Terrorisme

Consuelo Ordóñez: "El govern d'Ayuso és el que pitjor ha tractat les víctimes del terrorisme"

Presidenta de Covite (Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme al País Basc)

5 min
Consuelo Ordoñez.

MadridConsuelo Ordóñez (Caracas, 1959) explica que amb prou feines coneixia res de l'activitat política del seu germà Gregorio, regidor del PP a l'Ajuntament de Sant Sebastià, perquè no li interessava gens, però que a partir del seu assassinat per part d'ETA el 1995 es va anar implicant en la lluita pel reconeixement de les víctimes de l'organització terrorista. L'any 2004 es va traslladar a València, on ara viu, després de patir atacs com ara llançaments de còctels Molotov a casa seva que l'obligaven a anar amb escorta. Avui dia valora la desaparició d'ETA, però continua la seva croada en defensa de les víctimes fins i tot enfrontant-se a importants dirigents del partit del seu germà com ara Isabel Díaz Ayuso.

Vostè viu a València, però avui és a Madrid. Què ha vingut a fer?

— Hi he tornat perquè fa 15 dies vam venir aquí a denunciar que el govern de la Comunitat de Madrid s'està negant a complir amb la seva pròpia llei de víctimes del terrorisme del 2018. És una norma que vam aconseguir modificar després de tres anys de treball amb l'oposició perquè deixava fora les víctimes que no estaven empadronades a Madrid quan van patir els atemptats. Aquesta llei era la pitjor de tot Espanya perquè deixava fora més de la meitat de les víctimes que ara viuen a Madrid. I això no passava en cap altra comunitat autònoma. Era una bogeria.

Finalment es va corregir?

— El novembre del 2022 vam aconseguir treure aquest requisit, perquè la gent venia aquí després de ser víctima perquè allò era un horror, que m'ho preguntin a mi. Aquesta va ser una llei que es va fer pensant en els que ells volien, perquè als amenaçats no se'ls reclamava aquest requisit.

I, tot i això, no compleixen?

— No, perquè resulta que ara diuen que la llei és només per als que van patir l'atemptat a Madrid i no a fora. Hi ha un acarnissament evident amb les víctimes. [Hores després de publicar-se aquesta entrevista a la web el govern d'Ayuso va rectificar i va acceptar indemnitzar totes les víctimes].

I com s'explica que el govern d'Ayuso sigui el que tracta pitjor les víctimes d'ETA?

— Són els que pitjor ens han tractat, això ja l'hi dic. Però els anys de Rajoy també van ser un infern per a nosaltres. L'esquerra ens ha estigmatitzat fins fa molt poc, perquè es donava per fet que si eres víctima d'ETA havies de ser de dretes i del PP.

Però, en el seu cas, vostè és germana d'un dirigent del PP assassinat...

— Però per què per ser germana es dona per fet que jo m'he de dedicar a la política? Això són estereotips. Ens han estigmatitzat el nacionalisme i l'esquerra... Però és veritat que això és producte de la instrumentalització sistemàtica i històrica que ha fet el PP de les víctimes d'ETA. Això ens ha fet molt de mal. Que posin víctimes com Marimar Blanco [germana de Miguel Ángel Blanco] a fer política o a Ángeles Pedraza en llocs de representació de totes les víctimes [comissionada per a víctimes de la Comunitat de Madrid] ens fa molt de mal perquè la resta interioritza que totes les víctimes hem de ser del PP. Per això el govern de Rajoy no em volia ni rebre.

I ara vostè està enfrontada amb Ayuso pel no reconeixement d'aquestes famílies com a víctimes.

— No els volen reconèixer els seus drets ni volen reunir-se amb nosaltres ara. Per això vam muntar una compareixença parlamentària fa tres setmanes. Mai havia passat un moment tan desagradable, i això que he tingut compareixences dures amb gent de Bildu... Mai havia sentit un discurs amb tanta bilis i amb tant d'odi cap al que jo represento com el que em va dedicar el PP. Va ser molt dolorós.

Tothom a Covite està d'acord amb la seva línia?

— A mi ningú m'ha dit res, però sí que hi ha gent que ha marxat per fer carrera política, i això és legítim. Però el 90% de les víctimes no són de cap partit ni estan associades. Jo no sé què voten els meus companys de junta. Som independents dels partits i jo critico tant a Sánchez com als altres.

La sorprèn que ETA estigui tan present en el debat polític després de tants anys?

— La instrumentalització política del terrorisme sempre ha existit, fins i tot amb ETA activa, i Covite sempre ha sigut un destorb per al PP, que ja tenia l'AVT amb [Francisco José] Alcaraz al capdavant [ara és a Vox]. Jaime Mayor Oreja ja em va dir al 2008 que Covite s'havia de dissoldre. Per altra banda, el PNB també ens va excloure durant molts anys de les polítiques públiques perquè érem crítics amb ells.

Per què eren crítics?

— Perquè no feien res per deslegitimar la violència d'ETA. A nosaltres no ens mataven per robar-nos la cartera, sinó per un projecte polític molt concret. I aquest projecte tal qual és el que es continua defensant avui des de les institucions. Sortu mana a Bildu, i aquests encara no han condemnat la violència etarra. ¿I on passa que es tracti els assassins dels nostres familiars com a herois?

Vostè s'ha vist cara a cara amb l'assassí del seu germà, Valentín Lasarte?

— Me'l van vendre com un penedit, però li vaig fer 40 preguntes i no em va contestar res. Jo no em vaig creure el penediment. Aquest és per interès, per beneficiar-se de la via Nanclares. Els que han criticat públicament ETA han estat expulsats de la banda. Els etarres penedits són les eines més valuoses per deslegitimar el terrorisme. Jo estic d'acord amb la reinserció real, però que no ens prenguin el pèl.

No creu que Bildu s'ha desmarcat ja d'ETA?

— No han dit mai que la violència fos un error ni que matar estigués malament.

I li molesta que siguin socis de Sánchez?

— No m'agrada gens, però jo sempre dic: qui els va posar allà? Zapatero, que va legalitzar Bildu a través del TC, i Rajoy. Vam viure un final d'ETA negociat, i el primer que van demanar és la legalització del braç polític, que per a ells va ser una travessa del desert. Jo dic la veritat: són uns mentiders, tant Zapatero com Rajoy, perquè el 2010 es van posar d'acord en això. El PP ens va prometre que revertiria la negociació amb ETA, però no ho va fer.

Quin hauria sigut el final d'ETA desitjat per vostè?

— Doncs una derrota per part de l'estat de dret, amb la il·legalització i l'acció de les forces de seguretat. Qui ha de dissoldre una organització terrorista en un país democràtic? Els cossos i forces de la seguretat de l'Estat! Sí o no? Jo deia al govern Rajoy que havien de fer una operació policial i detenir-ne uns quants per mostrar la derrota d'ETA. Però no ho va fer perquè Zapatero havia pactat que no hi hauria més detencions ni un final amb vencedors i vençuts.

Sembla que no estigui contenta amb la fi d'ETA...

— Mira, la desaparició d'ETA és el millor que li ha passat a aquest país. No hem viscut mai un temps millor. Però no ho hem d'agrair als polítics, perquè els que hem pagat el preu de la pau hem sigut les víctimes. Hem sigut les veritables víctimes de la pau. I per això m'indigna tant que es banalitzi i es frivolitzi dient que ETA segueix viva.

stats