Política 13/03/2020

La Fiscalia obre la porta a una sentència per desobediència contra Trapero

El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Jesús Alonso, obté llum verda de la fiscal general Delgado

4 min
La Fiscalia obre la porta a una sentència  per desobediència contra Trapero

MadridEl fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Jesús Alonso, ha obtingut la llum verda de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, per modificar la seva qualificació provisional de rebel·lió en el judici contra el major Josep Lluís Trapero, els exalts càrrecs Cèsar Puig i Pere Soler i la intendent Teresa Laplana. I no només ho canvia a sedició, com ja es preveia d'acord amb la sentència del judici del Procés, sinó que també hi ha la possibilitat que, en cas que el tribunal descarti la sedició, s'afegeixi l'opció d'una condemna per desobediència, que no implica presó. El canvi, tenint en compte la insuficiència total d'indicis probatoris apreciats en el judici oral, entreobre la porta perquè el tribunal acordi una sentència per desobediència i, segons algunes fonts judicials, alguna absolució.

El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo i el fiscal Pedro Rubira exposaran succintament els canvis en el seu escrit de conclusions inicialment previst per dilluns però que pot variar perquè s'ha acordat aquest divendres suspendre el judici sine die pel coronavirus. Es descarta fer-lo per videoconferència tot i que la presidenta de tribunal, Concepción Espejel –molt conscienciada per la pandèmia del coronavirus, tenint en compte que la seva filla és metge i que ha viscut l'experiència a Milà– va decidir dimecres a la nit que hi hauria una sessió a distància entre Madrid i la secció vuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona dilluns a les 10 h.

El judici oral va començar el 20 de gener amb una acusació pel delicte de rebel·lió i l'exigència d'11 anys de presó i d'inhabilitació per a Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler i de 4 anys de presó per sedició i cinc d'inhabilitació per a Laplana. La prova testifical i documental va acabar dimecres. Ja al començar la vista oral, el fiscal Carballo va anunciar que la Fiscalia canviaria la qualificació tenint en compte que la sentència del judici del Tribunal Suprem havia absolt els acusats del delicte de rebel·lió i els havia condemnat per sedició. No obstant això, el canvi de posició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional ara va més lluny.

Sense proves sòlides

En el judici va quedar en evidència que el dispositiu de l'1-0 va ser elaborat per l'alt comandament de la prefectura dels Mossos, en el qual, a més del major Trapero, hi va jugar un paper estel·lar el llavors comissari de Coordinació Territorial, Ferran López. Però López va ser nomenat cap dels Mossos en substitució de Trapero després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució el 27 d'octubre del 2017.

La incongruència de la Fiscalia de l'Audiència Nacional va quedar palesa dimecres durant la declaració de l'últim testimoni, José Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior (nomenat després del 155 a càrrec de la secretaria general d'Interior i de la direcció general de Policia catalana). El fiscal Rubira li va preguntar per què havien mantingut al capdavant dels Mossos Ferran López en lloc de Trapero. Que el fiscal que acusa Trapero de rebel·lió i li demana 11 anys de presó fes aquesta pregunta revelava que el castell de cartes construït contra el major dels Mossos s'havia ensorrat.

Tot i que la Fiscalia acusi per sedició –probablement en un segon grau d'importància, que podria comportar penes d'entre 4 i 8 anys de presó–, el cert és que introduir el delicte alternatiu de desobediència de l'article 410 del Codi Penal, en relació amb la presumpta resistència o reticència a complir les ordres del Tribunal Constitucional, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( TSJC) i de la jutge Mercedes Armas del TSJC, suposa el reconeixement que no tenien proves sòlides. Els magistrats Carmen Lamela i Pablo Llarena, que van obrir la instrucció, i els fiscals tant del Suprem com de l'Audiència Nacional, es van basar en els atestats del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena i en les declaracions del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. I no hi havia res de concloent. El mateix serveix per a la sentència del 14 d'octubre del Tribunal Suprem, segons la qual els Mossos van actuar en connivència amb el govern de la Generalitat l'1 d'octubre del 2017.

stats