La “formigueta” de la CUP vol entrar a 150 ajuntaments

Barcelona“Aquestes eleccions municipals són les més decisives des de la Transició”. Així de contundent va expressar-se el diputat de la CUP Quim Arrufat la setmana passada durant la presentació de la candidatura Crida per Lleida. La formació de l’esquerra independentista va mostrar les seves credencials com a aspirant a nou actor polític protagonista precisament a les municipals del 2011, quan va assolir un centenar de regidors i quatre alcaldies, i va escombrar ERC a les ciutats mitjanes. El seu paper al Parlament des del 2012 l’ha situat finalment en el centre del tauler i al maig espera continuar creixent i consolidant-se, ara ja sí, arreu del país. Per primer cop li disputaran l’espai alternatiu, però això no ha impedit que el ritme de creació de candidatures li permeti mantenir unes expectatives altes.

L’àmbit local és, de fet, on la CUP se sent més còmoda. La seva militància va prendre’s fins i tot amb orgull la comparativa que la secretària general de Podem a Catalunya, Gemma Ubasart, va fer entre l’estratègia de “formigueta” de la CUP i la de “tsunami” del partit de Pablo Iglesias. Havia evitat fer el salt al Parlament fins que no va tenir una xarxa territorial sòlida als municipis i no s’ha amagat mai de la seva fidelitat al lema zapatista d’anar a poc a poc perquè es vol anar lluny. Ara bé, el seu responsable de política municipal, Arnau Comas, reconeix que la presència nacional ha reforçat l’estratègia de taca d’oli i ha permès estendre el missatge.

Una evidència d’aquest fet és que, enfront de les 99 assemblees locals de què disposava just després de les eleccions autonòmiques del 2012, ara ja n’ha consolidat 143. Un creixement que li permet doblar el nombre de llistes respecte a les municipals del 2011. Llavors es va presentar a 75 municipis i ara ja en té garantits gairebé 150. De la mateixa manera, segons detalla Comas, la implantació és força homogènia, atès que en el 80% de les capitals de comarca es podrà votar la CUP, així com en la meitat dels municipis de més de 5.000 habitants.

El flanc dèbil: els pobles petits

Així, la segona corona de l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques gironines continuen sent els seus feus, però ara per fi s’obre pas a territoris més inexplorats. A les Terres de l’Ebre, per exemple, treballa per ser a Tortosa o Deltebre, mentre que a l’Alt Pirineu, on fins fa poc era inexistent, presentarà candidatures a la Seu d’Urgell o Sort. També amplia presència a l’àrea metropolitana de Tarragona, amb llistes a Torredembarra o la Canonja, mentre que continuen resistint-se-li els municipis petits, on la batalla política se centra sovint entre CiU i PSC o ERC. Serà present igualment en cinc municipis valencians -amb el dubte de què fa a València- i, per primer cop, donarà suport a candidatures alternatives mallorquines a Pollença o Sineu.

La CUP ha fet aquest cop un esforç més gran per tancar algunes coalicions. A Sant Cugat, Sant Celoni o Balaguer el soci és Procés Constituent; a Badalona o Granollers es negocia amb EUiA, es persegueix també l’entesa amb les Candidatures Alternatives del Vallès; i a Vilassar de Mar i Caldes de Montbui fins i tot l’aliança inclou ICV. A Barcelona i altres municipis, però, els ecosocialistes formen part de candidatures amb la marca o l’esperit de Guanyem, en ocasions juntament amb Podem. “Abans només hi havia un actor que feia oposició activa al règim i ara n’hi ha un altre que també ho afirma”, reconeix Comas, que hi treu ferro, assegura que l’espai alternatiu ha crescut i apunta que podrien col·laborar als ajuntaments.

Un dels elements diferencials que aportarà la CUP serà el projecte netament independentista, que requereix suport actiu del món local. En tot cas, Comas explica que la seva formació aspira a consolidar-se arreu i obtenir “més capacitat d’incidència i voluntat d’exercir-la”. A l’oposició o al govern? No hi ha consigna, la conjuntura local ho determinarà.