La fiscal es va queixar de la lentitud de la Guàrdia Civil en el cas Montoro

BarcelonaTot va començar amb una investigació local d'un jutjat de Tarragona a una empresa gasista per un delicte d'ordenació del territori. Dels correus electrònics intervinguts, però, i després d'una llarga tasca d'investigació per part dels especialistes dels Mossos d'Esquadra, n'ha acabat sortint el conegut cas Montoro, una presumpta trama corrupta que afecta l'exministre i part de la cúpula del ministeri d'Hisenda de l'època. La peça separada per aquest cas es va obrir el 2018 i, després de nombroses pròrrogues i més de 5.000 pàgines de sumari, la investigació encara es troba en un punt clau: s'estan analitzant els comptes bancaris i les targetes dels implicats, una part fonamental per poder acreditar si hi va haver enriquiment personal dels alts càrrecs del ministeri i també del despatx Equipo Económico, fundat pel mateix Montoro i que influïa per aconseguir beneficis fiscals per a empreses privades.

Tot i que el gruix de la investigació l'han portat els Mossos d'Esquadra, el magistrat instructor de Tarragona va decidir donar una part de les diligències a la Guàrdia Civil per aconseguir la "màxima eficàcia i eficiència". Una de les parts que li va tocar a la Unitat Central Operativa (UCO) de la policia espanyola va ser l'anàlisi de tots els comptes bancaris i targetes dels investigats. Una tasca, però, que li ha valgut més d'una estirada d'orella per part de la fiscal que porta el cas, la judicatura i de la mateixa Agència Tributària (AEAT) per no compartir els avenços de la investigació ni tractar-ho com un assumpte prioritari, segons el sumari al qual ha tingut accés l'ARA. Tot va arribar fins al punt que la Fiscalia es va queixar en més d'una ocasió de la lentitud de la policia espanyola.

Al llarg de la instrucció judicial, la Unitat de Suport a la Fiscalia de l'Agència Tributària ha anat enviant a la policia els informes que necessitaven sobre la informació bancària d'alguns implicats. El maig del 2019, per exemple, ja van aportar les vinculacions econòmiques dels socis principals d'Equipo Económico a petició dels Mossos. El febrer del 2022, l'Agència Tributària va rebre una nova sol·licitud d'informació, en aquest cas per part de la Guàrdia Civil. L'AEAT, però, es va mostrar sorpresa perquè la policia espanyola no li havia demanat informació sobre els productes bancaris ni de Montoro, ni del seu germà ni de l'exministre Luis de Guindos, entre altres alts càrrecs.

Finalment, van rebre aquesta sol·licitud de la Guàrdia Civil més tard. Les queixes de l'Agència Tributària, però, no acaben aquí: critiquen en el seu informe que no han rebut informació addicional de l'estat de la investigació des de l'any 2020 i avisen que, si les diligències es troben en el mateix punt, es necessitarien proves que van més enllà de les declaracions tributàries, ja que d'aquesta manera no s'arribaria al fons ni es trobarien els testaferros o les empreses pantalla. Després de deixar per escrita aquesta queixa, l'AEAT passa a recollir la informació bancària, ara sí, de Montoro i del seu entorn més proper. Abans ja es van trobar amb dificultats per accedir als correus electrònics dels implicats i van veure que hi havia contingut que estava capat.

L'espera de la Fiscalia

Aquesta informació de més que demanava l'Agència Tributària podia arribar amb la informació dels comptes bancaris dels implicats. Entre l'octubre del 2023 i el gener del 2024, el jutge instructor va sol·licitar la informació econòmica de 339 productes bancaris, unes dades que es van demanar a una desena d'entitats bancàries i que la Guàrdia Civil havia de recollir i analitzar. Però, van anar passant els mesos i ni la fiscal ni l'instructor rebien cap mena de retorn de la Guàrdia Civil sobre els comptes bancaris. La informació de les targetes va ser un dels motius de pes –i així ho va deixant clar el ministeri fiscal en més d'una resolució– per allargar la instrucció.

L'abril del 2024, la Fiscalia ja va demanar al jutjat que sol·licités a la Guàrdia Civil l'estat d'aquesta investigació, perquè continuaven sense cap mena de retorn. Sí que, durant aquests mesos, la Guàrdia Civil havia demanat algunes correccions al jutge perquè havia sol·licitat a bancs comptes que en darrera instància no eren seus. Amb tot, la resposta de la policia espanyola va arribar el juny del 2024, i encara va fer enervar més al ministeri públic: admetien que ja havien rebut 321 productes bancaris i que només en faltaven 18 per arribar. "Tot i això, la Guàrdia Civil també comunicava que no han iniciat l'estudi de la traçabilitat" dels comptes, lamentava la Fiscalia. En aquest escrit, la fiscal va escriure en majúscules, en negreta i subratllat que necessitava amb "caràcter urgent" un informe dels comptes, encara que només fos un avançament.

L'efecte, però, no va ser del tot immediat. Un mes després, el juliol del 2024, el lletrat de l'administració de justícia va haver de remetre un altre escrit a la Guàrdia Civil demanant que entreguessin "en el termini més breu possible" el buidatge dels comptes bancaris. Durant aquest temps, la Guàrdia Civil no només no va remetre les seves anàlisis sobre els comptes, sinó que ni tan sols va compartir el seu contingut amb la Fiscalia ni amb el jutjat d'instrucció; una falta de transparència per la qual també van rebre queixes.