El 'modus operandi' de Montoro en contra de periodistes i polítics

BarcelonaLes novetats sobre el cas Montoro se succeeixen des que dimecres va transcendir la imputació de l'exministre del PP. El jutge creu que qui va ser titular d'Hisenda durant els governs de Mariano Rajoy i José María Aznar hauria impulsat presumptament canvis legislatius a canvi de comissions d'empreses beneficiades. Però el cas podria no acabar aquí: segons publica aquest divendres La Vanguardia, la Fiscalia Anticorrupció hauria alertat el magistrat que investiga la trama que Montoro va rebre "informació reservada i sensible" d'inspeccions fiscals i causes judicials que afectaven polítics, famosos i periodistes. Unes dades secretes que suposadament li hauria facilitat l'exdirector de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez, tant a ell com a membres del seu equip.

El diari assegura que l'exministre, que aquest dijous es va donar de baixa del PP, va rebre entre el 2011 i el 2018 informació "legalment protegida" de membres del seu partit, com Rodrigo Rato, Esperanza Aguirre i Luis Bárcenas; de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'exprepresident; del tenista Rafa Nadal, i de la baronessa Carmen Thyssen, entre més. A l'article s'esmenten uns quants correus de Menéndez que demostrarien que les dades confidencials arribaven a Montoro. El que hauria d'investigar ara el jutge de Tarragona que porta la causa és quin ús hauria fet el ministre d'aquestes informacions i si s'hauria incorregut en un delicte de revelació de secrets.

"Jo tenia la quasi certesa que havia estat el senyor Montoro", ha afirmat Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid, i una de les afectades per aquesta presumpta revelació de secrets. En una entrevista a RNE, Aguirre ha explicat que quan es van filtrar les seves dades tributàries va demanar explicacions a Rajoy, que se'n va desentendre, i a Montoro, que no li va agafar el telèfon. També ho va denunciar a la Fiscalia, però "no es va fer res". "A mi el que m'ha sorprès és saber que s'investiga", ha dit Aguirre, que ha atribuït la filtració que va patir a un intent de l'entorn de Rajoy de fer-la fora de la primera línia política.

Aquesta no és l’única novetat que ha aparegut als mitjans sobre la presumpta corrupció que esquitxa el PP. Segons ha informat la Cadena SER, de les empreses gasistes que haurien intentat aconseguir reformes legislatives a través del despatx Equipo Económico, cinc d’elles van obtenir una bonificació del 85% en l’impost elèctric el 2014, una bonificació que prohibia una directiva europea. Segons informa El País, les empreses gasistes no serien les úniques que s'haurien servit del despatx Equipo Económico, fundat per Montoro, per aconseguir reformes legislatives favorables. Els informes dels Mossos, segons fonts pròximes a la investigació esmentades pel diari, apunten que companyies del sector elèctric i de les renovables també haurien pagat comissions al despatx per la seva "capacitat d'influir en les decisions dels poders executiu i legislatiu". Entre el 2011 i el 2015, durant el mandat de Rajoy, les empreses d'aquests sectors haurien arribat a pagar a Equipo Económico al voltant de 7,8 milions d'euros, segons el mateix article. Segons eldiario.es, a la trama també hi van entrar constructores com Ferrovial.

Tot plegat no hauria passat desapercebut al govern de Rajoy. Segons publica El Mundo, ministres de l'expresident espanyol el van alertar del rol de lobi que jugava el despatx de Montoro. Esmenta per exemple el cas del llavors titular d'Indústria, José Manuel Soria, que hauria advertit que el ministre d'Hisenda li enviava les qüestions que interessaven a l'energètica Abengoa, que al seu torn tenia contractats els serveis d'Equipo Económico. Tot plegat ha coincidit aquest divendres amb el primer pronunciament d'Alberto Núñez Feijóo sobre el cas: "El que s'hagi d'investigar, que s'investigui", ha dit en un breu missatge a la xarxa social X.

A banda de les maniobres entre el gabinet de Montoro i diverses empreses, l'equip de l'exministre d'Hisenda també hauria intercedit en la causa de la caixa B del PP. Segons explica La Vanguardia, aquest equip va retocar l'informe que va fer Hisenda sobre les donacions del PP que havia encarregat el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz. El magistrat havia reclamat als pèrits que comptabilitzessin les donacions rebudes pel PP per veure si superaven el màxim permès. El llavors director de l'Agència Tributària Santiago Menéndez va enviar l'informe al director del gabinet del ministre d'Hisenda i secretari d'Estat Miguel Ferré, perquè el revisés. El ministeri va acabar demanant d'afegir un paràgraf per posar per escrit que una consulta genèrica sobre les donacions no podia aplicar-se a aquest cas.