano Ruiz Gallud i Covadonga Gómez Garrido). No obstant això, quan el seu superior se'n va assabentar va recórrer l'autorització judicial i l'Audiència de Tarragona la va frenar. Tota la informació que es va recollir en aquest període no s'ha pogut utilitzar.

En aquest conflicte, apunten fonts pròximes al cas, també hi va influir una qüestió relacionada amb l'equilibri intern de la Fiscalia, que es regeix pel principi de dependència jeràrquica i en la qual els versos lliures no encaixen bé. La sanció a García Cerdá va arribar després que es descobrís que, un cop presa la decisió de la cúpula d'Anticorrupció, va parlar amb un contacte dels Mossos d'Esquadra sobre els correus amb la motivació que la policia judicial no deixés morir aquesta esfera del cas que a ella li havia estat vetada. Quan es va descobrir aquesta gestió, la Fiscalia va obrir-li l'expedient sancionador. Les mateixes fonts expliquen que és "freqüent" que García Cerdá discrepi i tingui conflictes amb Luzón, que és "un home molt prestigiós dins la institució", però més "racional" i "distant". També hi ha xocat pel cas Púnica. García Cerdá també va tenir un enfrontament pel cas Lezo amb el seu predecessor, Manuel Moix.

Tot i aquests entrebancs, i encara que la revelació de secrets no és un dels set delictes pels quals s'ha imputat finalment Montoro, el gruix de la investigació va continuar i la fiscal s'ha mantingut en la causa.